4 feb 2008

LA DOCTRINA DEL XOC

Mala peça al teler. Tornem i tornem de nou al debat incontrolat sobre el terrorisme. Fins i tot els bisbes s’en fan creus sobre el tema.

Perdoneu, però el grau d’ irresponsabilitat al respecte es tremend. Mentre els nostres dirigents emulen la dialèctica “bushniana”, els quatre bandarres que es dediquen a “liar-la” a la mínima, utilitzant a gent jove que s’ empassa sense mes tot el que els hi diuen, es freguen les mans, i el que es pitjor els malparits que aprofiten totes les oportunitats imposen la seva doctrina del xoc, manegant sense pudor els fils dels extremistes.

Amb aquest títol, i publicat i dirigit per Naomi Klein, reconeguda intel·lectual i investigadora, s’ ha posat en circulació un treball d’investigació profund i rigorós, que demostra, com no s’ha fet mai, com els fills de l’ escola de Chicago i el integristes neocons manipulen els desastres naturals i provoquen d’ altres de tot tipus, amb l’ única vocació d’enriquir-se encara més, i imposar el seu model d’ estructuració econòmica i social.

No es política ficció, son realitats tangibles i documentades que posen els pels de punta. Si us atreviu a donar un volt per les seves pàgines entendreu de seguit el que pasa a tot arreu, inclòs a casa nostra, i si us queda algun dubte podeu consultar els centenars de referències que en més de 100 pàgines, donen fe de tot l’ escrit.

Aquí ens espantem amb cèl·lules extremistes, terroristes aplaudits en actes de radicals de saló, que es cagarien a les calzes a la mínima incidència. Mentre demagogs i pocavergonyes ens volen encomanar la por a tot, mentre ells, servidors de l’ oligarquia es rebolquen per la merda de la hipocresia i del cinisme, i els pitjors de tots, els que van de "progres" i d'esquerres i s’ agafen a la moda de l’autoritarisme i del integrisme, passant-se per allà on els hi va bé, els mètodes democràtics.

Compte! Crec que us ho he dit varies vegades, Compte!. Con mínim us demano que us documenteu i us informeu de forma independent, que no us empasseu tot el que us diuen, i que procureu estendre xarxes de solidaritat, per evitar ghettos a on pesquen els amorals. Quan el conflicte sigui donat , ja no sabrem per on ha començat.

M’ ha sortit un escrit una mica visceral, algú pot pensar que un xic catastrofista, però no patiu , perquè us aniré descobrint portes que donen pas a la llum, la força i la saviduria que aquesta societat necessita.
Foto: New Orleans després del Katrina. Voleu saber que esta passant?

1 comentario:

Anónimo dijo...

Benvolgut Ferran, m'agrada que algú escrigui sobre aquest llibre iel que explica, ja que en la societat mediàtica i immediata en què vivim no hi ha espais on es reflexioni i es discuteixi a partir de treballs com el de la Naomi Klein. Crec que es molt recomanable per veure que La Història no s'ha acabat com pretenia a aquell, i que per tant no tots els polítics ni totes les polítiques són iguals (que sempre hi ha aquells que són més iguals). Per a comprovar que darrera de totes les banderes s'hi amaguen les carteres i sobretot per què en un món d'opinó única t'ajuda a tenir una altra perspectiva i a comprovar que els vells ideals de llibertat, igualtat i fraternitat no estan enterrats, encara que fa temps que els líders de l'esquerra parlen molt de l'IRPF i no de tenir un món millor (que tot i saber que no serà veritat ajuda a tenir il.lusions). Perdonael rotllo, però m'ha sorprès molt que parlessis d'aquest llibre.

Salut!