JA ES AQUÍ LA RESTAURACIÖ

Fa bastant de fred al carrer, i alguns polítics que no saben que es sortir a prendre l’ aire s’ han quedat glaçats, i el pitjor es que quasi no queden aixoplucs. D’ aquí a 6 mesos els que som minoria a alguns indrets passarem a ser majoritaris per abandó. Quina confrontació més estèril!

La victòria de la coalició CiU (CDC+ UDC) ha estat incontestable, inqüestionable i electoralment impecable. Mira que em fot..!

L’ anàlisi sobre les opcions de vot ja s’ està fent i no cal ser reiteratiu en els aspectes generals que aquesta vegada seran bastant coincidents per la contundència dels resultats. Jo em quedo amb l’ article d’ en Ramoneda del dia abans en El País, que has estat l’ anàlisi més lúcid que he llegit aquests dies.

Per mi el PSOE, no va pogué complir amb l’ Estatut (no calia que s’ hi comprometés) , i el Constitucional conservador li va dona l’ estocada al PSC. Als socis del “tripartit” s’ els hi va anar l’ olla accentuant les seves diferències, i les “corrides de toros” i els referèndums noucentistes, com espectacles de final de cicle la “puntilla”.

A cap cervell pensant, se li va ocórrer acabar la legislatura amb un debat sobre l’ Estat del Benestar i la redistribució justa de la riquesa. Això potser hagués fet més evidents les diferències entre la dreta i l’ esquerra catalana, en un moment en que tantes famílies estan patint les conseqüències de la crisi. Fins i tot a ningú se l’ hi va acudir formar una coalició electoral per confrontar les posicions bàsiques. Potser els que els hi agraden les frontisses amples per sobreviure son més del que creiem.

S’ ha produït la restauració del nacionalisme populista, que fins i tot s’ha apropiat del concepte de “canvi” amb molta habilitat i disciplina, sense fissures i donant un exemple de mobilització sense precedents, passant per sobre de tota l’ empastifada que han deixat al cap dels anys. Xapó per en Mas !. Si se sap sortir, sacrifica caps i actua amb habilitat, potser si durarà fins al 22. Malgrat tot el camí està molt empedregat, i les ganes de revenja del “exercit de resistència” a que es referia la nit electoral farà corre la sang de seguida que pugui. Com deia Fernando VII , “... al enemigo no hay que vencerlo, hay que exterminarlo...” .

D’ IC ja no dic res perquè va abandonar l’ esquerra fa temps, i ara es troben en un limb “progressista benestant” que ja no connecta amb el gruix dels treballadors, i d’ ERC tampoc perquè se l’ està menjant l’ inexperiència i la arrogància.

Lo del PP no té nom, s’ han fet un fart de maltractar Catalunya i de posar pals a les rodes, hi han passat per la campanya sense rebre ni un rascada. La Camacho ha estat de un apassionament, d’ un disciplinat i una contundència que fa admirar. Que no ens passi res a les municipals! Han instaurat un discurs que té prorroga, i això que el “fatxes” de PxC s’ han emportat un bon pessic de la xenòfoba campanya d’ abans de les eleccions.

Dels meus, els del PSC, que voleu que us digui, ens hem emportat totes les hòsties, i això que en Montilla va empassar-se la campanya amb tota la dignitat i disciplina. La resta de candidats mes coneguts, han brillat mediàticament per la seva absència, i no vull dir que no hagin treballat, però han passat absolutament desapercebuts. A alguns molt destacats no els hi he vist ni la nit electoral quan en Montilla s’ acomiadava.

Els estrategs de la campanya sabien que anaven contracorrent , i fer aparèixer per boca de Montilla personatges que a dia d’ avui ja combreguen amb en Màs, es simplement increïble.

Les cares mes llargues les mantenien els càrrecs municipals que se les veuen venir i ja estan pregant perquè no els hi passi per sobre l’ apissonadora conservadora. Hem tancat una porta a acords per l’ esquerre i serà molt difícil que ens obrin alguna altre. I que consti que els convergents no seran tan amables com nosaltres deixant-nos en llocs de govern com hem fet nosaltres (encara no s’ ho creuen), tot i permetent-nos que mantinguem les nostres posicions, tal com ha succeït en molts departaments de la Generalitat i especialment en els mitjans de comunicació públics a on el “tripartit” i especialment el PSC , han estat absolutament maltractats.

