TURMENTA A LA VISTA

Tot just acaba de començar l’any, i es fa difícil digerir tot el que l’ any anterior ens ha deixat.

Ahir mirava a la televisió un programa que diseccionava les tècniques de meditació i la seva utilitat per aconseguir un millor discerniment sobre les coses, trobar el llum que il•lumini tot allò que tenim davant i que ens costa tant d' entendre o assumir.

També rebo un missatge electrònic que diu coses com:

“Us desitjo un any amb:

...mes poesia i menys discursos.
...mes coratge i menys por.
...mes justícia i menys judicis.
...mes pobles i menys fronteres.
...mes nosaltres i menys jo.
...mes...”

No se si els dirigents del meu partit, el PSC, s’ han mirat el programa o han rebut algun d’ aquests missatges, o si en el recull de premsa del Conseller de Cultura li han posat a la taula, el cas es que sembla que ningú medita el suficient ni escolta amb proactivitat el que pensen o diuen els electors socialistes, i pensem o diem els militants del Partit.

La situació es d’ extrema dificultat per les perspectives electorals dels socialistes a curt termini i sembla que només interessin els temes de política de saló, d’ estètica, o d’ estatus. Dintre de poc hi haurà poc a repartir i molta gent buscant feina, potser serà una bona de forma de connectar amb les necessitats imperioses dels ciutadans d’ aquets País.

Estem lluny, molt lluny dels que han vingut sostenint la nostra estructura partidària i institucional i s’ estan cansant de fer-ho. Hi ha un dit en política: “Quan pugis assegura’t que algú es queda aguantant l’ escala, perquè quan baixis potser no hi haurà ningú i la trompada pot ser forta”.

A mi si Mascarell li ha donat el sí a Mas, em deixa fred i m’ importa un rave. I si això es un gest cap els sectors progressistes? del mon cultural?, se m'en fot , perqué no hi ha ni deu que su pugui creure.

La dreta catalana está restaurant el que per ells es “l’ordre normal de les coses”, i de moment estan aconseguint guanyar la batalla mediàtica. D’ aquí poc els socialistes tornarem a ser el sac de tots es mals del País, i si no al temps.

L’ any es presenta dur i farragós però encara som a temps de redreçar el rumb, i no us enganyeu, posar davant les cares noves perquè rebin les hòsties i al front als que sobrevisquin es garantía d’ enfonsament. Per les turmentes difícils s’ha de comptar amb els veterans. Els joves que aprenguin i aportin la seva frescor i la seva força.