LA CAIXA DE PANDORA

Bé, ja s’ ha obert la caixa de pandora. Els ciutadans ens hem entregat de ple al PP, o el que es el mateix, als representants mes fidedignes dels que ens han estat escurant les butxaques.Els poderosos es deuen estar petant de riure.

Aquí, a Catalunya els hem entregat el poder absolut a la versió catalana del mateix, ja ho deia en Duran Lleida: “ hem de votar pensant-hi amb la cartera”, això i l’ afany de reforçar-se davant del PP ha fet que un bon grapat de catalans s’hagi posicionat amb CiU en línia de defensa. I em pregunto de què, si els que ens estoven ja els tenim a casa. El nou pacte del Majestic es a tocar, i les seves conseqüències es veuran de forma immediata.

Als socialistes ens ha passat el que ens havia de passar i ja els havia passat als socialistes europeus. La socialdemocràcia europea no té alternativa i per tant no es creïble davant dels ciutadans, si el resultat no ha sigut mes desastrós es perquè molts milions de ciutadans encara creuen que podem reaccionar. En un article anterior ja vaig demanar que s’ havia de convocar un congrés d’ urgència del Partit Socialista Europeu, d’ on hauria de sortir una proposta comuna per tota Europa.

La socialdemocràcia no ha de mirar cap un altre lloc davant dels abusos del sistema, de la corrupció i del frau fiscal. L’ Estat del Benestar no s’ ha de convertir en un negoci per uns pocs, d’uns serveis dirigits als que ho puguin pagar. El treball es un dret i no un recurs humà de la producció. La dignitat humana i els drets que s’ en deriven no es una mercaderia si no el centre d’ una democràcia real sostinguda per la justícia social. Els socialdemòcrates que es un concepte que va més enllà del Partit Socialista no podem ser simples administradors parcials dels sistema capitalista.

Ara, els més pragmàtics del meu Partit, intentaran tancar files, per travessar el desert; diran: “La crisi econòmica passarà, l’ atur també, i tornarem més tard o més d’ hora al govern”, “i el que no hi sigui d’ acord que s’ en vagi a prendre l’ aire, que per travessar el desert contra menys millor”. Això dit des d’una sinecura per aixoplugar-se, no em fa ni fred ni calor, perquè ja ni tant sols m’ indigna. Jo soc del parer, que hem entrat de ple en un altre època, i que les passarem magres, que la desconfiança no a fet terra encara, i que si no espavilem, acabarem a la picota.

Defensar i consolidar la democràcia es el primer objectiu, perquè aquesta està força amenaçada. Després a banda del que he proposat pels socialdemòcrates europeus, hem de retornar a apropant-se als sectors polítics i socials progressistes, per reforçar la base sociopolítica, que ens empenti a construir una alternativa sòlida, coherent i creïble. Poden semblar paraules idealistes, però o comencem a construir un nou camí o ho faran uns altres.

VAYA GOBIERNO QUE NOS ESPERA!!!!

Ya estamos en las puertas del momento electoral en el que vamos a elegir el nuevo gobierno que ha de regir los destinos de este País llamado España. Digo lo de elegir en minúsculas, porque dada la situación que se está produciendo en los relevos de los gobiernos Europeos y norteafricanos me parece que lo de “elegir” gobierno empieza a ser una entelequia.

En Italia parece que el hecho de nombrar un primer ministro a dedo, que además es consejero de Coca Cola, de Goldman Sachs (literalmente hombre de oro), el grupo financiero mas importante del mundo, y  artífice principal de los activos tóxicos que han provocado la crisis financiera mundial, es a su vez presidente  de la Trilateral a Europa y miembro del Club Bilderberg, vaya a ser la solución a tantos despropósitos provocados por Berlousconi, el gran amigo de Aznar y de Bush. Lo que en realidad sucede es que se están pasando la democracia y el Parlamento por el forro, como también han hecho en Grecia poniendo a un “leal” servidor de la banca y de los EEUU. No digamos ya lo que está sucediendo en Libia donde han colocado a un servidor de las petroleras y en Egipto y en ...