Fer un crida a crear un programa, una estratègia alternativa i un canvi de model de Partit, requereix molt de temps, ara l’ únic que es pot fer es aprofitar tots els recursos humans i ideològics per salvar els mobles a les municipals. Si continuem menyspreant la força de la capacitat militant del Partit ofegant al seu esperit crític estem condemnats a una fracàs estrepitós que sí, posarà en qüestió a l’ organització i a tots els seus dirigents. A en Mas la seva dona li recordava l’ humilitat. Ho està aprenent ell abans que nosaltres. Això de passar pel desert espavila molt, i compte que nosaltres no gaudim dels mateixos recursos de la dreta i ens podem ofegar de set i gana a les primeres de canvi.

Som molts els que ens trobem el dic sec, i no reclamem prebendes, tenim lleialtat provada i necessitem que ens alliberin les amarres. O potser ens hem de dedicar a la meditació per trobar respostes?.

Hi ha dies que fa molt de fred i se’t congelen les idees.

NO ME GUSTA, PERO...

No me gusta el Frente Polisario porque hace tiempo que sus dirigentes están muy lejos de las necesidades reales del Pueblo Saharaui, no me gusta la actitud de Marruecos, por su falta de habilidad y su torpeza en tratar el tema del Sahara cuando cuenta con aliados muy importantes como USA o Francia que tienen importantes intereses en la zona. No me gusta la actitud de Argelia cuando todavía mantiene una actitud oportunista en defensa de los Intereses de Rusia. No me gusta en fin que izquierdistas e independentistas de salón vivan y alarguen este tema para justificar su estética política, y se olviden de la postración y el abandono en que viven otros pueblos de la zona como Mauritania o Malí, por poner un ejemplo.

No me gusta que nadie se acuerde ya de pueblos que sufren por la incompetencia de sus dirigentes y por el egoísmo y la insolidaridad internacional.

No me gusta que se esté poniendo de rodillas a la economía productiva y se la entregue a manos de los especuladores, y que los dirigentes de las sociedades no arriesguen su capital y presionen a los Estados para que cubran sus estafas.

No me gusta que al final paguemos siempre los mismos, y que nos presionen para que rebajemos nuestro nivel de vida y los servicios y derechos conseguidos a través de años de lucha.

Pero si algo no me gusta, es que haya dirigentes que pretendan levantarnos la camisa encubriendo sus verdaderas intenciones, que son venderse el País y sus servicios al mejor postor sobretodo si es amigo, lo que conllevará necesariamente a su deterioro.

¿Y nosotros que?, como estamos cabreados legítimamente estamos a punto de ceder el control del Gobierno de nuestro País a gente (y lo siento por mis buenos amigos de CiU) que ya ha demostrado suficientemente que es lo que quieren de nosotros y del País ¡ si de Catalunya , no hablo del Beluchistán (con todos los respetos)!. Están preparando la cuchilla para pasar el recorte y de paso liquidar (simbólicamente hablando, claro) a los que se atrevan a ponerlo en cuestión.

Al final de todo la culpa la va a tener el tripartito, no la trama organizada de intereses que se tejió durante años y que la Justicia va a tener muchas dificultades para desenmarañar. Recordad que eran especialistas en corromper jueces y comprar voluntades, y son cosas juzgadas con gente en la cárcel o a punto de entrar, para que no diga Artur Mas que lo que no está juzgado hay que respetarlo.

No penséis que estoy cabreado no, me lo estoy mirando todo desde la barrera como un discapacitado político a la fuerza, sentado en el dique seco. Tampoco siento impotencia. Un amigo me decía que hacen lo que tienen que hacer y son coherentes, tanto los conservadores, como algunos socialistas y radicales que se han vuelto, ¿o ya lo eran?, y que igual no se han dado ni cuenta.

A pesar de ello y de diferencias de criterio con estrategia que sigue mi Partido, voy a votar al PSC con más fuerza que nunca y aunque va a ser difícil que lo consiga animar al millón de personas que no nos votan en las autonómicas que tengan un momento de lucidez y que piensen exclusivamente en sus intereses, verán como rápidamente se les aclara el voto.

