CURIOSITATS DE LA VIDA

Curiositats de la vida, en Mas i en Pujol voten a favor de l’ independència, i després s’ abstenen al Parlament, perquè , es clar “ara no toca”.

Una mostra més clara d’ irresponsabilitat i de cinisme es difícil de trobar, sobretot perquè una bona pila de catalans s’ ho empassen i els hi segueixen sense més. Aquesta actitud frívola en l’ acció política sempre acaba tenint conseqüències. No es pot manipular als ciutadans d’ una forma tan barroera. En Pujol (Moisés) i en Mas (Aaron), no més fan que marejar la perdiu i ens poden tenir 40 anys donant voltes pel desert cercant la terra promesa. I això no es una exageració meva, no, Jordi Pujol s’ ha atrevit fins i tot a fer un llibre.

El PP, continua llençant tota la merda que pot, a veure si d’ una vegada posa als socialistes de genolls, no sigui de cas que aquest acabin amb ETA i la recuperació econòmica els ressusciti.

El que estan fent amb en Pérez Rubalcaba es de jutjat de guàrdia, i sobrepassa tots els límits de la decència. Només faltava que ara pretenguin airejar actes de l’ ETA, de les que tenen la poca vergonya d’ amagar el que no els interessa, tot i en presència dels que han estat els mentiders mes grans, Aznar i Aceves.

Per cert que a l’ Aznar no se li sent parlar del tema de Líbia, serà perquè el seu bon amic Gaddafi, es en part propietari de nombroses empreses europees i americanes, en especial mitjans de comunicació com el “Financial Times”. Serà perquè el seu “jefe” el Sr. Murdock es el principal accionista. Només recordar que els atacs públics mes viscerals contra la solvència de l’ Estat Espanyol han sorgit d’ aquest diari.

Per acabar només faltava l’ atac furibund contra Chaves, i això no serveix d' excusa de la poca cura que de vegades els socialistes tenim amb la nostra actuació pùblica. Es veu que ja no s’ en recorda ningú de que el diputat Agaj, gendre de l’ Aznar ha estat el comissionista més rentable sobre adjudicacions públiques, no es per res que l’ avió de Berlusconi el va portar de viatge de nuvis, i el “bigotes” fos un dels convidats principals del seu casament.

I aquí a Catalunya tots callats, quan ha estat el lloc on gent com la família del President Pujol, i el seu entorn, ha gaudit de la major sinecura de relacions i intermediacions públiques. Encara que ja se sap que aquí hi ha coses que no es toquen. Per això les 300 famílies més importants del País, moltes farcides de medalles de reconeixement, han pogut imposar sense contemplacions que s’ elimini l’ impost del patrimoni. Faltaria més , aquí el que paga mana, i l’ amo es l’ amo!. No es estrany doncs, que apareixin com catalans il•lustres, residents fiscals a Andorra, i “discrets” evasors fiscals.

Jo no se que penseu, i com us deixeu enredar d’aquesta manera, mentre us foten al carrer, us rebaixen els sous, us retallen els serveis, i els responsables, es pugen els sous, acumulen beneficis històrics tot just especulant, es carreguen l’ economia productiva, i eviten els impostos.

La degradació del sistema, i la manca de resposta dels polítics en defensa de l’ interès general , acabarà per generar convulsions difícils d’ administrar quan la desesperació arribi a amples capes de la població. Serà el moment més perillós, perquè es donaran les condicions objectives, per caure a mans dels demagogs populistes de tall neofeixista, portin la bandera que portin i s’ identifiquin amb espectre ideològic que vulguin.

Sou avisats.