El PP en dues setmanes ha estat capaç de donar-li la volta mediàtica a la situació de dificultat en que es trobava per les nombrosos processos judicials en que es troba implicat. Al PP l’ importa poc si la seva actitud posa en risc l’ imatge d’estabilitat i de confiança en el nostre País, ni les conseqüències que això ens pugi suposar.
Com sempre aquestes coses només passen a casa nostra. El PP tracta com sigui de treure rèdits electorals o posicions d’ avantatge, intentant demostrar que ens trobem en la pitjor situació possible i que tot es responsabilitat d’un Govern i d’ un President que son una colla d’ incompetents i de mentiders.
Per acabar-ho d’ adobar i com ha estat una constant en el seu tarannà, l’ amic García Albiol, cap de llista dels “peperos” de Badalona, es deixa anar per la deriva de la demagògia i el racisme i la xenofòbia, no de la forma que el seus “jefes” ho acostumen a fer, deixant el treball brut de carrer a l’ extrema dreta, si no protagonitzant ell mateix aquesta campanya, tot i deixant en evidència a la seva pròpia sec. gral. que se l’ hagut d’ empassar de la pitjor manera. Hem de reconèixer malgrat tot la seva rectificació pública.
Com sempre aquestes coses només passen a casa nostra. El PP tracta com sigui de treure rèdits electorals o posicions d’ avantatge, intentant demostrar que ens trobem en la pitjor situació possible i que tot es responsabilitat d’un Govern i d’ un President que son una colla d’ incompetents i de mentiders.
Per acabar-ho d’ adobar i com ha estat una constant en el seu tarannà, l’ amic García Albiol, cap de llista dels “peperos” de Badalona, es deixa anar per la deriva de la demagògia i el racisme i la xenofòbia, no de la forma que el seus “jefes” ho acostumen a fer, deixant el treball brut de carrer a l’ extrema dreta, si no protagonitzant ell mateix aquesta campanya, tot i deixant en evidència a la seva pròpia sec. gral. que se l’ hagut d’ empassar de la pitjor manera. Hem de reconèixer malgrat tot la seva rectificació pública.
En García Albiol no s’ ha arronsat per aquest fet i continua amb la seva línea com quan la factoria de la FAES i els tècnics d’ en Bush li va regalar el famós vídeo “xernobilero” que va presentar en la darrera campanya municipal. A aquest deixeble de Zaplana no l’ importa un rave si el que diu te solidesa o no, o si les conseqüències de la seva actitud poguin afectar a l’ imatge de la Ciutat, ja fortament castigada per la crisi econòmica, i no suficientment ben tractada per les Institucions. Malgrat tot i el que diu Sánchez- Camacho, ell sap que està en línea amb la política general del PP de Madrid i les seves posicions extremistes.
El que em sap greu es que persones amb les que mantinc una bona relació com el president de la meva associació i regidor independent del PP a Badalona, faci costat a aquest tipus de política, tot pensant que el canvi polític a Badalona passarà necessariament pel PP, forçant un acord amb CiU, i que després això farà millorar les coses a la Ciutat. Ningú mitjanament informat pot creure que això sigui possible, es doncs una pèrdua de temps i energies, dedicar-li el mínim esforç a aqueixa estratègia. Fer-se l’ il•lusió de que el PP pot posar fre als interessos especulatius a la nostra Ciutat, es creure que els Reis Mags no son els pares.
Jo no estic gens content amb el que passa a la meva Ciutat. La crisi està afectant durament a moltes de les famílies badalonines, i la seva situació no sembla que estigui molt present a l’agenda dels nostres polítics, especialment en la del PP, al que ja li agradaria que es produís una explosió social per rentabilitzar-la . La resta no està fent el suficient per molt que diguin el contrari, i la situació s’ està deteriorant progressivament. La metròpoli es va alliberant de problemes socials que es transporten a la perifèria, com ha fet sempre. La desaparició de la Corporació Metropolitana de Barcelona al 1983 provocada pel President Pujol ens va deixar sense un instrument que ens permetia parlar de tu a tu, i impulsar politiques de reequilibri territorial. Ara, es vulgui admetre o no, tenim inversions pendents des de fa mes de 20 anys que no s’ acaben de concretar mai , a saber: Passeig marítim, laterals de l’ autopista, reforma de la mateixa, trasllat de la línia del tren etc... Aquestes inversions permetrien posar a la Ciutat en el nivell de la resta de Ciutats i Caps de Comarca en les que ja fa temps que obres similars s’ han, o s’ estan realitzant. Podríem així mitigar l’ atur galopant que sumat a la situació de les arques municipals , ens poden posar a la picota en menys de 6 mesos.