Salud

LA DIVINA COMEDIA

Ens trobem a 2 anys del final del Calendari Maia i sembla que es pregona el 2012 com final de cicle. Alguns pensen fins i tot que finalment tot s’ acabarà. Serà per això que els especuladors s’ apressen a fer els darrers “pelotazos” per el que pugui venir?. Si venen mal dades volen tenir suficients reserves que els hi permetin sobreviure “dignament”, i si no per guardar en el sarcòfag funerari per les ofrenes que calguin, a la fi l’ únic que hauran aprés en aquesta vida es que “pagant St. Pere canta”.

No sembla que hagem reaccionat suficientment davant del seguit de despropòsits que s’han realitzat des del “lliure mercat” aprofitant la desregulació dels anys 90. Els depredadors del sistema continuen pensant que la crisi no es més que una oportunitat més per continuar guanyant diners sense produir, perquè treballar i produir es cosa d’ estúpids i amés dona molta feina. Ja ho diuen els del Tea Party : “...Es cosa de ser dominants econòmicament i militarment...”, o sigui que la pirateria es la millor feina i la més rentable sobretot si la fan als nostres.

Fins i tot Felipe González s’ ha deixat anar la llengua i en el darrer míting a Badalona es “columpiaba” per l’ esquerra defensant l’ Estat del Benestar aconseguit i advertint de l ‘impunitat dels especuladors. Aquesta setmana amés, vomita les tensions que va tenir com a governant respecte del terrorisme, i fueteixa al PP per els temes de corrupció. Com es evident els fariseus d’a questa formació i els seus mes ardents seguidors s’ escandalitzen i el tracten casí bé de criminal com van fer amb en Rubalcaba. Els Deus ens guardin si algun dia arriben al govern i es deixen anar la mà!.

Per acabar-ho d’ adobar el Papa de Roma després de donar- se un volt per Barcelona i cruspir-se la Sagrada Família en forma de xocolata, es treu el fuet i ens llarga una andana de moral cristiana que deu ni do.

Aquí a casa nostra els presumptes vencedors de les properes eleccions, calladets per no prendre mal i ben col•locats a l’ anteinfern com els ingavis de la Divina Comèdia. Com diria Dante amb la seva lúcida observació, una vegada transitat per el bosc dels suïcides, per on van passar ràpidament per evitar temptacions , i la travessia del desert per on plou el foc, a on ni es van arribar a socarrimar ni que fos lleument, han aconseguit arribar a la planura de gel dels traïdors , considerats aquets per Dante els pitjors pecadors entre tots, sense haver pres gens de mal.

Els catalans tenim tendència a transitar pel riu Lete, que far oblidar els pecats i no per l’ Eunoe, que retorna la memòria del bé ben realitzat.

Queden 3 setmanes per les eleccions i el govern sortint malgrat haver fet la millor gestió de Govern que ha tingut Catalunya, pot veure’s llençat als peus dels cavalls o el que es pitjor rebregats en els purins dels porcs.

No ho acabaré d’ entendre mai. Malgrat els retrets que se li poden fer als governants d’ esquerres, deixant de banda els miserables de comportament indesitjable, el que es inqüestionable es que les principals millores en benefici de tots nosaltres han vingut de governs progressistes es vulgui admetre o no, i que correm el risc de que aquests es dilueixin en una política privatitzadora, i de reducció de recursos que faran minvar ostensiblement els serveis actuals.

La dreta sigui espanyola o catalana, te masses connivències entre sí, i encara que a nivell públic diguin el contrari, els seus interessos es troben ben lligats com s’ ha vingut demostrant al llarg dels anys i jo ja he referit en nombroses ocasions en aquest bloc. Això ens portarà necessariament l’ encobriment i el retorn de les pràctiques irregulars a les Institucions Públiques i Privades que de forma continuada es produïen en el nostre País.

De vegades penso que la forma de frenar-los es obligar-los a un acord polític i institucional que marqui les regles del lloc i l’ ordenació racional del nostre País. Veurem.

Potser la solució es que tinguin raó els que interpreten que el 2012 tot s’ acabarà definitivament i la terra s’ alliberi d’ aquesta plaga que es l’ espècie humana. Malgrat tot, jo crec més en que finalment la raó s’ imposarà i el canvi de cicle a millor es farà evident. Necessitarem doncs un nou Dante que reescrigui la Divina Comèdia i posi a cadascú al seu lloc. Seguirà trobant a la primera cornisa als superbs, a la segona als envejosos, a la tercera els colèrics, a la quarta els ganduls, i a la cinquena els avars i els dilapidadors.