TRISTEZA

Tristeza, siento una profunda tristeza por los hechos derivados de la detención de “Barto” Muñoz y Manolo Dobarco. Los conozco desde hace 30 años y he compartido con ellos muchas vicisitudes políticas en esta seudo-comarca tan castigada y a veces abandonada, donde convivimos decenas de miles de personas que solo esperamos de las Instituciones, que amortigüen las consecuencias de un modelo de sistema económico que desfavorece profundamente a los sectores mas humildes de Catalunya, que son los nuestros.

Tristeza, siento una profunda tristeza, porque no puedo decir que seamos solo compañeros de partido, si no que también somos amigos, y lo seguiremos siendo, aunque haga ya muchos años que no compartimos ni el fondo ni la forma en que se están haciendo las cosas en nuestro ámbito territorial,. No por ello voy a tener ninguna duda a la hora de exigir que se aplique la justicia con total rigurosidad, del mismo modo que exijo a mi partido que analice con mayor profundidad consecuencias negativas para la estabilidad institucional y ciudadana, que determinadas prácticas pueden derivar en el futuro inmediato.

Hay daños ya producidos, que van a ser muy difíciles de restañar, y a pesar de ello tengo la absoluta confianza de que compañeros como Antoni Fogué o Sito Canga, van a saber reconducir esta situación con suficiente contundencia, y recuperar la confianza de los ciudadanos de nuestras entrañables ciudades.

Me niego a dejar que el desprestigio se apodere de zonas tan vulnerables como la nuestra, ya siempre somos los mismos los que tenemos que “pringar”. Los ricos como se está viendo en otros procesos como los del Palau, no están recibiendo el mismo trato. Sólo nos faltaba que el amigo Pujol se haya desmelenado manifestando que puede tirar de la manta, y ya está haciendo correr que todo esto no es que mas un ataque a Catalunya, y yo me pregunto quien se ha quedado con el dinero. Ya dije en el artículo anterior, que el entorno del ex President se viene derrumbando, y no ahora si no desde hace muchos años, porque no se aguanta. Como sabéis Prenafeta fue “sobreseído” por un Juez que ahora está en la prisión sin que nadie haya explicado nunca como se podían producir este tipo de cosas. Por lo tanto que tire de la manta, que tire, así conseguiremos limpiar de una vez el País de falsos patriotas . Si no lo hace es que está encubriendo alguna cosa y la Justicia debería actuar al respecto.

Volviendo al principio; quien crea que esto se ha acabado se equivoca, ya advertí que se pondría en marcha el ventilador, y lo que es peor, la trituradora, y no voy a ser yo el que contribuya a destruir lo poco o mucho que hemos conseguido entre todos con mucho esfuerzo, el que tenga algo en las manos que no lo guarde para protegerse, que lo ponga en conocimiento de quien corresponda, que si no se lo acabará comiendo.

Ahora aparecerán los oportunistas y carroñeros a aprovecharse de los despojos, en la creencia que a ellos no les va a tocar la vez y que son inmunes a cualquier circunstancia que les pudiera perjudicar, y se equivocan. Hemos de desenmascararlos, hablar a los ojos de la gente y intentar recuperar su confianza, apartar a los facinerosos y potenciar a la gente honesta y eficaz, reforzar el sistema democrático y estar al lado de los que mas necesitan nuestro apoyo y nuestro compromiso.

Tened confianza, la democracia y la justicia funcionan, lenta y deficientemente pero funcionan-. Ahora necesitamos tiempo y trabajo para consolidarlas.

Por el momento os ofrecemos que este sàbado vengàis a St.Jeroni a hablar de como protejer el patrimonio y el próximo dia 7 en l' Oliva, de los planes de regulación urbanistica que nos permitan desarrollarnos en armonia con el territorio y nostros mismos. Animaros.

OMERTÀ

Em trobo quasi a punt de formar part de la cua de l’ INEM. He demanat una indemnització com la del BBVA de Goirrigolzarri , i quan ho he dit s’ han posat a riure, i no se perquè, a la fi soc mes gran que ell, tinc mes antiguitat, sempre he complert amb la normativa del Banc d’ Espanya , i he procurat no enganyar als meus clients venent-los actius tòxics . Potser es perquè no soc del cercle d’ Aznar, o no formo part de l’ aristocràcia directiva financera, tinc tendència a ser crític amb els especuladors i una mica rebel. Això es veu que no dona per obtenir “bonus”, ni per ser una persona de confiança.

