Llegeixo: “...Com pare de quatre fills, estic absolutament horroritzat de que s’ utilitzin els diners públics per difondre l’ ideologia socialista del President Obama...” . Aquesta frase es d’ un destacat dirigent conservador americà davant del discurs de començament de curs del President Obama als escolars. En ell es pot destacar com més ideològic el següent: “...Si renuncieu a l’ educació no solament esteu llençant la tovallola per vosaltres si no també per el vostre País...” . Vosaltres Direu.
Els conservadors, amos del sistema no volen deixar el mànec de la paella de cap manera, ni a USA, ni molt menys a Espanya. Els més optimistes, como jo mateix, hem arribat a creure que la sortida de la crisi ens portaria un canvi en el sistema amb propostes mes progressistes i innovadores, però sembla ser que el que pretenen es aprofitar l’ avinentesa per accentuar les divisions socials i un major enriquiment dels mes poderosos.
La visceralitat amb que els conservadors dels diferents Països ataquen les propostes dels governs progressistes, es brutal. De vegades em recordo dels moments inicials de la 2ª República, quan els pares de la pàtria argumentaven que els socialistes (que era el grup majoritari), havien de ser al govern conjunturalment, però immediatament s’ havia de passar als governs tradicionals de la restauració. La resistència d’ Azaña va provocar continuades conspiracions i finalment la guerra civil.
Ara, no es necessàriament la mateixa situació, per sort, però les actituds son les mateixes. Amb un govern, es digui el que es digui, de caràcter moderat, la reacció pública de l’ oposició conservadora, i la fàctica dels poderosos, no té mes objectiu d’ esgotar el govern abans de la presidència europea, com va succeir en moments anteriors. A més, la confluència dels conservadors i dels nacionalistes conservadors en la defensa dels interessos dels mes rics i dels privilegis de l’ Església Catòlica es manifesta, encara que es vulgui encobrir demagògicament.
Si el Govern necessita 25.000 milions d’ euros, doncs ha d’ accentuar sense complexes la persecució del frau fiscal, encara que cridin i es pugin per les parets; i alguns “socialistes?” moderats demanin contenció i polítiques neoliberals.
S' han recaptar més impostos dels que s’ han enriquit en termes que llinden, o es troben de plé a l’ immoralitat. Quan es tracta de trobar recursos per sostenir als Bancs, tothom a callar, sense la mínima ombra de vergonya, i ara la resposta serà bonus pels directius i atur pels treballadors. ¡ Això acabarà petant, no ho dubteu!.
A LA DE DOS!
A Catalunya de folklore com sempre, i això que al de veritat, producte de la Cultura Popular se l li riuen les gràcies, i a l’ intimitat dels benestants siguin conservadors o pretesament progressistes, s’ els hi desprecia absolutament.
L’ espectacle que estem donant sobre el tema de l’ Estatut es de jutjat de guàrdia, si continuem per aquest vía, acabarem fent-hi el ridícul mes espantós , i acantonant d' una banda la radicalitat nacionalista, i d' altra el desencís més profund dels que no entenen perquè no es parla i es fa tant poc per resoldre els veritables problemes que fan patir als ciutadans del nostre poble.
Les darreres guindes: la declaració de l’ Arturito Mas, dient que ell votaria per l’ independència en el referèndum d’ Arenys de Munt, (CiU ens hauria d' aclarir quina es la seva posició al respecte), i l’ intervencionisme de la fiscalia en el mateix tema. Aquests últims podien dedicar-se a altres temes més prioritaris i no a tocar els pebrots.
He posat una espelma als deus benefactors, perquè la resolució de Tribunal Constitucional sigui favorable, perquè llavors, ¡ m’ ho penso passar de bé...!.
A LA DE TRES!
Els Ajuntaments a la fallida directe. Ens passem el dia parlant d’ Espanya i de Catalunya, de les grans superestructures institucionals , i a on han d’ anar a parar els calés , i mentre les arques municipals a la deriva, Vam abandonar les Entitats Locals Municipals, i se’ls va empènyer a l’ especulació urbanística i per derivació natural , que no general per sort, a la corrupció i al desgavell administratiu.
Els Ajuntaments son les primeres línies del front dels conflictes socials, i els seus recursos son absolutament insuficients per atendre’ls. Veurem dintre de poc Institucions Locals intervingudes i bloquejades, i per tant les activitats que no li son pròpies però les tenen delegades o abandonades per les Institucions Superiors, quedaran desateses, lo que es l’ antesala de l’ accentuació dels conflictes. Els càrrecs de confiança que s’ amunteguen de forma innecessària tenen els dies comptats i els funcionaris interins dos telediaris. Y si no, al temps.
1 comentario:
Has leido el articulo de Maudili prieto sobre la entrada de Garcia Albiol en Engestur?.Que tienes que decir?
Publicar un comentario