VISCA, ELS BONS GOVERNANTS!

Em diuen:

“..S’ hauria de trencar una llança pels polítics honrats. Amb la que està caient sembla que no hi hagi un de bo…”

No tinc moltes ganes de continuar en els meus escrits pel tortuós camí de la denúncia dels comportaments irregulars a l’ administració pública, però es ben cert que milers de bons governants es troben en entredit per aquesta plaga d’ escàndols que semblen no tenir final.

El meu bon amic, ex- alcalde d’ una ciutat catalana molt coneguda, proposa que potser algun ex- edil reconegut per una gestió eficaç i honesta, acompanyat per altres no tan coneguts (son la majoria) faci alguna declaració en defensa del bon nom i honestedat de tants i tants ciutadans i ciutadanes que han realitzat o realitzen activitats de representació o gestió pública, de tal manera de que la ciutadania pugui tenir referències reals sobre el que es l’ honorable funció de “polític institucional”.
Es ben cert que això pot traçar una línia divisòria entre els bons i els mals governants , ó el que es millor, quines son les qüestions que no han de ser acceptades per un bon governant, encara que s’ enlairi el mal utilitzat moltes vegades “interès general”.
Es clar, que persones implicades directament o indirectament a interessos privats que tenen vinculació amb l’ institució amb la que es relacionen, s’ han d’ apartar o han de ser apartats dels àmbits de decisió , d’ elecció ó designació de càrrecs públics , per evitar la col·lisió d’ interessos que sempre van en contra de l’ interès general.
Sigui benvinguda aquesta iniciativa i a veure si d’ una vegada per totes es formula un mena de codi ètic o norma consensuada, que posi fre aquest enrenou.

De moment les iniciatives de Rodríguez Zapatero i del Fiscal General de l’ Estat van per bon camí, i als bocamolls del PP s’ els hi comença a veure el llautó. Em dol això si, l’ actuació dels comptats “sociatas que s’ han pringat per vergonya de tots”.

Recordo com si fos ahir quan Carmen García Bloise , a les portes de la mort, lluitava per la creació del codi ètic del PSOE . Ho va aconseguir, “llàstima, que ja era tard…” La campanya “…PSOE, 100 años de honradez y ni un miuto mas…”, encetada per l' entorn del PP de l'època i les seves servituts internacionals, especialitzades en afers tan interessants com el cop d'estat a Xile, ja havia fet efecte, i l’ agonia del govern va començar.

Ara procurem, no fer tard…