Es diu filibusterisme a una tècnica específica de obstruccionisme parlamentari, amb la que es pretén bloquejar l’aprovació de una llei o acte legislatiu. Per extensió s’ ha denominat filibusterisme a qualsevol forma d‘obstruccionisme parlamentari o d’ interpretació interessada dels reglaments i/o usos parlamentaris que resultin favorables a un ban.
A algú li sona la cosa?. No serà que els poderosos d’ aquest País (Espanya), o si voleu Catalunya, quan les coses no li avenen, utilitzen tots els ardits que poden perquè no avancin determinades qüestions que els puguin perjudicar o considerar inacceptables, perquè puguin posar en qüestió el seu estatus de domini social?
De fa temps, i ja que els cops d’ Estat han començat ha ser poc recomanables, que les tècniques filibusteres s’ han perfeccionat. S’ utilitzen sense cap mirament ni criteri d’ ètica professional en mitjans de comunicació que enreden i fan aparèixer com veritats inqüestionables, a mentides barroeres que tenen como a missió desorientar a l’ opinió pública, per salvar mediàticament els mobles a veritables facinerosos. Només caldria anomenar-los “sirs” com van fer la reina d’ Anglaterra al conegut pirata “Francis Drake”. Per si de cas, i els Reis actuals no estan per la qüestió, alguns s’ han reservat presidències d’ Estat, o d' organismes pùblics de projecció internacional, o qualsevol lloc de suficient influença.
No es d’ estranyar doncs que passi els que esta passant a les nostres Institucions Democràtiques, especialment a aquelles en les que hem dipositat la confiança de repartir justícia. La divisió de poders que promogué Montesquiu, i que es l’ essència de l’ equilibri democràtic es una entelèquia en aquests moments.
Els partits politics estan imbuïts en un intent desaforat per aconseguir equilibris en Institucions com el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem, i no diguem ja en els Tribunals Superiors o l’ Audiència Nacional, que els hi permetin posar en dificultats al contrari i/o protegir-se al mateix temps.
Els jutges si el si queda una mica de sentit d’ Estat i d’ Independència s’ han de revelar contra aquesta situació, deixar els seus interessos corporatius, no deixar-se emportar per les seves conviccions ideològiques i religioses, i comportar-se com el que han de ser, els garants de la Justícia en el nostre País. Han de protegir a aquells que estan més desfavorits per manca de recursos davant de la Llei , reclamar al Parlament la modificació de les Lleis inoperants, i al poder executiu els recursos necessaris per exercir una Justícia igualitària, ràpida i sobretot justa.
L’ espectacle que estem vivint amb el debat sobre la resolució sobre l’ Estatut de Catalunya, el processament del jutge Garzón, o els casos de corrupció, esta posant en clara evidència les febleses del nostre sistema polític i Institucional. Cal que aquells que estan demostrant la seva mes clara incapacitat, abandonin ja els seus càrrecs en un exercici de responsabilitat, per evitar el deteriorament galopant de les Institucions a que representen.
Com sempre els responsables màxims son els polítics, i especialment els diputats que componen la cambra on resideix la sobirania popular delegada pels ciutadans i ciutadanes. Si cal s’ han de deslliurar de les disciplines partidàries i realitzar un acte de responsabilitat i de sobirania, perquè el que està en qüestió no son les posicions i l’ estatus d`ells mateixos o de les organitzacions de les que formen part, si no l`essència mateixa del funcionament democràtic.
Son patètiques les algarades que se senten a les tertúlies dels mitjans de comunicació i les declaracions públiques que realitzen els dirigents, salvades algunes excepcions.
Als demòcrates del PP els vull dir que es hora de que demostrin que no estan disposats a amparar el desmuntatge i la putrefacció del sistema, i si cal muntin un altre partit per oxigenar la dreta.
Als progressistes i especialment als del meu partit,els socialistes, recordar- lis que a la dreta reaccionària ja li va bé aquest “sarau”, ja que la democràcia consideren que es un mal que s’ha d’ acotar per evitar que les coses vagin a més i els ciutadans s’ acabin creient allò del “sufragi universal”. Per això tenen els especialistes en agitar la cosa, com l’extrema dreta militant i novament reforçada, i voluntaris per “mangoneixar” els beneficis fent llocs de mans o simplement canviant-los d`una a l’ altre des de llocs executius ben remunerats. Si no tenen suficient ja sortiren voluntaris entre les files progressistes, disposats a vendre-hi l’ ànima, els principis i la mare si arribés a ser necessari.
Encara tenim temps, diputats i diputades no ens traïu, i poseu-vos les piles. A la fi no hi sereu tota la vida, i no val la pena que us puguin arribar a dir que miràveu cap un altre part quan les coses es van posar complicades.
