30 ANYS, I MÉS!

Divendres, el meu Partit ens va convidar una estona als que feia mes de 30 anys que militem en el PSC, amb motiu de l’aniversari de constitució de l’actual PSC.

Dels 4.600 que vam fundar el Partit quedem, sembla ser, uns 1800. No es que la resta hagin passat a millor vida, si no que això de la política deixa molta gent pel camí.

Malgrat l’ escenografia “fashion” que es va organitzar, l’ acte va quedar una mica deslluït, i semblava mes una convenció d’una multinacional, en la que es van colar un grup d’avis de l’ Inserso que anaven a una presentació amb berenar, que un acte polític de reconeixement (va haver un conat de rebel·lió perquè no ens deixaven accedir a la fideuà).

Sincerament vaig tenir la sensació de que hi era en un acte dels que organitzen els Ajuntaments per la gent gran, amb la diferència, de que si bé ens van donar el "regalet" ningú no ens va venir a fer un petó. Per acabar, es va presentar un pastís de pega del que per un moment pensava que anava a sortir una “show girl” o el secretari d’organització. Sort que l’ Iceta al dia següent va deixar clar que l’acte polític de veritat es farà al Juliol, i la “missa política” tindrà mes contingut.

Militar o no mes de 30 anys en un partit, es un acte de compromís personal que no cal reconèixer. Es mes important que les idees, valors i continguts que es van impulsar siguin vius i presents. Embolcallar amb cel·lofana una data, es quelcom mes estètic que reflexiu. Això de l’ estètica fa mes de la burgesia que dels ciutadans progressistes.

Potser a la meva ciutat, els que vam organitzar per la base l’ unitat dels socialistes badalonins, hauríem de debatre serenament davant de les noves generacions polítiques, com ho vam fer, que hem continuat fent, i que ha resultat de tot això.

Al sindicat, l’ UGT,va ser tot mes familiar i vam pogué compartir ni que fós un moment amb els antics companys.

He mirat la data de naixement al DNI, i he vist que no havia per tant, i que encara puc passar sense berenar.

No penseu que tinc ganes de tocar els “pebrots”, es que estic preocupat de veritat.