PRONUNCIAMENT

Abans de res us vull dir, que el que avui diré no està prenyat ni d’animadversió ni rancúnia ni de cap estat d’ ànim que em pertorbi. Esta plovent i fa fred, però des de la meva finestra privilegiada es veu la Serralada de Marina i el meu barri de Canyet, que inviten a la serenitat i la reflexió.

Ahir no tenia clar si anar o no a l’ assemblea del meu Partit (PSC) a Badalona. Al final les circumstancies van manar, i la necessitat de restar a la meva oficina del Banc (hi feien obres) i el tràfic, van fer que fos impossible arribar-hi a temps. A alguns companys i companyes no els hi va semblar bé, per tant els hi demano excuses.

Hi era present la premsa local. El que haig de dir doncs, ben podia haver estat públic. Això em dona la llibertat d’ explicar-me obertament:

Sembla ser que hi havien uns 237 companys i companyes dels a prop de 1500 que hi ha a l’ agrupació local. L’ hora de la convocatòria, el dia , el desencís i la manca d’una alternativa forta a l’ actual majoria, van fer, segurament, que la presència fos tan poc nombrosa.

No va ser cap sorpresa que l’ assemblea estigués presidida per un dels homes forts (?) d’ aquesta majoria, en Quico Serrano, i que, el suposat nou dirigent de la minoria integrada, en Josep Duran, passes totalment desapercebut. Serà interessant veure que es diu des del blog crític que va posar en marxa. La vida d’ aquesta minoria ha estat ben curta i totalment fagocitada pel “casquetisme triomfant”.

Tot semblava oficial i unitari fins que a algú se li va acudir recordar que per votar una executiva s’ ha de fer per votació secreta. A Badalona fa anys que els reglaments del Partit s’utilitzen segons la conveniència, o la connivència dels diferents faccions, i no diguem l’ escriptura de l’ història: les actes. La majoria volía votar a “mà armada” , i no es cap exageració, si tenim en compte els mètodes que utilitzen. Si s’ haguessin presentant amb els uniformes de l’ Ajuntament o de l’empresa de transports, semblaria mes un pronunciament que una assemblea democràtica. Al final el resultat de 160 vots a favor ,6 en contra, 2 nuls, i 69 (quin número per fer una tesis) que no van ni votar, reflecteix clarament, que amb poc més de 100 persones ben ensinistrades (quin altre nom mes interessant), i submises, es pot fer un amb el control no de un partit, si no de una Ciutat.

Una de les intervencions mes sucoses de totes va ser la d’ en Fermín Casquete, que per primera vegada va admetre públicament que finalment havien aconseguit el que volien de fa anys i que a més de legítim era just. No es pot demanar mes transparència. En la meva opinió tot no està fet. Encara tenen altres objectius que no expliquen. L’ altre no tant afortunada va ser la del 1er. Secretari perdent els papers.S'aventuren moltes dificultats en el seu futur polític. Potser ja està dissenyat i ell no ho sap, o si?.

La gent que va quedar fora i no li va agradar, està desorientada de fa molt de temps i com he dit en altres ocasions, ni fan ni deixen fer, i amb la seva actitud excloent i “cicatera” impedeixen que pugui prosperar una alternativa fresca i democràtica que superi totes les tradicions tribals i li ofereixi a la ciutadania de la nostra ciutat l’ alternativa política que necessita.

Em sap molt de greu, però això es el que hi ha, i pel que es refereix a la meva persona no penso moure un dit per donar recolzament a cap alternativa que signifiqui mes del mateix. Ens cal una profunda dosi d’ humilitat. Si no ho entenem els ciutadans i ciutadanes de Badalona ens ho faran entendre ben aviat. Jo malgrat tot no en perdré la il·lusió.

Sense acritud.