A algú li sona la cosa?. No serà que els poderosos d’ aquest País (Espanya), o si voleu Catalunya, quan les coses no li avenen, utilitzen tots els ardits que poden perquè no avancin determinades qüestions que els puguin perjudicar o considerar inacceptables, perquè puguin posar en qüestió el seu estatus de domini social?
De fa temps, i ja que els cops d’ Estat han començat ha ser poc recomanables, que les tècniques filibusteres s’ han perfeccionat. S’ utilitzen sense cap mirament ni criteri d’ ètica professional en mitjans de comunicació que enreden i fan aparèixer com veritats inqüestionables, a mentides barroeres que tenen como a missió desorientar a l’ opinió pública, per salvar mediàticament els mobles a veritables facinerosos. Només caldria anomenar-los “sirs” com van fer la reina d’ Anglaterra al conegut pirata “Francis Drake”. Per si de cas, i els Reis actuals no estan per la qüestió, alguns s’ han reservat presidències d’ Estat, o d' organismes pùblics de projecció internacional, o qualsevol lloc de suficient influença.
No es d’ estranyar doncs que passi els que esta passant a les nostres Institucions Democràtiques, especialment a aquelles en les que hem dipositat la confiança de repartir justícia. La divisió de poders que promogué Montesquiu, i que es l’ essència de l’ equilibri democràtic es una entelèquia en aquests moments.
Els partits politics estan imbuïts en un intent desaforat per aconseguir equilibris en Institucions com el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem, i no diguem ja en els Tribunals Superiors o l’ Audiència Nacional, que els hi permetin posar en dificultats al contrari i/o protegir-se al mateix temps.
Els jutges si el si queda una mica de sentit d’ Estat i d’ Independència s’ han de revelar contra aquesta situació, deixar els seus interessos corporatius, no deixar-se emportar per les seves conviccions ideològiques i religioses, i comportar-se com el que han de ser, els garants de la Justícia en el nostre País. Han de protegir a aquells que estan més desfavorits per manca de recursos davant de la Llei , reclamar al Parlament la modificació de les Lleis inoperants, i al poder executiu els recursos necessaris per exercir una Justícia igualitària, ràpida i sobretot justa.
L’ espectacle que estem vivint amb el debat sobre la resolució sobre l’ Estatut de Catalunya, el processament del jutge Garzón, o els casos de corrupció, esta posant en clara evidència les febleses del nostre sistema polític i Institucional. Cal que aquells que estan demostrant la seva mes clara incapacitat, abandonin ja els seus càrrecs en un exercici de responsabilitat, per evitar el deteriorament galopant de les Institucions a que representen.
Com sempre els responsables màxims son els polítics, i especialment els diputats que componen la cambra on resideix la sobirania popular delegada pels ciutadans i ciutadanes. Si cal s’ han de deslliurar de les disciplines partidàries i realitzar un acte de responsabilitat i de sobirania, perquè el que està en qüestió no son les posicions i l’ estatus d`ells mateixos o de les organitzacions de les que formen part, si no l`essència mateixa del funcionament democràtic.
Son patètiques les algarades que se senten a les tertúlies dels mitjans de comunicació i les declaracions públiques que realitzen els dirigents, salvades algunes excepcions.
Als demòcrates del PP els vull dir que es hora de que demostrin que no estan disposats a amparar el desmuntatge i la putrefacció del sistema, i si cal muntin un altre partit per oxigenar la dreta.
Als progressistes i especialment als del meu partit,els socialistes, recordar- lis que a la dreta reaccionària ja li va bé aquest “sarau”, ja que la democràcia consideren que es un mal que s’ha d’ acotar per evitar que les coses vagin a més i els ciutadans s’ acabin creient allò del “sufragi universal”. Per això tenen els especialistes en agitar la cosa, com l’extrema dreta militant i novament reforçada, i voluntaris per “mangoneixar” els beneficis fent llocs de mans o simplement canviant-los d`una a l’ altre des de llocs executius ben remunerats. Si no tenen suficient ja sortiren voluntaris entre les files progressistes, disposats a vendre-hi l’ ànima, els principis i la mare si arribés a ser necessari.
Encara tenim temps, diputats i diputades no ens traïu, i poseu-vos les piles. A la fi no hi sereu tota la vida, i no val la pena que us puguin arribar a dir que miràveu cap un altre part quan les coses es van posar complicades.
Son d' agraïr casos com el del diputat Daniel Fernàndez, amb la publicació valenta d' un nou llibre: "A favor d' Espanya i del Catalanisme."
No hay comentarios:
Publicar un comentario