23 may 2007

GUERRES, RUCS I BUFAAMPOLLES

Que animal!...i perdó pels animals. El noi aquest que treballa pels amos de la comunicació internacional, capità del les creuades i que es passa el dia enganxat a la “botella” treu a la sorra política l’ espantall de la guerra civil. S’ ha de ser..., no se que dir per evitar caure en el seu parany.

Ahir quan l’ Aznar va deixar caure aquesta “píndola” em van venir ganes de proclamar la República. Avui m’ adono que el que diuen aquests individus no es cap “boutade”, es quelcom que ha estat estudiat pels comunicadors neocons de forma molt meticulosa.
Volen portar-nos cap el model reaccionari nord-americà promogut pels extremistes i integristes de l’ entorn dels actuals dirigents del Partit Republicà. Estan desenvolupant una campanya sistemàtica que preten confluir no en les eleccions municipals, si no en unes eleccions generals anticipades.

El clima que pretenen crear va molt mes enllà del que avui coneixem, i estan disposats a destinar tots els recursos que siguin necessaris per intentar desallotjar a Zapatero del govern d’ Espanya.

Les pressions a que estarà sotmès el Poder Judicial i altres institucions de l’ Estat i de les autonomies , i les maniobres per bloquejar qualsevol intent de canvis a les Institucions seran constants. La qüestió es deslegitimitzar com sigui al govern socialista, i lograr de totes totes que el procés de pau del País Basc i l’ Estatut de Catalunya facin aigües i el seu desenvolupament només pugui ser contemplat davant del protagonisme d’ un govern conservador

Em preocupa i molt l’ actitud dels radicals, especialment dels violents, d’ aquells que des de posicions nacionalistes pretenen justificar-los, i també dels que aquests dies tracten d’ aixecar la bandera de l’ espanyolisme progressista que només pot que afeblir les posicions del govern i obrir la porta als conservadors. Siguin quines siguin les seves raons, no es moment de plantejar reformes a l’ espai socialista i progressista fins que els flancs que estan oberts no es tanquin definitivament.

Actuem amb seny i reforcem de forma excepcional el bloc democràtic, i tanquem processos sense abandonar la fermesa i convicció de que això es el que el País, i el que es mes important, tots els seus ciutadans i ciutadanes necessiten.

Vaig dir en una ocasió que“els dolents no es rendeixen mai”. Anem doncs amb compte, no defallim i malgrat els crits, la merda que s’ escampa i les actituds reaccionaries mes o menys subtils, treballem per el triomf definitiu del model democràtic que aquesta societat es mereix.

No hay comentarios: