QUE ENS ESTÀ PASSANT...?

Que ens està passant?. Ens em tornat autistes polítics?.

Les noticies amb que ens desperten cada dia, evidencien amb contundència que el model de País del que ens se sentíem tant orgullosos fa aigües. El model de transició democràtica que havia estat model i referència en el mon, ha quedat deteriorat per manca de manteniment.

Les forces conservadores, els poders fàctics de tota la vida s’ han anant refent del bany democràtic al que ens van sotmetre en anys passats, i les seves formes de fer les coses han contaminat a la classe política, i el que es pitjor han fet forat en la que anomenem la “societat civil”.

Ara ja no s’ amaguen. Podem veure com els juniors de cognoms il·lustres, com Fernandez de Bobadilla, Perez-Borrero, o Amusàtegui fan conferències lluint els Hedge-funds amb gestualitat moderna i emprenedora, impulsant la cultura especulativa. Fa temps que les grans fortunes i famílies dominants que abans es passejaven pels latifundis improductius, ara s’ han pujat en el carro de l’ especulació financera i els paradisos fiscals .

Per completar l’ escenari l’ amic Pizarro realitzà una conferencia sobre economia i propostes per sortir de la crisi en el diari La Razón , fortament acompanyat pel sector mes dur del PP sense Rajoy, i el que es mes significatiu, amb dos representants d’ UDC, en Duran Lleida i en Sanchez Llibre. Pizarro sense el mes mínim escrúpol posà l’ etapa d’ Aznar com model alternatiu a seguir per desplaçar a Zapatero. No es va estar de parlar de confiança, mentre modificava a corre cuita la seva declaració d’ incompatibilitats en el Congrés de Diputats per recollir les dietes que reb de nombreses fundacions a les que pertany (seria molt interessant comprovar quines son per descobrir el personatge i les seves relacions; hi haurien notables sorpreses). Diuen que a la sala hi havia una olor a ciri que deu nido. No se si seria per l’ alta concentració de legionaris de crist i opusdeístes que hi havia.

En Fabra, President de la Diputació de Castelló, alies “l’ incombustible”, presentava un llibre sobre el règim de Franco que no hi ha per on agafar-lo . Em pregunto: a qui te agafat en Fabra pels dallonses, perquè pugui campar per on vol sense que les seves actuacions irregulars no tinguin conseqüències.?. No m’estranya que el parlament Europeu hagi acordat una resolució tan negativa sobre Espanya acusant-nos, de corruptes endèmics, depredadors urbanístics, i de que tenim una justícia que no funciona . El paper dels socialistes espanyols i els del PP intentant suavitzar la declaració ha estat patètica. Una sola diputada ha estat capaç d' aconseguir un acord majoritaria amb el seu nadó a les mans. Això si que es una bona feina!

Mentrestant Zapatero fa un “interruptus”, amagant una crisi de govern que no reeixeix, però que deixa en pilotes als dos vicepresidents, na Fernandez de la Vega , i en Solbes i en delicada situació a la ministra Chacón, que anava bé però en quant els conservadors s’ han adonat que la projectaven cap a dalt, l’ han donat mes pals que a una estora.

Tenim un Govern que té uns quants dels ministres tocats i sense poder recuperar l’ iniciativa en un moment que els ciutadans reclamem informacions i propostes clares i contundents. Hi som a 3 mesos de les eleccions europees i el mes calent hi es a l’ aigüera. ¡Jose Luis, muévete ya, que te lo pide hasta Gabilondo !.

Per acabar-ho d’ adobar el pacte PSE-PP no te bon futur, per molt que es vulgui justificar la necessitat d’ un canvi al País Basc. Que Patxi López sigui un tío extraordinari capaç d’ autoimmolar-se pel bé dels ciutadans d’ aquella Comunitat, no ho dubte ningú, ni de les seves bones intencions, ni de la seva capacitat, però, quedar a mans del PP que està encolomat en una estratègia de “assetjament i ensorrament del PSOE”, no preveu bon resultat. El PP no es soci de fiar, i no ho ha estat mai. Mes tard o mes d’ hora es mourà Neguri i confluïren amb sectors del PNV, per donar escac i mat a aquesta aventura.

El PNV tampoc ha tingut un comportament massa exemplar. En aquestes alçades defensar un model sobiranista i protector de radicals, esta fora de context en aquests moments. El que s’ hi amaga de veritat es el que diu Jordi Pujol: “alguna cosa s’ està trencant amb Espanya” . Les burgesies perifèriques, en especial la basca i la catalana no troben lloc d’ encaix en els centres de poder d’ Espanya. La política de “terra cremada” dels conservadors espanyols fortament agressiva cap aquestes classes , ha fet que només hi hagi l’ alternativa d’ entesa amb un PSOE moderat a Madrid que garanteixi la seva posició dominant en els seus territoris, encara que sigui sacrificant als socialistes locals, i això "no mola". Es per tant un problema d’ Espanya, a resoldre tant per part del PP com del PSOE. Els primers amb l’ obligació de fer acostaments polítics i econòmics als partits conservadors nacionalistes, i del PSOE cap als seus propis companys federalistes i cap les forces d’ esquerres i progressistes, siguin mes o menys nacionalistes.

Cal un pacte urgent d’ Estat i el naixement d’ un projecte federalista autèntic que sigui transportable a l’ estructura així mateix federalista d’ Europa. Mentrestant els reaccionaris, els oportunistes i els incompetents de tots colors continuaran visquent de la demagògia, per protegir els seus mes despreciables interessos, empastifant el País i encaminant-nos cap a la decadència.

