QUO VADIS, BADALONA ?

No hi ha manera! La divisió entre la ciutat real i la ciutat oficial, no s’acaba mai de superar. Vagis on vagis, parlis amb qui parlis, la “vomitera queixosa” sobre la situació política local es continuada i persistent sense que sembli que hagi d’ acabar mai. Les desqualificacions personals , més properes a un esquarterament que a una crítica constructiva, estan a l’ ordre del dia. En canvi les declaracions i informacions públiques sembla que parlin d’ una ciutat inexistent, mes propera a “ Alícia en el País de les Meravelles.”. I això no es patrimoni d’ un partit, no, aquesta situació afecta a totes les formacions polítiques, el que dona una trista imatge de descomposició política, que ja ha arribat a assentar-se fora dels límits de la nostra vila. Un bon amic meu ha dit: "... heu arribat a una apoteòsi barroca de la mediocritat...".Podem preguntar a qualsevol que tingui una mínima informació perquè ens deixi anar una visió pessimista sobre el nostre futur polític . No es una apreciació personal, ens al contrari, sempre he estat un optimista militant i incorregible, i encara tinc l’ esperança de que el sentit comú acabi per imposar-se.

Ara, ens trobem davant del moment en que les forces polítiques locals, extenuades per anys de confrontació política tant partidària com inter- partidària, (en alguns moments ferotge , només cal anar comptant les víctimes, per adonar-se del que vull dir), es preparen per presentar davant dels electors, que no dels ciutadans, les millors propostes perfectament embolcallades per obtenir una “prorroga” de representació institucional, i amb una novetat, jo diria que no especialment positiva, la presentació de 4 candidatures independents (si considerem així també la del CUP), fruit de la situació que explico i fent bona la dita clàssica "Dividis et Regna".

Home! no es molt estimulant el panorama que es presenta. La campanya que serà llarga i dolorosa no estarà exempta de desqualificacions, travetes i “estripament de vestidures”

Per la meva part, i trobant-me vinculat com em trobo des de fa molts anys al PSC, tinc per coherència personal que mantenir una posició clara: votar al PSC, sobretot perquè sé que esta en joc per derivació dels resultats, l’ estabilitat del Govern de Catalunya , que presideix el meu bon amic i company Pepe Montilla. Ara bé, això no vol dir que no vegi la situació de la Ciutat com manifestament millorable...

Crec sincerament que s’ ha de fer un esforç entre tots per redreçar, les dificultats polítiques presents, estendre ponts entre les diferències, propugnar una renovació interna dels candidats de les diferents formacions, treballar per evitar la disgregació de les candidatures, reforçar la coalició existent per consolidar el projecte de “l’ Entesa” i assegurar el blindatge del govern local davant la pressió dels interessos econòmics.

Ho sento! Se que soc un optimista incorregible, per tant procureu no tornar-me a defraudar.