En la interpretació de Jean Pierre Vernat, el rol del mite de Pandora es el de “la justificació teològica de la presencia de forces obscures en el mon humà"
"Intentant Prometeu obtenir per als homes més del que havien de rebre, arrossegà a la humanitat a la desgracia. Zeus li dona als mortals un do ambigu, mescla del be i del mal, una pesta difícil de tolerar però de la que no es pot prescindir . Es l’engany mateix disfressat d’amant. Configura un “bell mal” un do tal que els homes s’ alegren de rebre’l, acceptant en la realitat un seguit de desgràcies."
Fins ara, qualsevol advertència sobre el que quedava amagat a l’ interior del Sistema en que ens trobem immersos, era qualificat de "Política ficció”, ò de “teories de la conspiració". Fins i tot
treballs tan elaborats i rigorosos com “ La doctrina del xoc: L’auge del capitalisme del desastre”,han sofert crítiques demolidores dels mitjans de comunicació més conservadors o vinculats als sectors econòmics dominants. Naomi Klein, que està considerada una del intel·lectuals més important del món ens adverteix en aquest treball, sobre la forma en que aquesta doctrina s’ aplica per transformar les economies sense necessitat d’ utilitzar la violència extrema contra amplis sectors de la població, o sigui la guerra generalitzada. Aquesta doctrina ha vingut sent aplicada a sudamericà en els anys setanta, als països de l’ est d’ Europa, Sud-àfrica i en la crisi financera asiàtica del 1997. El capitalisme del desastre ha aprés a treure profit de tota mena de desastres, siguin aquests naturals, induïts o com l’ actual i més sofisticat de caràcter financer i general.
Els ideòlegs de la doctrina del xoc a l’ igual que Zeus, ens entreguen una “caixa”, disfressada d’ elements lluents i atractius, que posen sota la nostra responsabilitat de forma aparent. Ens fan responsables de donar-li el valor que volem però sense que en cap cas tractem d’ esbrinar quin es el seu contingut. Nosaltres animats per la propaganda, i estimulades les parts més superficials i vulnerables de la nostra personalitat, posem a canvi a les seves mans tot el nostre patrimoni personal i social, passat present i futur, inclòs el dels nostres descendents. Mentre, els seus servidors predilectes salten del món de l’ economia privada al públic, i viceversa, amb una agilitat i facilitat increïble per eliminar les barreres entre ambdós mons, fins al punt que no es pugui notar cap diferència. Com hem pogut veure recientment en els canvis produïts a Grècia, Itàlia, els Països del Nord d’ África i al BCE, els mateixos membres dels centres creadors del “xoc financer” com nous cònsols de l’Imperi, s’ han posat al front de la “governanza”, sense que la sobirania democràtica dels parlaments hagi fet res per evitar-ho.
A partir d’ara manen en directe els que manaven a l’ ombra, amb l’advertència que succeirà al mateix en aquells Estats que no segueixin les seves instruccions. Això es un cop d’ Estat sense pal·liatius, que necessariament tindrà conseqüències en el desenvolupament dels règims democràtics occidentals.
Encara queden mes “Capses de Pandora” per obrir, encara circulen de mans a mans, amb la seva càrrega explosiva a l’ interior. De seguida que es comencin a obrir cada una d’ elles, més desastres s’estendran arreu del món. Ells, els que les han preparat, saben molt bé el que hi ha dintre, i ja son preparats per aprofitar-se’n , mentre nosaltres ens entretenim a “refundar”, “renovar”, i tot un seguit de paraules buides de contingut real i d’ alternatives sòlides al sistema dominant.
A mi quan em pregunten que faria jo si pogués, se’m fa molt difícil contestar, encara que hi ha multitud de formes de gestionar l’ economia, que resulten més eficaces que les que s’ ens pretén imposar , per exemple la “cogestió” a les empreses com es fa a Alemanya que es una garantía per conservar els llocs de treball i l’ optimització de la productivitat; el reforçament de l’ Estat del Benestar com eina d’ afavoriment de l’ocupació i la protecció dels mes desfavorits, l’ inversió pública com eina d’ estimulació del creixement econòmic, la justícia fiscal i la lluita decidida contra el frau com única via real d’ augmentar els ingressos de l’ Estat , la regularització i control internacionalde les operacions financeres i l’ especulació, i com no el reforçament de les Institucions democràtiques i la recuperació de la “governanza política democràtica” de les Institucions.
A les “capses” de la “saviesa popular”, encara que aquestes no siguin en aparença tant atractives, hi ha més continguts positius dels que ens podem imaginar, un dels més importants es “l’ autogestió”, que es fruït de la confiança i la solidaritat. Potser hem de començar a organitzar-nos de nou des d’a baix; com a mínim ens garantitzarem la supervivència; però no fem gaire soroll no sigui de cas que s’ adonin i vulguin posar-ho en un fons d’ inversió d’ alt risc, i ens acabin deixant sense calces ni calçotets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario