ESTÉTICA O POLÌTICA

“…Ven, y hablaremos de las cosas de siempre,
del valor que tiene ser amable, de la necesidad de arreglárnoslas con las dudas.
De cómo llenar los huecos que tenemos dentro,
ven, siente en tu rostro la mañana,
cuando estamos tristes, todo parece oscuro;
Cada uno de nosotros guarda algo desconocido de las vidas ajenas
(Kirmen Uribe)

Amb aquest poema acabava la seva promesa com a lehendakari en Patxi López.

Tota una lliçó programàtica per aquests moments de tanta distància entre els polítics i la política.

La política s’està convertint en un “show mediàtic”, en el que l’ important es l’estètica i no la política.

Ahir vaig ser-hi tot el matí amb un jutjat per un assumpte d’ acomiadament per “raons polítiques”, no necessàriament per l’ acomiadament si no pel nomenament que venia després. Al acabar comentava amb una persona les vicissituds polítiques que havien portat a aquesta situació, i no entenia res, i no penseu que per el tema de l’ acomiadament, no, si no per els “intrigulis” de la política, que segons deia ja cansen a tothom, i que a ell, el que li preocupava més era com sortir de la situació actual o com trobar vivenda assequible. Entenia que una majoria conservadora a Europa posava en risc l’ estat del benestar i era premiar al responsables i castigar per poc efectius i poc rigorosos amb als afers públics als progressistes, però que no trovaba motivaciò suficient en els liders europeus, i que a ell no l' espantaven les campanyes que pretenìen espantar-li, perquè sembla que li prenguin per ignorant o per tonto.

Un altre m’ escriu:

“…quisiera hacerte dos pequeñas consideraciones:
1) Si con el nivel de abstención brutal en Catalunya (62,5% y la mayoría de ellos sociatas desencatandos) el PP solo saca un 18% y queda como tercera fuerza se queda muy cojo como alternativa al gobierno de España.
2) Que se consolide en el partido conservador un líder débil como Rajoy fácilmente batible en las elecciones serias (éstas no lo son ya que todo el mundo sabe que en Europa manda la comisión no el parlamento) no solo no es un desastre sino que resulta hasta conveniente.
3) No se ha captado el desencanto socialista que ha ido a la abstención. Si con la que está cayendo y un gobierno manifiestamente inútil solo le han sacado 3,7 punto porcentuales… “
Por cierto, voté nulo con una papela sociata escribiendo sobre ella mi opinión sobre los actuales gobiernos (el de aquí y el de allí).

Això si que sembla una posició clara d’ un votant habitual dels socialistes. Com veieu no parla de financiació, però si que es nota un cert cabreig per la manca de respostes, i un cert tó irónic sobre el maquiavelisme polític.

Jo no crec que s’ estiguin fent les coses malament, el que passa es que no s’ expliquen acuradament, no es defineixen clarament les responsabilitats i no es demanen conseqüències. Pot arribar a semblar que només es tracta de protegir els interessos dels poderosos i eludir les seves responsabilitats. Es toleren massa els comportaments irregulars, i la dreta (ben informada) els utilitza per provocar cortines de fum sobre els seus desaguisats. Vaig dir que s’ havia obert la caixa dels trons, i que serà molt difícil tancar-la. Ens podem passar 2 anys amb bronca diària perquè el personal es fastiguegessi i permeti donar la volta al govern i tornar a posar als que “manen” i han manat tota la vida.

El cas del finançament es clar. Tothom entén que es necessiten més calers, però el mes important es explicar en que es gastarien, i no de forma genèrica si no amb un programa concret i intel·ligible. Així el govern recaptaria complicitat amb els ciutadans i els seus problemes.

Si la majoria dels ciutadans no diferència a uns polítics dels altres, no tant pel que diuen si no pel que fan, es difícil que les propostes més avançades en temes de moral, de principis o de ciutadania puguin ser entesos en tota la seva plenitud, ens al contrari es poden considerar poc prioritaris o inoportuns, que es el que ha passat en alguns aspectes del tema de l’ avortament.

Es el moment de tornar a escoltar de veritat, repassar els papers programàtics, recuperar la sensibilitat i el compromís i els principis. En cas contrari ens retornaran al carrer a la força perquè ens adonem de que va la cosa.

Khon Bendit ha ressuscitat políticament al costat dels verds i no solament es un avís, es una advertència del que pot esdevenir.