Segons Jordi Pujol, el que si es un home de paraula es l' Aznar, que quan arribes a acords amb ell, com en el Majestic, sempre compleix; i si no mireu com va obrir les portes de la FAES a en Millet i aquest, en justa correspondència lo generós que ha estat. Tot perquè al final li paguin d’ aquesta manera, renegant d’ ell i de les seves pràctiques. En Millet no més feia que seguir la pauta del seu homòleg espanyol: “El bigotes”, també bon amic i col·laborador de l’ entorn de l’ Aznar i repartidor d’ alegries per tota la geografia espanyola, a excepció de Catalunya, es clar, que aquí ja tenim els “nostres”.

En Pujol te la tradicional intenció, de fer el mateix que al llarg del temps ha fet l’ aristocràcia burgesa de Catalunya, reescriure l’ història a la seva conveniència, per que aquesta i només aquesta sigui la versió autoritzada del que ha passat; i si no reviseu tots els fets històrics que s’ han commemorat des de finals dels 90 a dia d’ avui i veure-ho com s’ ha passat un tupit vel perquè a ningú se li vingui l’ocurrència de preguntar que va passar en la realitat i se d’ emmascarés a molts mal anomenats pares de la Pàtria.

El Sr. Pujol té com es habitual en ell, amnèsia selectiva pel que l’ interessa, però visceralitat tota de la que es capaç contra la major part dels socialistes, de vegades destil·lant pur odi. Jo he pogut experimentar aquesta sensació d’ agressivitat per part dels seus correligionaris, en nombroses ocasions , sense que ell hagi mogut un dit perquè fos d’ un altre manera. L’ expresident Pujol pel que ha representat pel País hauria de tenir mes contenció, autocrítica i respecte. Els seus silencis son clamorosos, mentre persones del seu entorn i que ell ha defensat públicament ja han passat o hi son a la presó o està a punt de fer-ho, ell calla i no admet ni la més mínima autocrítica. Ha estat coneixedor de nombroses irregularitats i encara que de vegades ha apartat sutilment a persones de les que les seves actuacions eren criticades clamorosament, mai han acabat per decisió seva assumint les responsabilitats que els hi pertocaven. Això a creat escola, i no es d’ estranyar que un bon nombre de persones, algunes d’ entre les 400 de que parlava en Millet a "l’ Oasi Català" hagin pogut pensar que gaudien d’ immunitat, i si no es així que algú m’ expliqui a que ve que la Jutgessa Degana de Catalunya hagi tingut que sortir a reafirmar, que: "tothom es igual davant de la Llei i que els tribunals actuaran sense tenir en compte l’ origen ni la posició social dels delinqüents". De la memòria real ja es va encarregar d’ esborrar tota la que va pogué desfent-se d’ arxius del seu govern que amb nocturnitat, van ser amagats als subterranis del Teatre Nacional i després destruïts. De vegades ja cansa haver de recordar aquestes coses.

CiU s’ ha d’ explicar. Els ciutadans tenim dret de saber quins van ser els compromisos i els acords, no solament en el que es refereix a les subvencions rebudes si no a la seva relació amb aquesta trama organitzada de transvasament de recursos entre persones i organitzacions polítiques aliades (entre elles el PP) i econòmicament associades. Necessitem que recuperin la memòria i expliquin com van arribar al poder al 1980 i els pactes que van haver de lliurar amb membres de l’ antic règim (en el 79 el 60% dels alcaldes de CiU eren els mateixos de l’ etapa franquista), les maniobres polítiques amb l’ ERC de Barrera i al PSA per obtenir els seus recolzaments. Els acords amb l’ UCD, el transvasament de membres d’ aquesta formació a CiU (Fernàndez-Teixidó. Molins etc...) i els acords econòmics que van implicar. I no vull parlar de Banca Catalana (algun día s’ escriurà el transfons de tot això, perquè el que es el sumari, s’ ha tornat submarí). Es així com es va construir la Casa Gran del nacionalisme català de la que parla Artur Mas, jo més li diria la “Casa Nostra” per ser políticament correcte. Ara l’ invent d’en Carretero, en el que per cert a recalat Barrera, es presenta com independentista, i jo em pregunto, independència de qui, de CiU?, no em feu riure per favor que ja som tots molt grans!

Pujol necessitarà una segona o tercera edició per ampliar la seva memòria perquè mes tard o més d’ hora se sabrà a on hem estat imbuïts al llarg dels 23 anys de la seva presidència. I que consti que nosaltres no li hem demanat que publiqui res ni que parli, hem estat lo suficientment generosos am ell, pel que representa i per no fer mes mal al País ventilant el que s’ ha fet i s’ està fent per part de patriotes de saló que emboliquen els bitllets amb la bandera nacional per trobar immunitat.I que consti que mai s' ens han caigut els anells per reconèixer el que ha fet bé.

Tres quarts del mateix li passarà a Rajoy. L’ ombra d’ Aznar es molt poderosa i a acabat per “pringar” a la seva pròpia gent. Aznar es servo de gent molt poderosa, i està sota salari de’ individus tant foscos com en Murdock, "adalid" dels reaccionaris mes poderosos del món i que ens volen posar a tots sota la seva bota. Rajoy té raó de dir que hi ha una trama de corrupció que ha volgut aprofitar-se del PP. Es que els lladres i especuladors , no tenen ni Llei , ni Pàtria, ni Partit , només obeeixen al “Gran Hermano” , que no es una figura real si no la confluència de tots els facinerosos que s’ aprofiten de nosaltres i que son a tot arreu.

Per acabar-ho d’ adobar en Fernàndez- Ordoñez, un altra amnèsic de conveniència , en lloc d’ estar-se callat i vetllà per les bones pràctiques bancàries, denunciar el frau fiscal que en aquest País es astronòmic, utilitzar l’ informació que té sobre la presència de capital espanyol en els paradisos fiscals, criticar l’ augment desmesurat del sous i les indemnitzacions dels directius (mes del 40% en els darrers anys), negar la pràctica de l’ economia submergida que ja es el 32% del PIB; carrega contra la despesa social, que aquí es un 29% mes baixa que la mitja europea, per l’ abaratiment dels acomiadaments en un País de 4.000.000 d’ aturats, i el deute i el dèficit públic que es un dels mes baixos del nostre entorn. Potser està fent mèrits per guanyar-se una sinecura amb un bon sou i indemnització blindats en pagament als seus serveis que pot arribar a ser, com es habitual en aquest nivells 500 vegades més que el sou mig d’ un “españolito” de peu. Que plegui ja d’ una vegada i es tregui la careta .

Als del meus Partits (PSC y PSOE), una recomanació, anem amb compte amb el PP, que posarà el ventilador en marxa, ja ho vaig dir, cal doncs que posem seny, accentuem el control rigorós de les activitats dels que conviuen amb nosaltres, no sigui de cas que ens acabi esquitxant com sempre la merda i acabem tots empastifats. Els ciutadans no ens ho perdonaran mai.

No es deixem emportat pel silenci, silenci que a la fí es connivent. Silenci per protegir als que no s’ haurien de protegir perqué siguin de casa o de la mateixa “sang”. Quan el silenci es connivent passa a ser el silenci de “l`omertà “, dels que creuen que així formen part del mateix clan, de la mateixa “família”, la mateixa classe, i no es deuen al compliment de la Llei, ni son iguals davant d’ ella. N`estem cansats de sentir: Aquest tribunal no es legítim!... Qui son aquets quie pretenen jutjar-me?...La Llei Natural es l’ única legítima, i jo l`únic que la pot interpretar!...Això es un atac indigne contra...una conspiració!. Els ciutadans en conjunt som sobirans i no acceptem ni primus inter pares, ni supra- pares, ni la pràctica de la cooptació, volem i tenim el dret de consolidar la nostra democràcia atrotinada, perquè sigui real, efectiva i participativa.

Aquesta es la segona versió de l’ escrit que he fet, el primer m’ havia sortit massa visceral i no volia fer mes llenya. Algun dia ens haurem d’ entendre entre tots i pasar pàgina. I que em perdonin els que diuen que estic massa crispat, potser s' equivoquen, només es vehemència, encara que no s' ho creieu soc un moderat impenitent.