DE LA INDEPENDÈNCIA, A LA DEPENDÈNCIA

Ja està fet!

Ja hi ha un nou País a Europa, i ja comença el ball de nou. Una vegada més USA, millor dit els neocons nord-americans s’ en surten amb la seva. L’ estratègia de posar peu en tots els indrets estratègics del mon es va fent poc a poc una realitat, i ja van 737 instal·lacions militars, amb quasi 2 milions de militars i 700.000 civils contractats. I, algú encara es preguntarà que te que veure això amb la independència de Kosovo. Innocents!.

No hi ha hagut cap independència a Europa o cap deslligam del bloc soviètic que no hagi tingut repercussions militars. Hores d’ ara no hi ha cap declaració d’ independència que no suposi un nou lligam militar amb l’ imperi nord-americà.

A algú li semblarà que utilitzo retòrica esquerranista del SXX, però estem parlant d’ alguna cosa que es real i tangible, un intent de dominació absoluta per part de un bloc econòmic dominant a través d’ una maquinaria militar tremenda, al millor estil dels imperis clàssics.I el que no ho vulgui veure que no ho vegi.

I no penseu, el que em preocupa més son les conseqüències. En el cas de Kosovo, desprès de la independència forçada de Eslovenia per Alemania , i el recolzament tàctic a Croàcia, es van desplegar tots els dimonis tradicionals del Balcans, que tantes desgràcies han portat a Europa. La cruel repressió genocida dels serbis sobre els seus veïns i compatriotes d’ altres temps va ser tolerada en l’ inici, i desprès desmantellada per una maquinaria militar,l' OTAN, que fins aquell moment restava verge, i que va retornar la desitjada col•laboració dels europeus en les aventures militars americanes.

Res ja no ha estat igual, i fins que Russia no s’ aplegui a la voluntat de Washington la cosa promet noves incidències. Tot això no serà gratuït, i els independentistes regionals europeus ja han trobat un model a seguir. Els USA no escatimaran ajuts directes o indirectes a la seva potenciació, ala fí es tracta de que Europa no acabi sent el motor i model de desenvolupament econòmic de les democràcies, si no que s’ imposi la doctrina neocon sense reserves, i que els estats europeus mes potents quedin entretinguts en disputes internes que els afebleixin.

I, on queden les legitimes aspiracions autonomistes o federalistes ?. Caldrà reforçar -las ha través d’ un federalisme intens i compromès i lleial amb el projecte europeu. El model alemany i algunes singularitats del model nord-americà, podrien donar resposta a moltes de les inquietuds territorials . Aquesta estratègia podria frenar las temptacions expansionistes dels USA . O, es que el govern nord-americà acceptaria la secessió de, per exemple Califòrnia?. No trobeu que s’hi pixarien de riure ?. I no creieu que la Guàrdia Nacional prendria mesures?. S’ ha de ser cínic per presentar-se davant del mon, com defensors i garants de la llibertat, quan es passen el dia, conspirant contra qualsevol tipus de moviment que pequi de “lliberal”. No sé, si quan arribi un President demòcrata a USA, Europa tindrà força suficient per imposar les regles del lloc, com a mínim en l` àmbit del nostre territori, i d’ una vegada per totes les instal•lacions militars nord-americans o d’ on siguin desapareixin d’ Europa. Aquí mentrestant, els nacionalistes integristes espanyols i la seva coalició nacional -catolicista , s’ alinearan amb l’ ”amigo” americà, per d’ aquesta manera fer mèrits per ser invitat al “ranxo”, del líder neocon de torn, i li donin expectatives d’ aconseguir una bona plaça en alguna organització integrista ben remunerada com a l’ Aznar i al seu gendre.

Els nacionalistes, de Catalunya, D’ Euzkadi, de Galícia o de qualsevol que s’ apunti, rebran generosos recolzaments de fundacions nord-americanes per estimular el “legítim dret dels pobles del mon a la seva lliure determinació ".

Si us pareu a investigar una mica trobareu coincidències entre aquests i els que recolzen als neocons espanyols. No us espanteu que no m’ ha pujat la febre, ni m’ ha agafat la paranoia!, es pura informació independent, que heu d’ anar cercant per vosaltres mateixos, poc a poc per puguer-la digerir. L’ aliança evangelista mundial, es una de les “perles” d’ aquest moviment.

Hi ha masses exemples a la història del món que ratifiquen el que dic, i la cosa no va de broma. Tenim moltes coses que fer, hi ha molta gent que necessita recolzament per sortir de la seva situació. El que necessitem es fraternitat i respecte per tothom, no exaltar les diferències aixecant banderes i obrint conflictes. Només la pau ens portarà l’ estabilitat que necessitem per resoldre els nostres problemes.

Cap pàtria es mereix un sola vida.