BASTA !

Davant de la situació produïda pel desenvolupament de l’ anomenat “procés” es bo que tothom es posicionem clarament. En el meu cas amb la voluntat de tornar a parlar del tema per un temps i així evitar entrar en confrontacions innecessàries i estèrils, donat l’ enrocament de les posicions i la poca permeabilitat al debat que observo.

Vagi per endavant el meu respecte cap el posicionament de les persones que honestament i per motius molt diversos han arribat a creure que la millor sortida per resoldre les seves preocupacions, o decepcions, o desitjos, o el que sigui, es donar suport a un procés cap a l’ independència de Catalunya, i a aquells que han estat sempre defensors d’ aquesta opció.

No sento el mateix per aquells, es considerin espanyols o catalans, i s’ han posicionat per oportunisme, o per integrisme (no vull utilitzar qualificacions mes grosses) o amb la voluntat de rebentar-ho tot per evitar o tapar processos e que es troben identificats.

Menys pels governs tant d’ Espanya i de Catalunya, que estan aplicant restriccions ferotges que ja afecten seriosament a mes del 25% de la població de forma molt preocupant, tal com informen institucions ciutadans gens susceptibles de ser parcials com Càritas.

Dels partits per activa o per passiva crec que o han actuat de forma absolutament menyspreable com el PP, enfangat en un pou de merda, el PSOE y el PSC de forma poc contundent i de vegades condescendent amb determinats comportaments i poc ferma en defensa dels interessos dels ciutadans, IU-ICV a l’ expectativa de forma oportunista, i CiU intentant arrossegar en la seva decadència al conjunt de la societat al crit de : “Catalunya meva o trencada” . De la resta de partits (UPD-C`s) ni parlo perquè actuen depèn cap on volen els desencants per pescar tot el que puguin i retornar-ho a l’ ordre establert o sigui la dreta.

Els nous moviments als quals ja els han sortit aprenents de bruixot espavilats per enquadrar-los, burocratitzar-los i reintegrar-los al sistema, els hi agraeixo que amb les seves accions han impedit que el desordre i l’ esmiculació de les protestes i l’ accentuació de la decepció, l’ irritació i l’ encabronament general que podia haver derivat a posicions extremes gens recomanables.

El cas de Catalunya com sempre es diferent, incomprensiblement l’ establishment dels sectors dominants, assetjats per processos judicials i administratius, encara encapçala tàcticament el procés independentista que s’ ha encetat i engreixat amb les protestes i indignació de les classes mitjanes amb l’ il·lusòria creença que amb un trencament amb una Espanya indefinida fruït de tots els mals s’ arreglaran totes les qüestions que els amoïnen, mentre el govern ho alimenta des de les Institucions i mitjans públics amb una propaganda demagògica i aclaparadora sense precedents.

El pitjor de tot es que tenim un president del govern de Catalunya, que no dels catalans absolutament qüestionat a les urnes, que es transfigura un dia en Moisès, un altre en Rafel de Casanovas i ara en una mena de Jesuscrist autoimmolat, que està ensorrant el seu propi partit i al nacionalisme moderat que ha estat sempre la seva bandera. Per acabar-ho d' adobar de tant en tant presideix la taula del que diuen es el veritable Poble de Catalunya, l’ amic Rigol fent funcions d’ Abat Oliba, amb un discurs aparentment dolç en les formes però profundament sectari i excloent de una part molt important de ciutadans catalans que està per veure si no és majoritària.

En aquest escenari un grup d’ associacions i persones, els uns que no respecten ni de bon tros .la  diversitat d’ opinions dels seus socis tal com marquen els seus estatuts, i els altres amagant-hi les seves militàncies i servituds partidàries, quan no les seves accions transversals moltes vegades religioses apareixent com nous llibertadors de les tradicions i drets dels catalans en una clara manipulació històrica que obvia els moments mes foscos de la historia de les classes dominants i les seves connivències amb la dictadura. El això i això no toca del règim pujolista es clarament vigent en els seus discursos. Mentre Mas diu que això no es una consulta per l’ independència, al carrer tots els dirigents del seu partit i els caps visibles del moviment diuen al contrari. Mentre es fa propaganda massiva d’ un país ideal on imperarà la justícia social i l’ honestedat, al govern i al Parlament s’ aproven actuacions totalment contràries, quan fins i tot CiU+PP voten conjuntament aquí i a Madrid en defensa dels interessos dels mes poderosos i els seus lobbys, o mantenen institucions com la Fundació Príncep de Girona en clara contradicció amb el que prediquen.

Com vulgueu doncs  que m’ empassi tot aquest seguit de manipulacions i vagi a votar una consulta descafeïnada ?, a on ni tant sols puc trobar una papereta amb la que pugui expressar la meva opció que no es altra que la que ha estat històrica i majoritària en el nostre país que es la federalista, com deia Valentí Almirall: “...llaç mes fluix que l’ independència es la federació...”

Així que NO ANIRE A VOTAR per moltes raons:

• En cap moment sens reconeix la condició de ciutadans, només es parla de poble i d’ una forma genèrica i posicionada en una suposada opció majoritària.
• No s’ em reconeix el dret a decidir la meva opció.
• No tinc garanties democràtiques perquè ni el govern ni la legalitat m’ ho ofereixen.
• No confio en aquest govern ni en el seu president ni els que li donen suport.
• No confio en els que controlaran les votacions perquè tenen una posició decidida i no em garanteixen la seva imparcialitat.
• No confio ni en el cens ni en el recompte com ja s’ ha demostrat suficientment.
• No s’ ha pogut debatre lliure i equilibradament les diferents posicions.
• Els recursos públics s’ han abocat exclusivament a l’ opció independentista.
• No hi ha transparència en la gestió dels recursos ni de les dades ni de les verdaderes intencions dels dirigents del moviment.
• Perquè s’ està obrint una escletxa en la cohesió molt difícil de restaurar.
• Etc...etc...etc...

Sincerament crec que només es busca poder quantificar el màxim possible el número de recolzaments per negociar el que calgui sense que pugui haver control ni programa clar del que es persegueix.

El Tribunal Constitucional ha posat data a la seva decisió a 5 mesos vista, tot just abans de les municipals. Depen el resultat, que no ens passi res !. Crec que aprovaran una consulta amb condicions.

Estic fart de l’ assetjament continuat que patim els ciutadans que no es posicionem en la línia oficial, quan ni el propi Mas utilitza la paraula independència en cap dels seus discursos, ens al contrari. També del que pateixen altres persones com la jutgessa del constitucional, mentre grans personalitats catalanes son sancionades o condemnades per frau fiscal o corrupció i se'ls mantenen els honors com la Creu de St. Jordi i ningú diu res. 

Estic fart de que posicions clarament autoritàries, xenòfobes, excloents i integristes s’ encobreixen amb maquillatge patriòtic, quan es donen la mà amb les posicions més extremistes espanyoles.

Estic fart que el PP s’ apropií de la representació d’ Espanya confrontant-la miserablement contra la de Catalunya per protegir les seves opcions partidàries, quan no les seves posicions mes extremistes pròpies de partits extraparlamentaris. Mai un partit ha fet tant de mal en el sentiments dels ciutadans.

Estic fart que una vegada més una colla de mediocres i xoriços tinguin en les seves mans el present i el futur d’ un País sencer.

Estic fart i per això no tornaré a parlar daixò si no es posa en perill la convivència.

Que us vagi bé ...