Si no nos damos cuenta que nos están levantando la camisa acabaremos “pringando” seguro. ¿No recordáis ya el gran problema que había en Portugal cuando gobernaban los socialistas?. En cuanto les dieron “jaque mate” y entró un gobierno conservador fiel y leal al sistema, se han acabado las alarmas.

Aquí está pasando tres cuartos de lo mismo. Zapatero parece el único responsable de toda la crisis mundial, y a pesar de que nuestros “socios” europeos dicen que lo está haciendo bien, el PP y lo que lleva consigo tratan de convencernos, que o ellos o el caos en que nos han metido los socialistas.

Por si acaso Rajoy, que no quiere que lo despidan demasiado rápido, se ha ido a ver a la Merkel para recibir instrucciones. De lo económico ya se encargará Aznar y su cuadrilla de la FAES, que se pondrán en marcha rápidamente el día 21, para pasar la cuchilla y acabar de “rapiñar” lo que queda. Y no exagero ni un ápice, si no ya veremos la semana que viene, y si no tengo razón me lo decís sin falta.

Rajoy, que no ha dado palo al agua en su vida, y si no dar una vuelta por su currículum,  parece que venga de nuevo en esto de la política y tiene mas mili que un sargento chusquero. Es el rey de la ambigüedad y no se moja para no mancharse de chapapote. Si es verdad que España está al borde del naufragio, ya me diréis como la va a salvar si fue incapaz de hacerlo  ni con el Prestige.

Su leal escudero, va a ser sin duda el amigo Duran Lleida, al que le puede un montón formar parte del gobierno, que si no se le va a pasar el arroz y cualquier día se queda en la cuneta. Desde hace años, en el mejor momento de Pujol o de Aznar, no he oído una campaña mas reaccionaria, ofensiva e impresentable como la que está haciendo este individuo, para él los únicos inmigrantes que le interesan son los del trabajo doméstico, a los homosexuales los manda al psicólogo, lo importante , como ha dicho es la cartera, y no es un eufemismo, el pacto del Majestic, que nos entregó a la FAES y a Millet y nos dejó un sistema de financiación que estamos pagando, es un modelo a seguir para el próximo gobierno, y la culpa de todo para el tripartito que nos ha dejado en la ruina. De los 500 millones de euros que han perdonado a los ricos, ni palabra, a sacárnoslos de los servicios públicos, al frente de los cuales nos han puesto a sus principales enemigos, alguno de los cuales se ha atrevido a decir que la sanidad no es un derecho, y encima no pasa nada.

Entiendo que se haga difícil, a pesar de todo, defender las propuestas de los míos, los socialistas, a los que les recrimino no haber sido mas valientes y no habernos explicado todo, para que nos quede mas claro que es lo que en realidad está pasando, pero estaréis de acuerdo conmigo que por mucho que se quiera ocultar, entre los candidatos que se presentan no hay mejor que Rubalcaba, y no me vale que estéis enfadados, cabreados, o desilusionados, aquí se está jugando una baza muy importante y si nos retiramos de la mesa, seguro que ganan ellos.

MIRA QUE LA TE DURA, EN DURAN.

Ja fa més d’ un mes que no havia tornat a escriure al bloc, encara que si ho he fet a “El Triangle”, a on m’ han convidat a fer un article cada mes. Amés he hagut d’ atendre als nord-americans que ens han visitat en correspondència amb la visita que van fer a Califòrnia el mes de Maig.

Tot això ve a col•lació de que vaig constatant que a poc a poc s’ estan obrint multitud de “finestres” i de relacions a on podem compartir les nostres inquietuds, i intercanviar les nostres maneres de viure i entendre la vida i les situacions que es produeixen.

