RESSACA ELECTORAL

Em vaig negar a respondre immediatament de produir-se l’ atemptat a Arrasate- Mondragón perquè quan els terroristes i els extremistes marquen el ritme, no hi ha res a fer, tot pot rutllar cap el precipici.

Ara que ja s’ ha obert el meló, i vindrà la ressaca. Sembla que de moment ambdós partits majoritaris han mantingut un comportament moderat davant els resultats i de moment apaivagaran les reaccions mes radicals. Costarà molt, malgrat tot, mantenir el to , son forts i importants els sectors que des de totes les posicions mes extremes intentaran boicotejar qualsevol intent d’ estabilització de la complexa societat espanyola.

Ja s' han iniciat les hostilitats, si es que en algun moment ho havien deixat de fer, els extremistes vascos els l'hi ha mancat temps per fer públiques declaracions en acabar les eleccions, amb un clar autisme polític . Si amés ens donem un volt per les pàgines digitals, podem gaudir de les posicions reals de les bases nacionalistes i independentistes, que només fan que seguir les “puntes” de les consignes de les que s’ han instigat al llarg dels darrers anys. I això aventura “bronca”.

El divendres, immediatament després de l’ assassinat d’ Isaias Carrasco, vaig topar com ho faig habitualment amb un periodista que va aprofitar per declarar-se independentista, i que em venia a dir que només era la conseqüència de l’ oposició de l’ Estat i dels partits majoritaris al dret d’ autodeterminació, i que la voluntat d’ independència era majoritària, tant a Catalunya com al País Basc. Per acabar em deixà anar la pregunta: -Ens obligareu a agafar les armes?-. Vaig quedar bocabadat, i només s’ em va acudir dir: -amb morts no hi ha política !-. -Només era un reflexió!-em va acabar dient!. Aquesta espècie d’ acordió entre pensament i verbalització mes o menys acomodada es un camí que té moltes trampes i perills, així que una vegada mes: Compte!.

A la banda del integristes de la dreta, el mateix. No us penseu que es quedaran quiets i callaran la boca no, veureu com d’ una manera o un altra trobaran una forma de mantenir la gresca, a la fi han aconseguit consolidar un electorat fidel d’ extrema dreta que no s’ amoïna per res. Això només es començarà a acabar quan el PP faci figa i se separin els moderats dels integristes, tot dependrà dels seus dirigents i de la seva habilitat. Esperem.

Als meus "sociatas" de Catalunya una reflexió: les eleccions generals s’ han guanyat amb poc esforç des de Catalunya. Les condicions que s’ han creat han afavorit aquest excel·lent resultat, però al mateix temps ha tornat a revifar un comportament electoral que tendia a deixar de ser diferent en les diverses comtesses electorals, fossin aquestes municipals, autonòmiques o generals. Si feu una repassada pels diferents municipis veureu una diferència molt important entre aquest resultat i el de les altres eleccions. Això fa pensar que una part molt significativa dels ciutadans voten segons les circumstàncies, però també que la organització del PSC està fent figa en la distància curta. El Govern de Catalunya no està ni molt menys consolidat i a Madrid poden tenir la temptació d' enviar el PSC al congelador

De moment només demano als dirigents catalans, que no tinguin la temptació d’ agitar els extrems, actuïn amb humilitat i facin l’ esforç d’ arribar a acords de mínims , venen temps difícils i no es qüestió de que ens agafin amb els pixats al ventre, total sempre podeu agafar un taxi des de Passeig de Gràcia per agafar l’ AVE. No us enfadeu perquè les estacions quedin a la perifèria. Si no ho feu bé acabarem en mans d'en Santamaria.

Bona nit, i bona sort... i la sort no arriba sola.

A última hora ja ha començat el ball a ERC, i en el PP pinten bastos. Es que no hi ha manera!