SE ME ACUMULAN LAS REFLEXIONES

Estos días, se me agolpan las reflexiones y uno no acaba de entender porque las cosas no toman otra dirección. Las protestas siguen presentes pero sin acciones concretas que permitan aventurar una mejora en la situación, solo había que ver la pose del Dir. General del ICS ante  los manifestantes, en tono chulesco y desafiante, aunque intentó aparentar tono dialogante delante de los medios . El Conseller de Sanitat desaparecido en combate, debe tener demasiadas reuniones con los inversores y gestores de servicios que se quieren apropiar a buen precio del patrimonio inmobiliario y de la gestión de los servicios públicos.

Me anuncian que la Ley de la Dependencia no se aplicará desde el momento de la solicitud si no desde el de la concesión de las ayudas, por lo que solo se trata de ir retrasando los expedientes y que aguanten las familias como puedan. Nos están probando para ver hasta donde somos capaces de aguantar

Estan esperando que lleguen las elecciones para que todo lo que estan haciendo o pretenden hacer sea ratificado por un resultado electoral favorable, y parece que lo van a conseguir. Después carpetazo a los expedientes de anticorrupción, liquidación de miles trabajadores "adictos al regimen socialista", y fusilamiento virtual de periodistas en los medios públicos y asedio a los privados, no "leales".

Eso sí, a pesar de que se estan publicando escritos y programas que explican, incluso a través de funcionarios públicos, sobre el inmeso fraude fiscal que se produce en este País (cerca de los 85.000millones de €), no hay manera de que sea motivo de debate entre los diferentes partidos. Hay un miedo absoluto a afrontar el tema, como si se fueran a escapar mas capitales de los que ya se han ido.Todavía recuerdo con que orgullo el principal directivo,ya desaparecido, de una gran empresa catalana, me enseñaba su foto con el banquero Rotchild de Suiza, digno heredero del primer gran especulador de la historia de la bolsa, que engañó a los inversores británicos promoviendo el rumor incierto del resultado favorable a Napoleón en la batalla de Waterloo.También me viene a la memoria, la referencia que me hacia un empleado de banca hace unos años, sin nombrarme nombres ni lugares, por cierto, de sus andaduras por los territorios de la especulación inmobiliaria, viendo palets llenos de billetes y hasta una habitación de la que no podía abrir la puerta porque dentro ya no cabían los "talegos". Y no penséis que es fantasía que es cierto.

Que se enteren de una vez: NO HAY MEJORES MEDIDAS ECONOMICAS QUE AFRONTAR EL FRAUDE Y LOS PRIVILEGIOS FISCALES, todo lo demas es engordar más a los que mas se benefician. Los ricos ya no lloran, solo lo hacen cuando aumentan sus beneficios de tal manera imprevista que les hacen saltar las lágrimas...de satisfacción y de risa de ver lo "gilipollas" que llegamos a ser todos sin excepción.

Demasiada tibieza entre los dirigentes; si esto sigue así solo nos falta que aparezca algún salvador de la Patria que ponga todo patas arriba, y  acabe engullendo hasta el propio sistema democrático que ya está suficientemente tocado. Acordaros de Lerroux, y su defensa de los intereses de los grandes de España ante Azaña, y de la imposibidad de hacerles pagar los impuestos por los liberales del XIX, que les acabó llevando a la picota definitivamente.

De la corrupción y de los abusos tanto de políticos, como de ejecutivos y directivos públicos o privados, ya no quiero hablar porque cada día nos desayunamos con un asunto diferente, y es un no parar. No me extraña que después sea tan difícil tirar adelante determinadas medidas de justicia redistributiva, si estas no alcanza más allá de las capas mas altas de la sociedad. Se ha establecido que en la Administración pública quien no cobra mas de 100.000€ al año no es nadie, y en la privada quien esta por debajo del millón y no tiene contrato blindado, prebendas y pensión vitalicia, es un "mindungui".

Mientras solo el incremento salarial anual de un solo directivo represente el sueldo de 400 trabajadores de un a empresa, mal vamos.

Algún buen amigo al que tengo mucho aprecio, siempre me dice que soy sectario en mis valoraciones, pero a mí me parece que no es objetivo, porque yo no solo lo digo de "los otros", si no también de "los míos". No se que opinaréis vosotros.

PERQUÈ NO...?

He deixat passar el més d’ Agost, per intentar reflexionar sobre totes les coses que han anant succeint. Han estat i son tantes que es molt difícil que en un modest “post” es puguin comentar.

El mes important que personalment m’ ha passat aquest estiu ha estat el naixement del meu nou net. Ho ha fet el 18 de Juliol, i com diu molt bé el meu fill gran “...així tindrem quelcom bo que recordar...”.