Estem a punt d’ arribar a un esdeveniment electoral, que si tot va com es diu ha de portar-nos als peus d’ un govern conservador que porta la “navalla d’ afaitar” ben amagada a la faltriquera. Una vegada canviat aquest govern i a punt de donar-li “escacs i mat” al de Grècia, s’ haurà complert l’objectiu d’ anihilar totes les vel•leïtats progressistes als Països Europeus. La socialdemocràcia ja es un destorb, més que un “apany” per contrapesar el comunisme; ara, els antics, o no tant, comunistes de l’ Est son els valedors més significats del capitalisme salvatge, el que en fa pensar que potser no eren tant diferents. Tot i després d’ haver llegit recentment “Vida i destí” del rus Vasili Grosmann, o podria corroborar.

Per acabar-ho d’ adobar aquí a casa nostra, l’amic Duran Lleida, fa oposicions a ser el personatge polític, més retrògrad, mal educat i ofensiu que puguem tenir en el nostre País. La seva actitud i llenguatge es mostra com la cara més barroera del nacionalisme català en la seva versió més sectària, classista i excloent. Es veu que el fet d’ aparèixer en les enquestes espanyoles com el polític més valorat se l’ ha pujat al cap i li fa dir bajanades, o pot ser mostrar-se com realment és. 

Duran demostra tenir poca prudència, no es un personatge que destaqui per ser un exemple com a representant democràtic ni com ciutadà, i ni tant sols com cristià practicant, potser el fet de poder ser perdonat i alliberat dels seus pecats amb una confessió, ho tingui més com un privilegi que no com un acte de penediment.

Si CDC, i UDC, pretenen anar per aquesta via, per justificar una vegada més pactes inconfessables, s’ obrirà una escletxa que repercutirà fortament en la seva representació política i en el seu poder econòmic, i a més en la relació entre les diferents forces polítiques catalanes, que precisament no passen pel seu millor moment.

Els meus, els Socialistes de Catalunya(PSC),com passa últimament a veure-les venir, i amb una actitud força tova. Crec que la companya Chacòn, està posant tot el que està a les seves mans però el col•lectiu global es troba poc mobilitzat deixant que els mitjans de comunicació i uns pocs mítings cobreixin la papereta. El resultat a Catalunya es força incert, però si una cosa està clara es que pinten “bastos” pels “sociates” i no veig que estiguem fent el suficient.

Rubalcaba seria un excel•lent President, en un moment en que diguin el que diguin la política d’ austeritat ens porta directament a la recessió i només polítiques d’ inversió publiques ens poden treure del forat del que no som responsables.

El que esta quedant retratat es el Governador del Banc d’ Espanya Fernández-Ordoñez,  que s’amaga quan li pregunten que ha estat fent i dient respecte dels Bancs i Caixes espanyols, i com ha pogut consentir tants abusos en la gestió. Ben ve que no es tallava una mica quan demanava retalls als salaris i a les pensions, no les dels directius i executius, no. Més val que dimiteixi ja, per dignitat i no s’ esperi a que li paguin els serveis prestats amb alguna direcció o consell d’ administració i amb una bona indemnització i pensió.

Sembla mentida que aquestes alçades no ens donem que ens hem caigut de l’ arbre; per que mira que les coses estan clares, no paga ni deu que pugui deixar de pagar i a sobre ens atraquen i es volen quedar amb tot el que tants “quartos” ens han costat a tots. O ens revelem d’ una punyetera vegada o ens faran pringar.

Com he dit a la socialdemocràcia li esta anant molt malament, i cal que el PSE (Partit Socialista Europeu) s’ ho agafi en serio i convoqui un Congrés extraordinari per tractar d’ elaborar un programa alternatiu a la dreta i que defensi l’ Estat del Benestar, desterri els paradisos fiscals d’ Europa i combati la resta, tot i deixant en evidència als que s’ omplen la boca de patriotisme del nivell que sigui i l’ únic que fan es assegurar-se un  que espai propi per depredar tot el que pugui.