He sentit que l’ Alcalde Serra, no veu en bons ulls el Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord, que es l’ únic projecte col•lectiu que hem sigut capaços d’ organitzar i que va comptar amb l’ acord unànime del PSC i de les altres forces polítiques. Si Badalona no creu que els nostres interessos passen per consolidar al màxims acords possibles amb els nostres veïns, mal anirem, i perdrem oportunitats històriques com la de la constitució d’ una zona d’ excel•lència universitària, que ens ha estat planteixada per la Sec d’ Estat del nostre veí Màrius Rubiralta.
No ens hem de deixar emportar per animadversions personals ni protagonismes estèrils, tothom té alguna cosa que aportar en bé general de tots i totes
Per sort el President Montilla governa amb mà sòlida, totes les vicissituds que es deriven d’ aquest eterna incomprensió cap el que som i signifiquem, que tenen molts "mesetaris irredents". Em sento força motivat per treballar a favor de la continuació a la Presidència de Montilla. Qualsevol altre escenari només donarà ales als més extremistes.
El que em sap greu es que persones amb les que mantinc una bona relació com el president de la meva associació i regidor independent del PP a Badalona, faci costat a aquest tipus de política, tot pensant que el canvi polític a Badalona passarà necessariament pel PP, forçant un acord amb CiU, i que després això farà millorar les coses a la Ciutat. Ningú mitjanament informat pot creure que això sigui possible, es doncs una pèrdua de temps i energies, dedicar-li el mínim esforç a aqueixa estratègia. Fer-se l’ il•lusió de que el PP pot posar fre als interessos especulatius a la nostra Ciutat, es creure que els Reis Mags no son els pares.
Jo no estic gens content amb el que passa a la meva Ciutat. La crisi està afectant durament a moltes de les famílies badalonines, i la seva situació no sembla que estigui molt present a l’agenda dels nostres polítics, especialment en la del PP, al que ja li agradaria que es produís una explosió social per rentabilitzar-la . La resta no està fent el suficient per molt que diguin el contrari, i la situació s’ està deteriorant progressivament. La metròpoli es va alliberant de problemes socials que es transporten a la perifèria, com ha fet sempre. La desaparició de la Corporació Metropolitana de Barcelona al 1983 provocada pel President Pujol ens va deixar sense un instrument que ens permetia parlar de tu a tu, i impulsar politiques de reequilibri territorial. Ara, es vulgui admetre o no, tenim inversions pendents des de fa mes de 20 anys que no s’ acaben de concretar mai , a saber: Passeig marítim, laterals de l’ autopista, reforma de la mateixa, trasllat de la línia del tren etc... Aquestes inversions permetrien posar a la Ciutat en el nivell de la resta de Ciutats i Caps de Comarca en les que ja fa temps que obres similars s’ han, o s’ estan realitzant. Podríem així mitigar l’ atur galopant que sumat a la situació de les arques municipals , ens poden posar a la picota en menys de 6 mesos.
He sentit que l’ Alcalde Serra, no veu en bons ulls el Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord, que es l’ únic projecte col•lectiu que hem sigut capaços d’ organitzar i que va comptar amb l’ acord unànime del PSC i de les altres forces polítiques. Si Badalona no creu que els nostres interessos passen per consolidar al màxims acords possibles amb els nostres veïns, mal anirem, i perdrem oportunitats històriques com la de la constitució d’ una zona d’ excel•lència universitària, que ens ha estat planteixada per la Sec d’ Estat del nostre veí Màrius Rubiralta.
No ens hem de deixar emportar per animadversions personals ni protagonismes estèrils, tothom té alguna cosa que aportar en bé general de tots i totes
Per sort el President Montilla governa amb mà sòlida, totes les vicissituds que es deriven d’ aquest eterna incomprensió cap el que som i signifiquem, que tenen molts "mesetaris irredents". Em sento força motivat per treballar a favor de la continuació a la Presidència de Montilla. Qualsevol altre escenari només donarà ales als més extremistes.
I, aneu amb compte, el PP l’ ha llençat un “òrdago” a les burgesies catalana i basca per l’ hegemonia a la dreta, a Catalunya i Euskadi. Es una guerra sorda, però que serà constant i metòdica fins que l’ aristocràcia nacionalista et sotmeti als interessos globals del sistema.
No hay comentarios:
Publicar un comentario