25 jun. 2007

MARE ÀFRICA

Em demanen que parli d’ Àfrica , pobre de mi!. Interpreto que es una forma de conscienciejar-me i de conscienciar a tothom en aquest univers virtual, a on masses vegades parlem de coses i problemes superficials i/o conjunturals que es troben molt lluny dels problemes reals del Mon.

Pequem sempre de tenir una visió etnocentrica del mon, de no tenir perspectiva suficientment objectiva, i així ens va. A la mínima ens estranyem de que el que anomenen 3er mon s’ ens vingui a sobre. Encara no es res, espera i veuràs. Les estadístiques son aclaparadores: Els països industrialitzats no som mes del 15 % de la població mundial, i gaudim de mes del 80% de la riquesa.

Dades com la de la mortalitat infantil en el nostre univers ric no es de mes de 5 %o, i a l’ Àfrica subsahariana de 104%o. No parlem de l’ esperança de vida, 78 contra 46.D’ això ens parlen cada dia i sembla ja una mera estadística com la dels accidents de tràfic.

Àfrica es la nostra mare, i com totes les mares pateix en silenci, encara que els seus fills mes ben situats ja no la reconeguin. La pell d' aquests fills a perdut el color intens i en alguns ha derivat fins a la mes absoluta pal·lidesa. Els seus cabells s’ han aclarit i les seves costums han evolucionat?, fins perdre la noció dels seus orígens.

Durant segles aquest fills renegats han explorat els indrets de la terra d’ on provenien, i no han dubtat en exprèmer fins a l’ extenuació els recursos de les que en algun temps llunyà eren la seva terra i la seva família. I ella, Àfrica, deixa fer, com el pelicà que s’ obre el ventre per donar de menjar als seus pollets. El que passa es que aquests ja no son tan petits, estan saciats i la seva voracitat no té límits.

Ara, l’ estudi del genoma humà posarà en evidència a tothom, i la prova de maternitat de l’ ADN , no deixarà lloc a dubtes, llavors, que?. Que faran aquells que defensen la seva singularitat ètnic- racial, i la seva selecció divina entre els mortals?, reconeixeran finalment que no son més que africans vinguts a més?, negaran el que es inqüestionable?. L’ hipocresia humana no te límits, i podreu escoltar coses inversemblants. Potser decideixin acabar amb la mare per matar el que no volen saber.

Jo com sempre, pàl·lid i lletjos europeu benestant, trenco una llança perquè fem el que ens toca fer, perquè la nostra mare Àfrica no acabi relegada en el reco de l’ oblit miserable, sacrificada com totes les mares pels seus fills. Reconeixem els actuals com germans, amb els que hem de construir una terra sostenible, a on tots puguem conviure com una gran família, tal com la nostra mare vol i espera de nosaltres.

Mare Àfrica, tu saps lo difícil que es unir una família!, mentrestant, mantén-te forta, vigorosa, i esplendorosa. Els teus fills son febles, de vegades obliden els teus consells ancestrals, s’ ignoren, es barallen, s’ odien, es maten... l’ ignorància quan es troba farcida de riquesa i abundància, es torna agosarada, estúpida. i perillosa.

Mare Àfrica, no ploris per nosaltres, tenim el que ens mereixem. Potser algun dia retrobarem l’ amor i la fraternitat que ens devem els uns als altres..

1 comentario:

catalunya.ffw dijo...

Gràcies Ferran pel teu post sobre l'Àfrica.

Fins aviat,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com