A casa meva, a la meva Ciutat, com sempre a la seva bola, cobrant-hi taxes a la plataforma de na Marta del Castillo, tancant els ulls davant la caiguda de COINRE, acumulant desocupats, i quedant-hi fora de tots els projectes de desenvolupament i reforma emprats. Amb una activitat cultural sota mínims, i a veure-les venir. caminant cap a la marginalitat social i política. No m' estranya que alguns veïns, i socialistes arreconats hagin resucitat a l' amic Blanch. El pare polític dels actuals governants socialistes donant-los lliçons de com s' ha de governar la Ciutat. Veure per creure !

Com ja ve l’ estiu el millor es que s’ han vagin a la platja a prendre el sol i a comptar grans de sorra fins a on sàpiguen.

Bon cap de setmana.

PD: No deixeu de mirar els enllaços que us he possat perqué son el millor de l' article

NO PAREN!

Em recomanen que sigui prudent i no parli de coses que poden fer enfadar a algú i per tant generar-me un perfil de personatge conflictiu . Em sembla que això ja ho he dit alguna altra vegada no?.

Us heu adonat que últimament trigo una mica més en tornar a escriure un article, i deixo passar mes dies dels que habitualment hi havia entre un escrit i un altre?. Es que faig esforços per no deixar-me emportar per emocions i sentiments que em faixin perdre l’objectivitat en les meves reflexions.

Encara que..ja puc fer esforços ja!, que hi ha gent que no para i ens dona arguments continus perquè no ens quedi mes remei que di la nostra, perquè no sembli que ens esta bé tot el que passa.

Cada setmana cau per corrupció, un alcalde o alcaldessa o càrrec públic de tots els nivells de les administracions, i de tots els partits. Policies i servidors públics que ens haurien de protegir apareixen vinculats a xarxes de delinqüència organitzada. Ja vaig dir que s' havía obert la "caixa de pandora" i ara aixó no ho pararà ni Deu.

Partits com el PP que s’ aprofitant de la manca d’ habilitat dels responsables socialistes, es permeten pressionar a la justícia, amb els arguments i moviments mes barruers, tot i intentat esquitxar a tot deu i protegir a personatges que ja fa molt de temps que haurien de ser fora de la política per qüestions de “salut pública democràtica”. Malgrat tot han recuperat l’ iniciativa i han aconseguit posar als “sociatas”, en situació de força dificultat. No penseu que seran generosos al País Basc; si poden ens posaran de genolls fins que no aconsegueixin el control del govern de Madrid, que de l’ economia i la religió ja el tenen, ja.

Necessitem amb urgència gent que faci notar als ciutadans que ens trobem al front, i disposats a defensar-nos dels que ens volen explotar i relegar-nos a simples recursos de la producció i generació de beneficis. Per ells, es clar.

Els executius responsables dels fraus i descapitalitzacions d’ empreses i bancs continuen en els seus llocs sense assumir responsabilitats, mantenint els seus contractes blindats i milionaris, i permetent-se pontificar que per sortir de la crisi s’ han d’ ajustar els salaris dels treballadors i abaratir els seus acomiadaments. No m’ ho puc acabar de creure!, i de moment l’ únic que obra la boca es l’ Obama.

Els capitalistes mes cobdiciosos i especuladors mouen els seus fils a través dels organismes internacionals, les entitats financeres i els paradisos fiscals, intentant posar de genolls a l’ economia i als Estats perquè el camp quedi ben arrasat i torni a donar fruits, que ells recolliren amb absoluta avarícia, i al temps que es carreguen tots els beneficis socials que els treballadors em aconseguit al llarg dels darrers 150 anys.

L’ aristocràcia meritòria i mediocre que a anant medrant a les administracions i les empreses , i que està absolutament disposada a atendre i facilitar el lliure moviment dels depredadors econòmics, ens intenta convèncer de que hem d’ estar calladets i fer escampar com puguem aquesta “crisi artificial i provocada”, no sigui de cas que prenguéssim mal . Amb aquest darrers que son els mes propers a nosaltres, els hauríem de donar una patada al cul, perquè vagin a prendre la boira, que ja està bé!

Per acabar-me la paciència, una bona amiga m’ explicava que havia anat a realitzar un contacte comercial amb un membre del sector de l’ oci familiar, i l’ ha estampat contra la cara , que si volia fer contactes comercials que no digués que era amiga meva, ja que jo era una persona que havia signat un document contra el català i per tant era persona non grata. Això es la demostració que la malicia i l’ ignorància sempre van juntes perquè es complementen . Quan un té criteri independent i s’ en surt del codi establert , cauen sobre ell les calumnies i les difamacions mes impresentables, algunes d’ elles amb la voluntat de que produeixi sobre l’ afectat l’ efecte de la negació, com St. Pere quan negava al seu mestre. Qui cau en el parany ja es presoner del calumniador i difamador. A mi que m’ han dit de tot, i no ho especifico per no fer-los propaganda. Jo no soc la joia de la corona, però m’ estimo a la meva gent i al meu Paìs com el que més. A aquets els hi dic que: me la porten fluixa! (perdoneu que sigui tan barroer però soc de barri i ja se sap).

M’ agradaria que hagués més justícia social, els diners anessin a acabar amb la fam en el mon i no a les butxaques dels poderosos, sentir l’ estimació dels meus i no perdre-la mai, i deixar un mon millor als nostres fills i nets.

També se valorar les bones noticies: la creació de la taula del Besòs, amb el desig de que Badalona no quedi relegada, i algun dia ens posin en el mapa i ens caigui alguna inversió que millori la nostres condicions vida en el mateix nivell que els nostres veïns. sobretot ara que a la nostra Ciutat molta gent ho passarà molt malament.

Que sigueu feliços que ja ha arribat la primavera.