CIUTADANS, SALUT I REVOLUCIÓ ! (pendent de publicació a "El Triangle")

 

Hem pogut veure, com en un  curt espai de temps, hem passat de que els mitjans de comunicació i els “experts”, parlessin de “crisi financera” a que ho fessin  de “crisi econòmica” i ara de “crisi institucional” i entremig hem arribat a sentir dir “crisi de confiança” i altres subterfugis, per assentar en la nostra opinió la sensació de que tot es una gran estafa i que res es de fiar.

Entre tanta confusió i cabreig generalitzat, els que saben més bé de que va la cosa, actuen amb un pla ben elaborat i mouen els seus interessos amb més habilitat, han aconseguit, per el moment, que tota l’ armadura institucional democràtica estigui en qüestió i que fins hi tot la seva supervivència sigui qüestionada.

De tota la vida, el comerç i l’acaparament de recursos i de beneficis no ha entès de fronteres ni de regulacions que no anessin en el sentit del seu afavoriment. Si cal, es financen exercits i campanyes de propaganda, os es compren voluntats. Les Institucions democràtiques son obstacles i les lleis entrebancs  que s’ han de superar de la manera que sigui. Fins i tot, els conflictes provocats, es presenten com a necessaris per el desenvolupament del progrés humà. Podem llegir muntanyes d’ articles i estudis disfressats de rigor científic, que justifiquen les aberracions i els abusos més extrems comesos en llaor del progrés i de la voluntat divina.

No cal ser un gran intel·lectual o investigador, per adonar-se que les mans que mouen el bressol i remenen les cireres han  pres l’ accelerador per donar-li un tomb a totes les avantatges socials que els ciutadans hem conquerit per la nostra pròpia condició de ciutadans, i que intenten limitar i acotar les desviacions del sistema en que ens ha tocat viure. Que lluny queden les teories que pretenien donar un biaix ètic-religiós al sistema capitalista, com en la famosa publicació  de Weber “l’ètica protestant i l’ esperit del capitalisme” !.

No ens enganyarem si afirmem que el sistema democràtic de representació està tocat, que els manipuladors de l’ economia especulativa han aconseguit “tocar” als administradors de les Institucions, els polítics i els funcionaris, tot convertint-los a molts d’ ells, no en representants del ciutadans, de la “polis”, si no dels amos, els “possessorem” . Fins i tot les històriques institucions privades mes significatives no s’ han salvat de les mans ansioses dels depredadors.

Que hem de fer, doncs?. Aquesta pregunta ens la fem cada dia, i la resposta no es molt fàcil. Per a mi. es clar que lo que ens fallen no son les Institucions, que a la fi son abstractes i no deixen de ser un instrument a les nostres mans, si no les persones. L’ ésser humà es imperfecte, i te tendència a comportar-se de la forma que es correspon amb la seva condició de màxim depredador del planeta en que vivim. Només la cultura i les idees més avançades han pogut temperar aquesta tendència natural a la imposició del més fort sobre el més feble.

Proposo doncs, que defensem aferrissadament les Institucions de les que ens hem dotat, sense renunciar a la seva renovació, transformació o canvi. Les Institucions públiques, i les privades mes rellevants i col·lectives han de ser les nostres sòlides muralles i torres de defensa davant les agressions que contra els nostres drets s’ estan emprant. La qüestió de les persones l’ hem de resoldre, amb una major implicació de tots en la “cosa pública”, cercant l’ autogestió en el màxim d’ àmbits que sigui possible. A això se li diu “democràcia participativa”, i es el millor antídot contra els abusos i la degradació del sistema. Necessitem doncs, fermesa, obertura d’ enteniment, acords, i projecció de futur. Caldrà per fer-ho possible, una revolució, democràtica però revolució. Persones clarividents com Gandhi ens van marcar el camí de la resistència civil, i si ho preferiu personatges bíblics com Jesucrist ens convidà a desallotjar als mercaders del temple a fuetades.

No us desanimeu, ni tingueu la temptació de tornar-vos integristes, a la fi, qui no ha trencat alguna norma alguna vegada ni s’ha comportat de forma poc digne?. No cal mortificar-se, es qüestió d’ aprendre, evolucionar i  comprometre’s. En altres moments de l’ historia ho hem fet i a funcionat. No pensem tant en nosaltres mateixos si no en els que vindran després, com en altres temps van fer els nostres avantpassats.

Salut, compromís i alegria, estimats ciutadans i ciutadanes.