QUAN MENYS HO PENSES, SURT EL SOL...

Quan menys ho penses surt el sol...

Aquests dies assistim, des de la calidesa de les nostres cases, als moviments ciutadans que s’ estan produint al llarg del Món, especialment a Egipte. L’ explosió de democràcia participativa i cívica, obre la porta als nous aires, que mes tard o mes d’ hora s’ acabaran d’ assentar, per no marxar mai més.

El sistema, corromput i podrit fa esforços per resistir-se. La cobdícia, l’ arrogància i la ignorància es mostren com les forces que sostenen les armes que ens amenacen. Les guerres fa temps que van abandonar els camps de batalla i es van instal•lar, en els indrets civils, perquè el sistema va aprendre que l’ enemic hi era dintre i calia prevenir les seves accions, però els exèrcits ja estan exhaustes i han provat la medicina del treball humanitari.

La democràcia s’ havia tornat formal, els poders reals sotmetien i sotmeten als governs dels Estats i integraven i integren als polítics més agosarats.

Ara, alguna cosa es mou, de moment veiem el fang de lluny sense adonant-nos que tenim els peus plens d’ un fang subtil cobert de catifes vermelles i blaves que amaguen allò que no cal veure i del que no cal parlar.

Ells, els mes humils ens estan ensenyant el camí, han ocupat les places seves, que son públiques segons es diu, i han agafat les escombres, han recollit la merda i han pintat el terra de colors, els colors de l’ esperança, no de la separació i l’ integrisme si no de la solidaritat i de la cohesió.

Hem d´aprendre ràpid. Si no ho fem, algú ho farà per nosaltres. Alguna cosa s’ està fent antiga i fa pudor.

Al costat de casa viu el nostre germà o la nostra germana, no importa el seu color, ni els calers que tenen al compte corrent, ni el seu gènere, pensen i senten com nosaltres, s’ il•lusionen, estimen i ploren igual.

Només les xarxes ens salvaran del desastre i de les injustícies. Només el que fem entre tots, només allò que siguem capaços de construir i mantenir esdevindrà.

A l’ Àgora, a la plaça ens podrem trobar, ens podrem conèixer, ens podrem estimar i podrem demanar i exigir que res torni a ser igual.

Allí us espero, ciutadans.

Recordeu: " Quan menys ho penseu, sortirà el sol.."