BÈSTIES GROSSES

Tornem-hi!, ara el Pujol de les “patilles”, que per cert es un “catxondo”, s’ ha destapat en el Parlament, i amb la millor tradició convergent juga amb les paraules per ofendre al President de la Generalitat. Utilitzant la dita “fer passar bou per bèstia grossa” segueix la línia bocamolla dels seus germans grans, l’ Arturito i en Felipet. Al temps i en els circuits republicans (d’ ERC es clar!) , també li donen estopa al President Montilla, qualificant-lo de xarnego de forma escatològica, intentant que les seves bases digereixin millor el que alguns pensen que son aliances contra natura.

Els “sociates” portem, com j’ ha he dit altres vegades mes de 25 anys aguantant els insults, menyspreus i tot tipus de desconsideracions, de membres de la dreta i també de l’ esquerra catalana sense que mai hagin reconegut que moltes vegades s’ han passat un munt. L’ estoïcisme ja no se ,si es o no una virtut o una actitud convenient pel bé del País. De vegades tinc les meves dubtes.

Alguns compatriotes, especialment de classe alta, s’ arroguen la legitimitat de representar el País, per raons de sang o de mèrits que històricament o efectivament serien discutibles. Els cadells de la burgesia, i els seus servents mes incondicionals no digereixin que la democràcia posi en els llocs mes alts de representació política, a persones que segons ells no tenen la suficient “categoria social” per representar a Catalunya. No ens acabem de sortir d’ aquesta mena de segregació socio- política –cultural , i aquesta es una dificultat que en el temps es pot convertir en un obstacle per el nostre progrés com a comunitat.

Parlant de bèsties grosses, aquesta setmana també s’ha despenjat en Pasqual, amb declaracions que ens deixen astorats a tots els “socis” del PSC. De vegades el nostre entranyable company converteix reflexions assenyades sobre la situació política , en declaracions extemporànies, que generen confusió, intranquil·litat i preocupació. Maragall ha d’ entendre que les seves intervencions no sempre son ben interpretades, i si la seva voluntat es provocar el debat polític, aquesta no es ni de lluny la forma mes adequada, no per el que es i pel dret que te d’ expressar-se com vulgui, si no pel que representa. Molts de nosaltres ens tenim que mossegar la llengua per prudència política, sense que això signifiqui cap renúncia als nostres principis i creences. Els xicots de classe alta es freguen les mans, i poden arribar pensar que si be no disposen d’un lideratge clar, poden aprofitar les relliscades dels demés en benefici dels seus interessos..

Bé, en tot cas esperem que els ciutadans i les ciutadanes parlin a final de mes, i després de l’ estiu podrem obrir un debat força interessant, en un moment en que tenim l’ oportunitat de preparar un congrés que ha de determinar els eixos estratègics dels socialistes per als propers anys.

Ah!, i una cosa, l’ únic legitimat per ser anomenat com “bèstia grossa”, soc jo mateix, ja que aquest es el nomenament que em van fer l’ Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, i del que em sento molt orgullós.