S’ alça el sol i tot brolla.
Entre aurons, alzines, verns, i roures
el groc, d’ estepes i gatoses...
Tot s’ alça amb força i plenitud
I no trobo pau...
S’ alça el sol i tot brolla.
Sàlvies, blavoses i violades barreteres,
el bruc boal en blanc i rosa...
Tot es fa present amb insistència
I no ho sé veure...
S’ alça el sol i tot brolla.
Es fa sentir el grèvol, el romaní i la murtra
llueix el vermell del magraner i
les flors de la garriga...
Tot vesteix cercant la festa
I no puc somriure...
S´ alça el sol i tot brolla.
esclata per tot arreu un concert de flors i
m’ encercla la ginesta ...
Tot em crida a anar amunt de tot
I no em puc moure...
S’ alça el sol i tot brolla
sento prop les puntes de les canyes,i
només veig, que tanques i bardisses...
Tot em crida a rebel•lar-me...
I no sé com fer-ho...
S’ alça el sol i tot brolla
quelcom se sent que ve de lluny, i
no vol que quan el sol torni a alçar-se
tot quedi sota una llosa...
I no ser com dir-t’ho...
Ferran Bello
No hay comentarios:
Publicar un comentario