TESTATUT!!!

Ja hi som! Aquest grup de magistrats que conformen d’ una manera, segons la meva opinió poc legítima, el denostat Tribunal Constitucional, han deixat anar un “fallo” (mai millor dit) que com era d’ esperar ha estat decebedor per tots els que en el seu moment vam donar recolzament decidit a aquest Estatut, amb el desig de que aquesta Carta per una vegada donés satisfacció a ambdues parts: Allò que anomenem Espanya i Catalunya.

Aquest grup de senyors i senyores, no han tingut més interès final que salvar la seva posició personal sense tenir en compte que abans que ells el Poble de Catalunya i les Corts Generals ja s’ havien pronunciat. El màxim que els hi corresponia era determinar si s’ havia d’ ajustar la Constitució o no, i no l’ Estatut a la Constitució. Al final es dona la paradoxa de que un grup de persones designades per criteris partidistes i fortament deslegitimades tenen mes capacitat de decisió que dos Parlaments i un referèndum, i això amics i amigues es la perversió de la democràcia es vulgui o no.

El PP ha obert la caixa de Pandora, i com li va bé no pararà de fer recursos sobre tots els temes sobre els que no aconsegueixi majoria. Com a mostra del que dic el mateix Tribunal ha acceptat a tràmit el recurs del PP contra la Llei de L’ abort. Ens trobem davant d’ un procés de desestabilització Institucional del que encara no es poden percebre les conseqüències. La premsa conservadora i alguns membres de l’ esquerra espanyola també estan jugant inconscientment a aquest joc perillós.

Es decebedor per els que ens definim com federalistes que no trobem resposta comú a la resta d’ Espanya i això es encara mes preocupant perquè lliga les nostres mans a l’ hora d’ elaborar propostes conciliadores que aconsegueixin l’ encaix Institucional necessari i deixi en minoria les irresponsables posicions radicals Espanyoles i Catalanes.

L’ actitud i el posicionament del President Montilla ha estat valenta, decidida i responsable defensat el contingut legítim de l’ Estatut aprovat, com han també evidents els silencis de molts dirigents socialistes catalans , que no se si esperen amb tot això l’ adveniment de la famosa socio-vergència de les componendes o el salvar els mobles amb la solució mes favorable per la seva supervivència. Jo cada vegada estic més decebut amb ells.

Està clar que el President Montilla té el meu modest recolzament fins on pugui arribar, encara que els esdeveniments segurament l’ acabin sobrepassant. Per el moment ens donarem un volt de nou pel Passeig de Gràcia a compartir amb els meus conciutadans una jornada reivindicativa, encara que segurament tornaré a sentir i aguantar les algarades dels soberanistes sobrevinguts que ens tornaran a escridassar com ho han vingut fent en els darrers 30 anys. A mi tan se’m dona ja hi estic acostumat.

Finalment dir que la defensa de les nostres Institucions i drets nacionals no es correspon amb aquesta marea de corrupció que es va destapant al nostre País i que ja te caràcter de generalització. La darrera noticia de la detenció d’ una de les grans fortunes del Paìs en una operació de tràfic de drogues i el pas de la defensa de Millet al despatx dels Piquè Vidal son noticies que fan pudor i demostren el grau d’ implicació en tot tipus d’ irregularitats d’ una part de la burgesia nacionalista i la seva relació íntima amb determinats sectors polítics de la nostra societat. Aquest tipus de situacions que no es tallen d’ arrel i es pretenen diluir no ens beneficien gens davant de legitimar la nostra capacitat per l’ autogovern. Ja ens advertia Saviano de la instal•lació de la màfia al nostre País, i per cert també a la meva Ciutat, encara que jo penso que de pròpia ja en teníem, ja.

Bé, a esperar esdeveniments i a cercar el màxim de cohesió en defensa de la nostra legitimitat nacional, però que en Miquel Sellarès no s’ esperi gaires recolzaments a la seu posicionament oportunista i excloent.