Algú pot pensar que aquestes manifestacions multitudinàries de membres conservadors de l’ Església Catòlica formen part del folklore nacional i que no van mes enllà d’ un posicionament polític a favor de les forces conservadores davant del proper esdeveniments electoral. No us enganyeu tot això es quelcom més que un acte testimonial.
Fa temps que des de les casernes dels neocons nord-americans es ve elaborant una estratègia de dominació política i econòmica revestida d’ una certa cobertura teocràtica, que tracta de instaurar en la societat un nova moral cristiana que justifiqui totes les actuacions d’ una classe dominant de "new born cristians", que pretén sotmetre a tot el planeta als seus interessos.
Les organitzacions cristianes mes conservadores com l’ Opus Dei, Legionarios de Cristo o Comunión i liberación , han trobat en aquestes propostes l’ oportunitat d’ organitzar una força d’ élite disposada a tot com demanen Bush i Ratzinger. Altres nous conversos com el burgès ex- comunista kiko Argüello s’ han apuntat a aquesta moguda amb total entusiasme.
L’ acte de la Plaça de Colom, es un acte en tota regla contra l’ estat de dret; posant-hi per davant, inclòs del sistema democràtic la defensa de les seves idees. Es la consigna de: "La democràcia, serà democràcia mentre inclogui les consignes cristianes integristes, si no propugnen clarament la seva dissolució"
Si repassem l’ actuació d’ aquests grups en els seus primers moviments fora de USA, trobem com el fundador mexicà Marcial Maciel dels Legionarios de Cristo, va ser suspès “a divinis” pel Papa Ratzinger desprès de que Juan Pablo II, es negà reiteradament a acceptar les denúncies de pederàstia (per cert curiosament aquest vocable no apareix al corrector de Windows), i com les connexions de l’ universitat Anahuac de Mèxic lligada a aquests organitzaci, es relaciona amb els moviments per implantar el neolliberalisme en aquell País, amb l'objectiu de desmantellar l’ estat benefactor amb connexions econòmiques i polítics veritablement sospitoses com les de la família Bush i la de Bin Laden o el Banc Mundial.
Anem en compte, l’ actitud de la jerarquia catòlica i del PP van clarament en aquesta línia, i no s’ estan de res. Passen olímpicament de declaracions escandaloses com la del bisbe de Tenerife -...hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, ademàs, deseàndolo. Incluso si te descuidas te provocan..., i en canvi ataquen ferotgement al Govern, que ha donat mostres continuades de tolerància, cap la seva política i la dels seus mitjans de comunicació d’ agressió i difamació permanent .
Diuen defensar la família i protegeixen les polítiques mes reaccionaries de desmantellament de l’ Estat del Benestar, i el celibat pels seus membres (com poden parlar de família si la neguen per ells mateixos.La familia de la que parlen, ni la real del carrer, ni la dels borbons. Clar que aquests ùltims i elspoderosos i famosos sempre poden pagar el divorci a la Rota. Potser es hora que publiquin les estadístiques de les disolucions que aproven, segur que hi haurien sorpresses.
Diuen defensar la democràcia i mantenen les seves eleccions de la jerarquia i el funcionament de l’ Església per vies obsoletes i antidemocràtiques, arrogant-se la representació absoluta del món cristià i el dret de determinar la moral pública.
Parlen de moral, però amaguen crítiques contra la corrupció, l’ especulació, els abusos, la pena de mort, les injustícies socials ,la discriminació sexual, i protegeixen a persones i organitzacions que tenen actituds i realitzen activitats absolutament amorals, il·legals e injustes.
Pocs arguments i legitimitats li queden a aquesta jerarquia per mantenir la mes mínima credibilitat. Existeix un món cristià que cada vegada mes es troba a les antípodes d’ aquesta gent i un dia o un altra s’ ha de produir un cisma alliberador.
Mentrestant ¡Ull, i anem en compte!, no vingui la Santa Inquisició i ens porti a la foguera! Perquè la Santa Aliança no afluixa.
Per si de cas jo prefereixo a Paco Clavel que a Rouco Varela.
PD: No deixeu de clicar els enllaços que he posat en el text perqué no tenen desperdici.
Fa temps que des de les casernes dels neocons nord-americans es ve elaborant una estratègia de dominació política i econòmica revestida d’ una certa cobertura teocràtica, que tracta de instaurar en la societat un nova moral cristiana que justifiqui totes les actuacions d’ una classe dominant de "new born cristians", que pretén sotmetre a tot el planeta als seus interessos.
Les organitzacions cristianes mes conservadores com l’ Opus Dei, Legionarios de Cristo o Comunión i liberación , han trobat en aquestes propostes l’ oportunitat d’ organitzar una força d’ élite disposada a tot com demanen Bush i Ratzinger. Altres nous conversos com el burgès ex- comunista kiko Argüello s’ han apuntat a aquesta moguda amb total entusiasme.
L’ acte de la Plaça de Colom, es un acte en tota regla contra l’ estat de dret; posant-hi per davant, inclòs del sistema democràtic la defensa de les seves idees. Es la consigna de: "La democràcia, serà democràcia mentre inclogui les consignes cristianes integristes, si no propugnen clarament la seva dissolució"
Si repassem l’ actuació d’ aquests grups en els seus primers moviments fora de USA, trobem com el fundador mexicà Marcial Maciel dels Legionarios de Cristo, va ser suspès “a divinis” pel Papa Ratzinger desprès de que Juan Pablo II, es negà reiteradament a acceptar les denúncies de pederàstia (per cert curiosament aquest vocable no apareix al corrector de Windows), i com les connexions de l’ universitat Anahuac de Mèxic lligada a aquests organitzaci, es relaciona amb els moviments per implantar el neolliberalisme en aquell País, amb l'objectiu de desmantellar l’ estat benefactor amb connexions econòmiques i polítics veritablement sospitoses com les de la família Bush i la de Bin Laden o el Banc Mundial.
Anem en compte, l’ actitud de la jerarquia catòlica i del PP van clarament en aquesta línia, i no s’ estan de res. Passen olímpicament de declaracions escandaloses com la del bisbe de Tenerife -...hay adolescentes de 13 años que son menores y están perfectamente de acuerdo y, ademàs, deseàndolo. Incluso si te descuidas te provocan..., i en canvi ataquen ferotgement al Govern, que ha donat mostres continuades de tolerància, cap la seva política i la dels seus mitjans de comunicació d’ agressió i difamació permanent .
Diuen defensar la família i protegeixen les polítiques mes reaccionaries de desmantellament de l’ Estat del Benestar, i el celibat pels seus membres (com poden parlar de família si la neguen per ells mateixos.La familia de la que parlen, ni la real del carrer, ni la dels borbons. Clar que aquests ùltims i elspoderosos i famosos sempre poden pagar el divorci a la Rota. Potser es hora que publiquin les estadístiques de les disolucions que aproven, segur que hi haurien sorpresses.
Diuen defensar la democràcia i mantenen les seves eleccions de la jerarquia i el funcionament de l’ Església per vies obsoletes i antidemocràtiques, arrogant-se la representació absoluta del món cristià i el dret de determinar la moral pública.
Parlen de moral, però amaguen crítiques contra la corrupció, l’ especulació, els abusos, la pena de mort, les injustícies socials ,la discriminació sexual, i protegeixen a persones i organitzacions que tenen actituds i realitzen activitats absolutament amorals, il·legals e injustes.
Pocs arguments i legitimitats li queden a aquesta jerarquia per mantenir la mes mínima credibilitat. Existeix un món cristià que cada vegada mes es troba a les antípodes d’ aquesta gent i un dia o un altra s’ ha de produir un cisma alliberador.
Mentrestant ¡Ull, i anem en compte!, no vingui la Santa Inquisició i ens porti a la foguera! Perquè la Santa Aliança no afluixa.
Per si de cas jo prefereixo a Paco Clavel que a Rouco Varela.
PD: No deixeu de clicar els enllaços que he posat en el text perqué no tenen desperdici.
1 comentario:
En su habitual forma de escribir, Sr. Bello; Ud. lo dice todo y -creo- lo dice bién...
Pueden matizarse sus comentarios, en el sentido de resaltar alguno de éllos,desde otra perspectiva...
Por ejemplo: Yó, en mi imaginación; "veo" a Jesús entre las personas que asistieron a la manifestación de Madrid...Está desconcertado. No sabe qué relación aplicar, entre sus enseñanzas. Entre su Iglesia y la que está delante de él...
En su mundo. Entonces; Jesús supo disntinguir. Quiso expresar el "respeto al César"...A lo establecido....Recordemos: "Al César lo..." Jesús quiso resaltar que a Dios, se le debe lo que es de Dios...¿Son de Dios, nuestros deséos más íntimos.? ¿Es de Dios la "forma y normas de sociedad, que los hombres; nos "damos.?...
Son de Dios las "cosas y formas" del César...(Léase Estado.)
...A Jesús le "veo" desconcertado.
Oye palabras que -en parte- le recuerdan algo, "lo de Dios." Pero, lo que vé y cómo lo vé; le produce gran trsiteza. Y alguna lágrima...que esconde.
¿Es ésta "mi" Iglesia.? Se pregunta. De una parte,se contesta -así mismo- que sí.Que -parece- que sí. Pero la realidad de todo lo que está oyendo, le traslada a la realidad. A la crudeza....Se dice, triste: Aquí no se estám respetando mis enseñanzas. Aquí no se dá -al César- lo que es del César...Y se vá.
Saludos.
Carles Plaza.
Publicar un comentario