Jean Guiraudoux, escriptor influït per el corrent existencialista d’ una
societat decadent que tot just sortia d’ una guerra mundial de la que no vam
aprendre res, va escriure al 1935 una original i personal versió d’ aquest
episodi de l’ Ilíada d’ Homer. L’ autor situa l’ escenari una mica abans de
la guerra i al bàndol troià. Santi Plaza ho explica d’ aquesta manera :
“...Andrómaca i Cassandra parlen del recent rapte d’ Helena...Héctor
torna de la guerra i s’ assabenta del rapte i de que serà pare...s’ intueix el
perill de guerra, i a partir d’ aquest moment tota l’ obra serà un continu
debat sobre la guerra...”
Santi, també destaca de l’ obra el fet de situar el sentit comú en el gènere
femení, però al temps analitza la figura central de Demokos, com el clàssic
“intel·lectual” que amb la seva propaganda anti-grega utilitza la seva
capacitat de persuasió amb fins polítics.
Guiraudoux, retrata els estereotips dels “falsos patriotes”, amb una certa
ironia sobre el seu amor cec i estúpid a la pàtria portat fins a les darreres
conseqüències. També ens tracta de fer veure els errors comesos que
finalment no van permetre detenir la guerra. Com sempre, i malgrat els
acords sensats i diplomàtics entre Hèctor i Ulisses fonamentats en el diàleg
i l’ anàlisi sobre l’ utilitat i les conseqüències de la guerra, l’ engany,
aquesta vegada de Demokos portarà els fets a un desenllaç tràgic pels
troians i èpic pels grecs.
Existeixen molts paral·lelismes entre la situació prèvia a la II Guerra
Mundial, l’ actual moment en que vivim i el que Guiraudoux plantejava
fent servir la lliure interpretació de l’ Ilíada. Ens trobem plenament
immersos en un procés de total decadència del sistema que ens ha vingut
governant des de fa més de 100 anys i no acabem de veure les
conseqüències.
El canvi d’ equilibris estratègics mundials, i el suïcida salt
endavant que estan donant els EEUU com falsa potencia unipolar, ens porta
de forma decidida cap un conflicte del que encara no podem avaluar les
conseqüències.
L’ economia nord-americana es troba a punt de provocar un crack
econòmic mundial, i les noves potències emergents, els països anomenats
del BRIC+A (Brasil,Rússia,India i China i apunt d’ entrar Austràlia), ja no
estan disposats a finançar més les voluntats hegemòniques dels EEUU. La
pressió de l’ Estat d’ Israel cap el govern nord-americà per encetar un atac
en tota regla a L’ Iran, està posant contra les cordes a l’ administració d’
Obama i es d’ esperar aquest estiu que el govern israelià prengui una
determinació al respecte amb o sense l’ acord dels seus aliats.
Els israelians saben la situació d’ enorme dificultat econòmica americana, i
de l’ esgotament de les seves forces armades, que porten més d’ una dècada
cobrint nombrosos fronts de conflicte, però malgrat tot continuen en la seva
posició inconscient que fa oïdes sordes a totes iniciatives diplomàtiques
internacionals. Fins i tot han pretès callar la reconeguda veu de Günter
Grass, acusant-lo de antisemita per la seva valoració crítica del govern
israelià, que segons ell, esta posant en perill la pau mundial. Grass com
Guiraudoux, tracta de fer-nos entendre d’ aquesta manera que la guerra d’
Iran- Troia pot no tenir lloc si posem tots els recursos diplomàtics en marxa
i construïm definitivament un mon multipolar que compensi les presumptes
amenaces que puguin aparèixer en cada moment. Grass utilitza un poema
com recurs literari per donar-li contingut èpic a la seva reflexió, “...demà
potser serà massa tard i podríem ser còmplices d’un crim previsible...”. No
tracta de comparar Israel amb Iran,com diu Netanyahu si no fer una crida a
preservar la pau mundial.
Els interessos com a Troia hi seran sempre presents, i aquests i la
diplomàcia no sempre son ben avinguts.
Els falsos patriotes s’ompliran la
boca per justificar la guerra, mentre es freguen les mans pensant en el
negoci que poden fer amb ella. Queda per veure qui s’ adjudicarà
finalment el paper de traïdor Demokos... i qui escriurà l’ història, que som
sempre passa seran el vencedors?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario