COALICIÔ NECESSÂRIA

Continua l’ espectacle a tot arreu. El darrer, el show del Senat. No es capfiqueu, el PP ho te clar, vol als socialistes fora del govern el mes aviat possible, a la fi de poder tapar les seves vergonyes i alinear al País a la banda dels “neocons”, donant-li “escacs i mat” al feble Estat del Benestar del que gaudim i amb el que hem emprat tants d’esforços per conseguir-lo. Les instruccions que reben de l’ extrema dreta mundial son clares i estan disposats a portar-les a terme amb la contundència que calgui, tot i traslladant amb tota la cara, les responsabilitats al govern socialista.

El PP no se li sentirà dir ni un mot sobre el saqueig que els financers han sotmès als estalviadors, ni sobre els beneficis milionaris que els seus amics els immobiliaris han obtingut de l’ especulació. Ni sobre els defraudadors, ni tampoc els hi demanaran que reinverteixin els guanys ni que paguin la factura. Necessiten com a Grècia que un govern socialista apliqui els costos als mes desfavorescuts i als treballadors que no han vista ni un euro dels beneficis produïts.

La crisi Institucional està induïda per afeblir l’ Estat i evitar la seva capacitat de reacció sotmetent-lo als dictats dels que han provocat aquesta situació, i amb la voluntat d’ accentuar-la fins que tothom es posi de genolls i entengui qui mana i qui posa les condicions.

La voracitat es il•limitada i ens portarà si es necessari a un escenari de confrontació bèl•lica, que es el darrer recurs que utilitzen per obtenir els seus mes grans beneficis: “L’ Industria de la Guerra”, la que posteriorment els hi permet situar el seu domini sobre els territoris a que afecten. A Europa en el darrer segle sempre li ha tocat pagar els plats trencats.

Les darreres noticies sobre Korea son força inquietants. Es necessita marcar un enemic clar i aquest es la Xina. Als vells falcons del Pentàgon encara els hi cou la sortida per peus d’ aquell País i del Vietnam, que no oblidem van ser ajudats i protegits pels Xinesos. Aquest son ara els nous competidors econòmics i cal resituar al mapa geoestratègic del Món, en el que Europa només ha de tenir paper de comparsa. Torna Orwell i el seu 1984 a estar de nou sobre el tauler.

A Catalunya mentre semblem aliens a tot aquest enrenou, tenim un President fent de mans mànigues perquè la pau Institucional torni al lloc que li correspon. No suigui de cas perdem el nord, deixant el País de nou en mans del pujolisme agonitzant, que com sempre estarà a disposició d’ un nou “pacte del majestíc “, que els pugui restituí al lloc d’ encaix amb el sistema, del que volen continuar formant part en la millor posició possible. Per això utilitzaran tots els recursos tradicionals que estan a la seves mans i que els ha funcionat tant bé sempre, donant suport sota mà a totes les iniciatives politiques radicals o no, que afavoreixin les seves posicions o afebleixin les progressistes. Lliuraran expectatives si cal, als que sempre practiquen la calculada ambigüitat que els hi permet romandre en situacions de privilegi passi el que passi.

Es hora de tenir clar, que només podem clarificar posicions i desemmascarar altres si organitzem una alternativa que realment pugui obtenir els suports necessaris per gaudir d’ una victòria clara que posi a tothom en el seu lloc, i ens doni força per implementar politiques que facin front a l’ onada conservadora, depredadora i reaccionaria que està en franca expansió i fortament organitzada.

Aquesta alternativa només potser a Catalunya construïda en primera instancia amb una coalició formada pel PSC i ICV/EUA més els sectors Verds mes progressistes. No tenim gaire temps i l’ aposta es forta però viable. Vosaltres mateixos. Lideratge tenim la resta es cosa vostra, i si la cosa funciona potser als ajuntaments haurem de comptar amb Esquerra Republicana.