NO IMPOSAR,NO IMPEDIR

Aquest dies, la premsa va plena de tot tipus de referències a la forma d’ organització de l’ Estat que tenen com comú denominador: la demagògia i l’ oportunisme. Els nostres dirigents polítics tenen mes tendència a parlar per la galeria que a mantenir una actitud prudent, sensata i constructiva.

A Catalunya hi ha competència per veure qui esta mes emprenyat, apilotant-se per fer-se portaveus del País i dels ciutadans i ciutadanes sense parar-se un moment a pensar si es això el que mes preocupa a la ciutadania. Potser es una forma d’ escapolir-se de les responsabilitats actuals i/o anteriors relacionades amb el que els soferts ciutadans patim quotidianament i que sembla no son prioritàries, si no que serveixen per apuntalar alguna proposta radical, o justificar l’ injustificable.

Escoltar al Ex- President Pujol, parlant del tancament de caixes, del memorial de greuges o parlar de que quasi ens trobem en una situació pitjor que la del franquisme en quant a la relació Espanya- Catalunya, es per que algú hagués dit alguna cosa. Encara no hem perdut la memòria de que el 60% dels alcaldes de CiU del 1979 eren exactament els mateixos alcaldes franquistes del règim anterior i d’ aquí va néixer la força territorial que va projectar Pujol a la Presidència (amb l’ ajuda inestimable, d’ en Suàrez, el Partit Socialista Andalus i l’ Heribert Barrera). Ja esta bé de consentir-li que digui lo que vulgui i ningú li digui res. Jo l’ he tingut que aguantar, fa uns anys en l’ aniversari de Clavè (per cert Clavé no apareix al corrector de català, com tampoc Maragall i altres noms significatius) parlant quasi despectivament de la seva generació, i fent referència a Cerdà, defensar que hi havia un altra projecte per Barcelona (a part de l’ eixample) igual d’ interessant. La burgesia com sempre, s’ ha oposat a tots els projectes de progrés del nostre País i encara no s’oblida. I no dic més perquè la darrera vegada que vaig parlar d’ en Jordi Pujol quasi m’ acomiaden.

Dels líders d’ ERC millor no dir res perquè cada vegada que parlen sembla una subhasta. Encara no s’ adonen que s’ els hi esta obrint un forat a l’ ala mes radical que cada vegada esta mes a prop del moviment abertzale d’ HB. Només cal analitzar els fets produïts al Fossar de les Moreres. En quant als fets del 14 que posen com a referència històrica i futura, millor que ajudin a recuperar la memòria del general Antonio de Villarroel, o d’en Josep Moragas (tampoc i son al corrector i en quant a Moragas encara espero que alguna Institució es digni a fer-li el funeral que mai se l’ hi ha fet) i deixar descansar en pau a Rafel de Casanova (aquest si que hi és al corrector) que a la fi va tenir una importància discutible a la guerra de successió, com també la presència dels gremis que 100 anys desprès passejaren el carro de Carles IV a mà pel Passeig de Gràcia.

Finalment només cal llegir el que diu en Mas i ja es per tancar la barraca. No hem feu fer cap valoració perquè em donarà una feridura, quan encara no m’ he recuperat del que diu en Laporta.Tots dos a veure qui la diu mes grossa. En Laporta mes val que plegui del Barça si es vol dedicar a la política i no aprofiti la foto per projectar-se. L’ Arturito s’ olora la jugada i va de bòlit.

No penseu que perquè no parli del PP, o de la Rosa Díez, no m’ hi he adonat que l’ espanyolisme rampant s’ agita amb el fuets de 7 puntes, es que el trobo tant antic, que amb el que tinc a casa vaig sobrat.

L’ únic que ha dit coses sensates es en Iosu Jon Imaz, que ara per ara es l’ aportació mes lúcida que ha fet un polític en els darrers anys, parlant de les relacions i organització territorial d’ Espanya. Hem d’ analitzar detingudament el seu escrit breu , pragmàtic i profund : “No imponer, no impedir”. Aquesta reflexió es fonamenta en el meu curt entendre en un element bàsic: el respecte democràtic. No hi ha altra programa per aprofundir en la convivència, que l’ utilització dels recursos democràtics, i el seu aprofundiment, lliures de xantatges i de pressions interessades i egoistes, que moltes vegades només amaguen que interessos i ambicions dominades per l’ egolatria i l ‘estupidesa humanes.

Val ja, nens i nenes !. Adoneu-vos que res del que teniu, us el podreu portar mes enllà. Que cap designació divina us a portar a on sou, ni representeu a la providència, ni ningú us ha donat cap delegació il·limitada, ni representeu cap essència històrica. Només sou éssers humans amb tots els defectes de l’ espècie humana, per tant vigileu els vostres actes perquè haurem de patir les conseqüències.

No estic segur si ha hagut, hi ha, o hi haurà un Gran Arquitecte que hagi dissenyat tot el que ha passat, passa o passarà, però de moment ja hauria aconseguit posar fre a tants despropòsits de la plaga humana; s’ acaba d’ inventar la bomba ecològica, la que ens pot eradicar de la terra, esborrar la nostra petjada i d’ una vegada deixar la Terra en pau perquè es torni a reequilibrar de forma harmònica i proporcionada.


Pels de Badalona:

Val igual que per tothom, encara que de vegades no ho sembla