AIGUA!

Obro l’ aixeta, i l’aigua apareix com en un moviment de màgia. Es un acte tan quotidià que de vegades ni m’adono. Veig la televisió i repasso la premsa: “…mes de 1.000 milions de persones no tenen accés a l’aigua potable…” “… Hi ha dones que han de fer mes de 12 hores de camí per trobar-la, provocant-se lesions d’ espatlla i de turmells irreversibles..”.

Diuen que hi hauran guerres pel control de l’aigua. Es que ara encara no hi ha?

Fam, guerra, explotació, son malalties cròniques de les nostres societats, però la manca d’aigua potser serà la punta de les confrontacions humanes i el control d’ella un dels sistemes de control social mes eficaços pels poderosos.

Hi va haver un dia que algú va pensar que la reserva d’excedents podia garantir la supervivència, i al temps un altre va pensar que si era ell qui els controlava tothom hi seria als seus peus, i encara un altre més, va pensar que quan fossin escassos el preu que la gent estaria disposada a pagar seria il·limitat, i encara més, hi serien disposats a fer qualsevol cosa per gaudir-ne.

Ara, quan els rics comencem a adonar-nos, que potser no hi tornaran a haver excedents, el tema es pot complicar i molt. Algú deu estar reflexionant com treure beneficis d’ aquesta situació.

Les nostres societats democràtiques estan fent un gir ala dreta, amb el mirall de que algú “d`ordre” governi la situació, sense adonar-se que s’està obrint la porta al “llop” disfressat de xai.

Els ciutadans i les ciutadanes hem d’ estar a l’aguait perqué no ens robin la cartera, i hem de saber esbrinar que hi ha de bo i de dolent en l’ informació que rebem.

Acaba de caure l’ últim “roig” d’ Europa (Livingstone), diuen que l’ amic Murdoch (L' amo de l’ Aznar) l’ ha posat a la picota, i a Roma acaba de prendre possessió un neo? Feixista.

Quan obro l’aixeta, em tremolen les cames!