ABSTENCIÓ, SCHMITT I LA MARE DELS OUS

Vinga, tothom a analitzar el perquè de l’ abstenció!

Tothom (parlant de polítics, es clar), es passa els dies donant-li voltes al perquè, això si, fins que s’ estabilitzin els governs, es facin declaracions sobre polítiques participatives que es posaran en marxa i deixar constància de que “s’ha pres nota del missatge”.

Jo, em faig creus quan sento això, Han passat quasi 30 anys des de les primeres eleccions democràtiques i encara li donem voltes. Ningú diu que el mes fàcil es preguntar-li a la gent i potser molts ciutadans ni tant sols trobaran una resposta, simplement, no han votat. La democràcia es com l' agricultura, s' ha de treballar la terra, sembrar, i cuidar el conreu abans de fer la collita, i anar en compte amb el "clima". Els conreus que es realitzan amb abonos artificials acaben cremant la terra. Això es diu civiltzació, si no cuidem i transmetem adequadament els coneixements, tornarem a la llei natural i els depredadors es faran amb el control.

Avui, he sentit “coartades peregrines” al tren, una d’ elles argumentava que no havia dret a que li canviessin el dia del pont (la segona pasqua). Hem de tenir en compte el fet de que ningú vol admetre que no ha votat sense cap raó justificada, no es políticament correcte.

Un taxista preguntava a un client : “Un dia d’ aquests hi ha eleccions, oi?” tot hi sentit a la radio en directe els comentaris dels resultats.

No us capfiqueu , hi ha tres raons de pes :
·Una abstenció activa que volt mostrar el seu rebuig al “estatus polític ”de forma generalista. “..estic de vosaltres fins al monyo...”
·Una abstenció econòmica. Només cal mirar el mapa i relacionar renta- abstenció.
·Una abstenció estructural, del sistema i d’ aquesta vull parlar...

Fa temps que els vents “neocons” han ressuscitat a Schmitt (Carl), i el “Jus belli” i al nostra País des de diferents orientacions polítiques es busca conscient o inconscientment ( pitjor, m’ ho poses) l’ instauració subtil, o no, d’ un règim segregat i contraposat, sota la sentència legitimitzadora : “protegeixo, ergo obligo “ i la divisió “amics- enemics”.

A aquest model d’ Estat li preocupa molt poc l’ abstenció, en tot cas es una posició estètica, pel que diran. Si les posicions es limitessin als partidaris o “partisans” les coses serien mes clares i les batalles polítiques mes delimitades. Sempre es podria recórrer al mètode renaixentista del “vencedor paga les despeses del vençut”, així evitaríem les revenges.

Per tant, en la meva modesta opinió el tema es molt mes complicat, perquè a l’ hora de discernir quines son les diferents propostes polítiques, haurem de prestar atenció també al model d’ organització política que es defensa. I no ens enganyem, a tot arreu i ha de tot i no sempre les propostes aparentment progressistes son políticament progressives.

Al sistema no l’ interessa la gent de rentes baixes (si no s’ apunten a les polítiques de dessestabilització): A la fi, poden votar a l’ esquerra i pressionar la despesa social i com conseqüència obligar l ‘ Estat a l’ implementaciò de polítiques econòmiques progressistes que poden alterar l’ estatus dels poderosos. Pretenen definir un espai polític centrat ? a on no es qüestionin les polítiques econòmiques conservadores que donen sentit al propi sistema.

Mentrestant, em diuen que hi ha polítics ofesos perquè els ciutadans els hi han donat l’ esquena, i troben que es una injustícia. Mare de Deu, el que s’ ha d’ arribar a escoltar!. La supèrbia, i la pèrdua de contacte amb la realitat es tremenda.