En el Món com sempre els mes humils continuen patint i morint sense que l’ occident benestant s’ immuti ni afecti als “mercats”. A casa nostre per acabar-ho d’ adobar, els retalls pels mes necessitats, ni una paraula contra els defraudadors i els especuladors que com sempre s’ omplen les butxaques i presumeixen de patriotes. Per cert segons Pujol ha mort un gran patriota, l’ Heribert Barrera, ho deu dir perquè gràcies amb ell ha estat President de Catalunya. No s’ha de parlar malament dels morts, perquè no son cap amenaça, però algun dia ens adonarem que determinades posiciones nacionalistes, estan molt a prop de les posicions extremistes que tan de mal han fet a Europa i al Món, que del mal anomenat “patriotisme”.

Estic preocupat, si, com sempre, per la progressió dels comportaments i el pensament xenòfob, de l’ intolerància, de la segregació social i dels conflictes que s’ en deriven, fins i tot començo a llegir i a sentir coses molt grosses que s’ escriuen, es diuen i es promouen, en el meu entorn mes immediat. La culpa es del diferent, que es qui provoca la desestabilització de l’ Estat del Benestar. Només manca que tornem a crear “guetos” per arraconar-los, marcar-los i fer-los desaparèixer, això si fora de les temporades de recollida o d’ explotació perquè uns quants es puguin continuant enriquir.

Potser el que s’ han de crear son guetos “virtuals” de defraudadors i insolidaris. Si els de Wikileaks , o els de l’ 11-M, en lloc de parlar de les cuites dels diplomàtics i els polítics que no ens aporten res,fessin llistes dels lladres que roben en els mercats i no paguen el que haurien de pagar, no caldria tanta bullanga. Ens estant prenen el pèl,vull dir els lladres i oportunistes, i no ens adonem compte.

Perquè no desinvertim de les “inversions a termini” que no sabem on van, o dels fons d’ inversió que no sabem que maneguen, i li comprem deute a l’ Estat que som tots, i d’ aquesta manera fotem als especuladors?

Perquè no compren accions dels Bancs, i ens presentem a les Juntes d’ accionistes a “tocar els nassos”?

Perquè no constituim cooperatives o societats i ens quedem els Centres de Salut i els Hospitals abans que s' els mal venguin i els hi fotem el negoci?

Perquè no publiquem les llistes dels defraudadors a Hisenda, per deixar-los en evidència davant de tots ?

Perquè no publiquem els sous dels membres dels Consells d’ Administració de les Empres Públiques i de les principals Empreses Privades?

Perquè no publiquem els noms d’ aquests membres que amés son familiars o amics directes de molts politics?

Perquè no publiquem els noms dels polítics, càrrecs de confiança i alts funcionaris que cobren mes de 100.000€ l’ any, que sembla ser l’ import mínim per ser algú en aquest Món?

Perquè no publiquem els beneficiaris de subvencions públiques a Catalunya superiors a l’ import total del famós PIRMI?

Perquè no desterrem tant de cinisme i hipocresia i posem les cartes sobre la taula ?

Ho sento però qualsevol altra cosa es bullanga, i soroll conjuntural.

Jo crec sincerament, i a algú li semblarà estrany, que Rubalcaba podria donar un cop de timó per canviar aquest estat lamentable, si li ajudéssim una mica.

Nomes de pensar el que pot venir em posa els pèls de punta, sobretot quan sento al Sr. (es un dir) José Antonio Duran Lleida, que s’ omple la boca, fent mèrits per distreure al personal, mentre té ben lligada la seva situació amb el PP, com abans ho va fer el seu amic Artur Mas. Si recordeu abans de la campanya de les eleccions autonòmiques el que deia l’ actual President, només cal que ho compareu amb el que està fent i amb qui a l’ actual Govern de Catalunya. Espero que el Sr. Duran sàpiga a quin Centre de Salut ha d’ anar si ho torna a necessitar, una nit d’aquestes en les que negocia el seu futur immediat. Duran esta recuperant l’ actitud mes barroera que CiU de tant en tant ens te acostumats, crema ponts i sap perquè ho fa.

Si no us traieu la vena dels ulls, us ben asseguro que patirem de valent. Vam acabar la legislatura del Parlament parlant de “toros”, mentre cada dia més famílies catalanes passaven dificultats, i ara amb l’ empobriment galopant dels ciutadans espanyols, al Parlament de Madrid, una colla de demagogs, que no s’ els hi ha vist el pèl en tota la legislatura ara bramen per sortir una estona a la televisió a veure si aprofiten l’ avinentesa. Vergonya, els hauria de donar !!.

El que caldria es un bon debat de comiat, amb dades concretes sobre l’ Estat Real (que no de la Monarquia) de la “Nació”, vull dir nosaltres. Volem saber el que ens amaguen i qui ens aixeca la camissa. Si no es així es difícil pogué creure.

Per cert el Vaticà a enviat 300.000€ a Somalia, deu ser el que van treure a la missa del Papa a Madrid, passant el rastell...

Quin Paìs, quin Mòn...!!! i Deu de vacances com sempre.