“Jordi Siracusa” o Jordi Martínez Brotons,com vulgueu, acaba de publicar un nou llibre
de relats històrics “ La peregrina y otras perlas” , que ens convida a endinsar-nos a
descobrir els secrets millor guardats del personatges històrics més coneguts i la seva
incidència de vegades casual o anecdòtica en els fets més recordats .
Aquest tipus de
literatura es un clàssic que ens apropa i humanitza els referents que en cada moment de
l’ historia han estat “trade topic” de la imaginaria popular. Saber que els personatges
mes glamorosos eren tan vulnerables, perversos, maniàtics i gaudien de tots els defectes
humans mes inconfessables ens consola i fins i tot ens diverteix. Ara bé, si això s’ ens
presenta en moments actuals, a la cara i de forma descarnada ens escandalitza i ens treu
de polleguera.
Avui vivim en un moment de diluvi mediàtic, on tot se sap i res s’amaga, hem passat de
l’ hipocresia del que no es veu no existeix i el fer veure el que no és per evitar-se
problemes , al cinisme de: això es així i que!. Vulguem o no, cada dia i a cada hora s’
ens recorda les malifetes d’ aquest o d’ aquell altre, de si un té morenes o s’entén amb el
boletaire. A mi em sembla que aquest procés de saturació mediàtica ens acabarà ofegant
per dificultats per d`empassar-ho, o per tristesa i desil·lusió encadenades.
Ja comencen a aparèixer vells i nous demagogs impresentables, que ens prometen
seguretat i ordre, i sobretot tranquil· litat mediàtica.
El Gran Germà d’ Orwell es a punt
de fer-se present en la seva plenitud, per administrar la nostra vida, amb un llenguatge
senzill i amb una informació “adaptada” a cada moment segons els interessos dominants
a cada hora. No caldrà cercar explicacions, ni intentar comprendre, només seguir les
instruccions i viure sense maldecaps. L’ ignorància absoluta serà la porta de la felicitat.
Seguint els relats d’ en Jordi, trobem que quan Alfonso de Borbòn i Dampierre, va
intentar recuperar en una subhasta la perla “La peregrina”, que havia estat a mans de la
reialesa espanyola des dels temps de Felip II, va dir : “...que me corten el cuello si no la
consigo...”. Finalment no la va poder aconseguir, a ell li van tallar el coll, i la perla va
anar a parar a Liz Taylor de la mà de Richard Burton.
Els pobres súbdits ens agradaria
pensar en llegendes desgraciades, però la veritat es que les coses passen, quan interessen
que passin, pels que volen que succeeixi, tot cercant coincidències. Potser es una mica
enrevessat el que dic però si ho llegiu en deteniment no ho trobareu tant.
Que us vull dir; doncs que el diluvi passarà, ja tindran suficient informació de tots
nosaltres i hauran dissenyat una nova llegenda i un nou Noè de referència. Per alguna
cosa el Noé original quan es va adonar que faria l’ història amb ell, el primer que va fer
va ser emborratxar-se.
Potser em trobareu una mica pessimista, doncs no, penseu que he estat polític
institucional durant anys i també director d’ una petita agència d’ inversions d’ un gran
banc, i encara que algú al saber-ho voldria tirar-me pedres en quan ho dic, he pogut
passar sense tacar-me ni necessitat de penedir-me de res. Us vull afirmar doncs, que sí
que hi ha llum al final del túnel, que escamparà després del diluvi, sempre i quan
agafem les regnes del nostre destí, sapiguem triar els nostres administradors i assegurem
els nostres drets i assumim les nostres obligacions com ciutadans.
Siguem protectors,
generosos i tolerants amb els vulnerables, e intransigents i contundents amb els que
només pensen amb els seus propis interessos, es troben dominats per l’avarícia i la seva
identitat es l’ arrogància i la prepotència. Siguem prudents i actuem amb astúcia e
intel· ligència, així “La Peregrina” tornarà a les nostres mans, a la dels hereus d’ aquells
que la van treure del fons de la Mar Nostra, per ser lluïda i ostentada com signe de la
seu poder i de la seva grandesa.
Potser continuarà per un temps peregrinant al vaivé del
canvi de mans del poder i la riquesa, però sempre ens quedarà si no real. si virtual, una
certesa màgica.
Que no s’enganyin els que la vulguin posseir o ja la posseïssin, els hi portarà la
desgràcia fins que no ens se la tornin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario