ESQUIZOFRENIA SISTEMÀTICA

Acaba de tancar la comissió parlamentaria, que il•lusòria, pretenia demostrar una cosa que qualsevol ciutadà mitjanament informat sap que es una evidència: La financiació irregular de CiU. El problema, es que ha succeït allò que s’ esperava, l’ escenificació d’un exercici estètic d’ acusacions i de negacions, no sobrades de grandiloqüència, de cinisme i d’ esterilitat, sobretot d’ esterilitat, per dos qüestions fonamentals: l’ una perquè ningú està obligat a declarar contra si mateix, i d’altra perquè en realitat cap partit polític te la voluntat real d’ atacar de front aquestes qüestions i de regular d’ una vegada unes pràctiques que soscaven les bases del sistema democràtic, la credibilitat dels polítics i obra la porta a la corrupció.

Els polítics doncs venen obligats a negar tot el que sigui necessari i si es veuen acorralats a empastifar a l’ adversari amb un reguer de merda que creí un escenari de confusió que deixa a la política en una situació d’ enfangament tant fastigosa, que els ciutadans poden arribar a repudiar de forma contundent.

No deixa de ser curiós que la coalició política que ens va governar al llarg de 23 anys, està a punt de convertir-se en l’ alternativa mes sòlida a l’ actual Govern de Catalunya, sense que l’ estructura d’ interessos que van generar en aquell temps hagi sofert gaires entrebancs irrecuperables malgrat l’ allau de processos en que s’ han vist involucrats, i si no, penseu per el moment en quines han estat les úniques víctimes polítiques del procés del Palau: Els socialistes.

Si ens fixem en el discurs polític d’ Artur Mas, la cosa ja es de “cum laudem” en matèria d’ hipocresia, mala gaita i de “ficció política”. Estem a punt de tenir un President que si d’ una cosa es exemple es de no haver donat mai un “pal a l’ aigua”, haver estat un difamador sense escrúpols contra Maragall i ara contra Montilla, i els socialistes, tant a la seva etapa de “cadell convergent”. a la de l’ Ajuntament de Barcelona, com a la del Parlament de Catalunya, i de predicar un discurs soberanista que no s’el creu ni ell, es marcadament oportunista i només ens portarà que problemes si arriba a tenir l’ oportunitat de dirigir el País.

Ja he dit que CiU ens ha de donar respostes als ciutadans sobre les seves reals intencions:

• Estan disposats a entrar a fons en l’ eradicació de la corrupció sistemàtica que s’ ha apoderat de Catalunya i que està fent trontollar les nostres Institucions Públiques i Privades, o ho continuaran afavorint?
• Fins a on arriben les seves propostes de privatització dels serveis públics i a qui tenen pensat cedir-los? . No som tontos i sabem que davant d’ una proposta de privatització sempre hi ha interessos a l’ espera.
• Si son sincers en les seves propostes sobiranistes. Fins a on pensen arribar en la propera legislatura?. Per cert caldria parlar am l’ Enciclopèdia de Catalunya, perquè actualitzin aquest concepte tan confós i ens aclarim que vol dir en la realitat.
• Ens explicaran quina es la seva real relació amb tot aquest conglomerat de forces polítiques que van des de Plataforma per Catalunya, els e-cristians, els seguidors de Carretero o els nous de Laporta, amb els que destacats membres de CiU tenen relacions inconfessables públiques i notòries a traves d’ una xarxa que va des de Institucions privades emblemàtiques com ha estat el Patronat del Palau de la Música ara dirigit pels Carulla, a Fundacions com Catalunya Oberta ( si mireu els patrons veure-ho que no te desperdici) presidida per Prenafeta, la Fundació Príncep de Girona dirigida per Arcadi Calzada o Empreses d’ Inversions Presidides per Alavedra i dirigides per Millet i així fins a desenes de totes elles?
• En tant de que aquest entramat socio- econòmic- polític, amb orientacions extremistes, nacionalcatolicistes i fins hi tot monàrquiques, es ideològicament contrari a l’ ideari que pregona el Sr. Mas. CiU està disposada a clarificar i distanciar-se d’ aquests moviments tot i negant-los, excloent-los del seu entorn polític i Institucional ?

No us enganyeu, no contestaran ni una d’ aquestes preguntes, ens continuaran insultant i assetjant, mentre es continuaran relacionant cofois amb els poder fàctics més foscos, siguin aquests espanyolistes, monàrquics, extremistes o el que siguin, negociant beneficis i favors, que ja retornaran des de les Institucions. Fins i tot faran la llista dels “socialistes recuperables”, cedint-los algun espai de poder Institucional perquè puguin medrar políticament i fins i tot crear alguna nova força política a on encaixar als “nous mercenaris almogàvers” perquè facin el treball brut en benefici dels que toquen.

Ja m’ ha tornat a sortir un article un tant visceral, però es em toca els... que m’ hagin de governar els que no han mogut un dit per aquest País, s’ hagin passat la vida insultant-nos i menysprear-nos, i que no tindran remordiments de posar el País a la picota si cal pels seus interessos.

Jo no em resigno; encara crec que els catalans de bona fe, podem fer quelcom per acabar amb aquest estat de coses , deslliurant-nos de la merda que ens ofega, i plantar car als altres reaccionaris que corren per l’ Espanya carpetovetònica, tot i recuperant l’ esperit
Federalista i Democràtic, que es l`única via que actualment té possibilitats de vertebrar alguna proposta Institucional que no ens faci prendre mal.

Ara per ara, els únics que podem representar-la, mal que bé, som els socialistes catalans, i encara que sembli sorprenent i a algú li faci antipatia, es el que hi ha i l’ única opció que ens pot permetre sortir d’ aquesta. I si parlem de Presidents possibles, ara per ara millor que Montilla...

Dels toros no em vull ni parlar , jo soc el "toro llunàtic", (que no el de lídia) de l’ Arca de Noè. Només dir- lis als animalistes que han matat un mort i potser caldria que haguessin dirigit els seus esforços cap a altres direccions potser no tant mediàtiques i controvertides, però més necessitades de regulació. Coneix-ho bé als polítics del meu País i quan hi ha als mitjans de comunicació molts es comporten molt allunyats del seu pensament real, i si els hi va bé, “si non è vero è ben trobato”. No us deixeu enredar, d’ independentistes i sobiranistes catalans corrent els toros de Sant Fermí, o de “corrida” amb “batasunos” al País Basc, de veure’ls, s’ han vist.