NACIÓ i CONDICIÓ

En aquest País, hi ha força gent que passa el dia, determinant i intentant impossar quina es la interpretació que tothom ha d’ acceptar com a bona en relació a aquests dos conceptes, utilizant el model inquisitorial mes tradicional.
En aquest creuada s' afanyen amb inusitada dedicació, especialment els soberanistes , nou subterfugi en el que es refugien aquells que tenen una opció política clarament independentista, i que prefereixen aquesta nominació per no espantar ningú i atreure als sectors mes moderats del nacionalisme..
La seva concepció, tal com la formulen, te una vocació censitària, i la seva acceptació de la condició de català, te nombroses condicions...
Els demòcrates convençuts acceptem que la circumstància exterior que determina, limita o modifica l’ estat civil d’ una persona, es la llei de la que en cada moment ens dotem com a comunitat; per ells en canvi aquesta forma de condició civil es qüestionada permanentment, pretenen convertir en norma el que no és, recolzant-se en els poders fàctics, econòmics, de classe , religiosos, mediàtics..., i fins i tot utilitzan els recursos institucionals obtinguts amb subtils xantatges maniqueus, que segreguen el mon polític entre es bons catalans i els dolents.
Els que consideren propers i no actuen d’acord amb els seus criteris son “botiflers” o ”traidors” i els mes perillosos pels seus interessos, “espanyolistes de merda “, i ja ens els casos mes greus, hem pogut escoltar mots com els de “immigrant” o “intel·lectual”, perillosament propers al cau de la bèstia. Finalment, els diferents, si combreguen amb la dèria integrista, els presenten com soberanistes (El altres) del seu d’origen i per tant cosins germans que s’ han de primar en el univers nacional.
Els recents i passats violents esdeveniments, denoten en les seves explicacions, un cert to de comprensió i de vegades de complaença.
Tot això ho dic per pura experiència personal. Al llarg dels anys m’ he tingut que sentit de tot, però mai hagués pensat que sentiria el integrisme visceral tant a prop del meu clatell, per mitjà d’insídies, mentides i el que es pitjor, d’acusacions que esperen a través de la teva negació, una mes profunda estigmatització d’ aquells que consideren els seus enemics mes viscerals.
Davant d’això els demòcrates, nacionalistes o no, hem d’ afinar molt en la defensa del marc legal que hem construït entre tots, i hem d’actuar amb fermesa davant de les posicions que desestabilitzan la pau i la unitat civil del nostre País.
I... Ull!!! Aquells que somriuen, donen suport per protegir-se, i actuen amb complaença, un avís: “Es comença per justificar la bèstia, i s’acaba engolit per ella.”