LIQUIDITAT O LIQUIDACIÒ?

Aquest es un concepte que no poden manegar gaire les famílies. Els treballadors han d’ estar endeutats perquè els poderosos tenen liquiditat (liquidez) i han de col·locar les plusvàlues que han obtingut en el procés productiu i sobretot en les operacions especulatives.

La noticia del dia es que el Banc de Santander es ven tot el seu patrimoni immobiliari per obtenir liquiditat, alliberar els seus balanços per poder comprar altres bancs i prestar mes recursos a les famílies, per si ja no estiguessin suficientment endeutades.

Els bancs son els primers en ensumar la situació del mercat, i aquesta decisió s’ avança a una situació cantada: La burxada (pinchazo) de la bombolla immobiliària. De pas reduiran el seu pagament d’ impostos pel lloguer dels que ara son els seus immobles i deixaran la porta oberta a comprar de nou els mateixos d’ aquí a 15 o 20 anys. S’ asseguren amb l’ opció de compra i de tempteig aquesta possibilitat, no sigui de cas que algú tingués la temptació de sortir al mercat. Es una mera operació de “cambalache” entre poderosos. Jo et deixo el patrimoni en custòdia, m’ estalvio impostos, puc comprar altres coses, et col·loco els teus excedents a una bona rendibilitat i quan hagi eixugat el deute de les noves compres et recompro el patrimoni, tu podràs aflorar les plusvàluas i tornem a començar. Brillant! Això es l’ hòstia!. Ja tenen raó el “neocons”: perquè serveix l’ Estat?

Ja podeu produir ja! que els especuladors son els “reis del mambo”. Ara lo "in" son les empreses de capital risc: arribo, compro a lo bèstia, escanyo i exprimeix-ho i m’ en vaig. Visca el patriotisme, la generositat i la solidaritat social !. No patiu que encara ens quedarà la caritat que es una virtut cristiana i ja s’ encarregaran els bisbes de promoure-la per tranquil·litzar les consciències. No defalliu que ja se sap : “es mes difícil que un ric entre al regne dels cels que un camell per l’ ull d’ una agulla”. Teniu el cel guanyat. Desprès diuen dels integristes islàmics.

Hi ha dies que m’ aixeco radical, però es que em quedo estupefacte del que llegeixo, i el que es pitjor del que no es pot llegir perquè no s’ escriu. Una onada fatalista i estoica s’ha apoderat de la societat i tothom accepta el que passa sense mes, sense capacitat de reacció, com si fos tot fos inevitable.

He llegit també que les revolucions s’ han acabat per l’ aparició i consolidació de les classes mitges. Jo dic que això de la classificació social perquè que tothom se senti de classe mitjana, es un invent mediàtic, i que en el fons ens estan instruint per acceptar el sistema tal qual es i que ens sentim presoners, si no partícips o accionistes segons la variable que convingui.

Woody Allen deia en una de les seves pel·lícules : “...No se com acabaré, si absorbit pel sistema, o com un vell bavós predicant el socialisme pels bars...”

Per rematar, l’ amic Casquete apareix a la TV Badalona, anunciant la creació d’ una associació “gens presidencialista i indepenent” , per promoure la mediació en els conflictes derivats de l’ integració en els processos migratoris. Vaig estar a punt d’ aixecar-me i empassar-me un whisky doble, perquè no m’ ho podia creure.