Hom diu, que per saber que es bo s’ ha de saber que es dolent i de seguit un allau de normes morals, especialment religioses ens cauen a sobre per recomanar-nos que hem de fer per transitar cap el bon camí, i de vegades fins i tot, que hem de fer perquè els demès portin la mateixa drecera.La meva opinió es que davant de fets que es produeixen contínuament, la millor opció es escoltar a la nostra pròpia consciència.
La massacre produïda per l’ extremista Anders Behring Breivik a Noruega, s’ ens presenta com la resurrecció de la pitjor bèstia que ha assolat Europa al llarg de la seva història, i que s’ alimenta del fanatisme, l’ extremisme i de l’ integrisme religiós. No es estrany doncs que els Països Europeus que han patit amb més contundència les conseqüències es trobin alarmats per la possible reproducció d’ aquests actes.
Un conegut Masó català diu: “...Este asesino, por desgracia nuestra, fue iniciado masón, pero nos abandonó, porque estábamos "cargados de buenas intenciones", y no serviríamos para nada en el momento de la lucha final contra el Islam. Al menos esto es lo que aparece en sus "memorias...”. Malgrat tot els extremistes mediàtics de casa nostra miren d’ acostar el gra al seu molí, amb el millor model franquista, la manipulació informativa antimasònica. No cal més que llegir amb atenció el discurs d’ Aznar a Viena l’ any passat per veure com el pensament de la dreta mes conservadora, ha polit el seu discurs mes extremista per fer-lo assequible als mes porucs, i obtenir la seva adhesió inquebranatable.
El Govern d’ Espanya està tractant de reconciliar la nostra història, aplicant de la millor manera que pot i sap la Llei de la Memòria Històrica, de manera que tothom pugui enterrar als seus morts i aquests puguin tenir el reconeixent que es mereixen. Sembla raonable doncs que a més, el monument més significatiu de la iconografia franquista “El Valle de los Caídos”, es converteixi en un símbol de reconciliació.
En qualsevol País mínimament raonable, això seria acceptat per tots sense més problema, però aquí es com remoure el cau del diable. El PP es veu incapaç de allunyar-se de les posicions extremistes que parlen de rancor, frontisme, revenja i divisió i més que apaivagar-les, molts dels seus càrrecs públics i partidaris son els més bel•ligerants. Hi ha Països a on moltes de les coses que diuen i organitzacions a les que encoratgen, serien perseguides per la justícia o il•legalitzades.
Podria seguir parlant de tot un seguit d’ accions i de persones que alimenten l’ odi, el racisme, i la xenofòbia , i tanquen els ulls davant les desgràcies dels seus congèneres, tot i explotant-los sempre que poden i aprofitant-se de tot el que poden. Només he volgut demostrar succintament, com es poden promoure diferents maneres d’ entendre el que es bo o dolent, i que moltes vegades l’ integrisme al tenim molt a prop de casa nostra si no allotjat a la nostra pròpia casa o el nostre pensament.
Hem de ser capaços de saber discernir de tota la informació que ens arriba, que es el que el que pretén manipular la nostra consciència, del que es capaç d’ obrir al nostre enteniment per no caure pel llindar de la desgràcia col•lectiva, una vegada més.
Estigueu atents, encara hi ha esperança, excel•lents intel•lectuals com Joseph Stiguitz, o Günter Grass, ens obren els ulls sobre el que està passant, i el que cal fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario