LA DIVINA COMEDIA

Ens trobem a 2 anys del final del Calendari Maia i sembla que es pregona el 2012 com final de cicle. Alguns pensen fins i tot que finalment tot s’ acabarà. Serà per això que els especuladors s’ apressen a fer els darrers “pelotazos” per el que pugui venir?. Si venen mal dades volen tenir suficients reserves que els hi permetin sobreviure “dignament”, i si no per guardar en el sarcòfag funerari per les ofrenes que calguin, a la fi l’ únic que hauran aprés en aquesta vida es que “pagant St. Pere canta”.

No sembla que hagem reaccionat suficientment davant del seguit de despropòsits que s’han realitzat des del “lliure mercat” aprofitant la desregulació dels anys 90. Els depredadors del sistema continuen pensant que la crisi no es més que una oportunitat més per continuar guanyant diners sense produir, perquè treballar i produir es cosa d’ estúpids i amés dona molta feina. Ja ho diuen els del Tea Party : “...Es cosa de ser dominants econòmicament i militarment...”, o sigui que la pirateria es la millor feina i la més rentable sobretot si la fan als nostres.

Fins i tot Felipe González s’ ha deixat anar la llengua i en el darrer míting a Badalona es “columpiaba” per l’ esquerra defensant l’ Estat del Benestar aconseguit i advertint de l ‘impunitat dels especuladors. Aquesta setmana amés, vomita les tensions que va tenir com a governant respecte del terrorisme, i fueteixa al PP per els temes de corrupció. Com es evident els fariseus d’a questa formació i els seus mes ardents seguidors s’ escandalitzen i el tracten casí bé de criminal com van fer amb en Rubalcaba. Els Deus ens guardin si algun dia arriben al govern i es deixen anar la mà!.

Per acabar-ho d’ adobar el Papa de Roma després de donar- se un volt per Barcelona i cruspir-se la Sagrada Família en forma de xocolata, es treu el fuet i ens llarga una andana de moral cristiana que deu ni do.

Aquí a casa nostra els presumptes vencedors de les properes eleccions, calladets per no prendre mal i ben col•locats a l’ anteinfern com els ingavis de la Divina Comèdia. Com diria Dante amb la seva lúcida observació, una vegada transitat per el bosc dels suïcides, per on van passar ràpidament per evitar temptacions , i la travessia del desert per on plou el foc, a on ni es van arribar a socarrimar ni que fos lleument, han aconseguit arribar a la planura de gel dels traïdors , considerats aquets per Dante els pitjors pecadors entre tots, sense haver pres gens de mal.

Els catalans tenim tendència a transitar pel riu Lete, que far oblidar els pecats i no per l’ Eunoe, que retorna la memòria del bé ben realitzat.

Queden 3 setmanes per les eleccions i el govern sortint malgrat haver fet la millor gestió de Govern que ha tingut Catalunya, pot veure’s llençat als peus dels cavalls o el que es pitjor rebregats en els purins dels porcs.

No ho acabaré d’ entendre mai. Malgrat els retrets que se li poden fer als governants d’ esquerres, deixant de banda els miserables de comportament indesitjable, el que es inqüestionable es que les principals millores en benefici de tots nosaltres han vingut de governs progressistes es vulgui admetre o no, i que correm el risc de que aquests es dilueixin en una política privatitzadora, i de reducció de recursos que faran minvar ostensiblement els serveis actuals.

La dreta sigui espanyola o catalana, te masses connivències entre sí, i encara que a nivell públic diguin el contrari, els seus interessos es troben ben lligats com s’ ha vingut demostrant al llarg dels anys i jo ja he referit en nombroses ocasions en aquest bloc. Això ens portarà necessariament l’ encobriment i el retorn de les pràctiques irregulars a les Institucions Públiques i Privades que de forma continuada es produïen en el nostre País.

De vegades penso que la forma de frenar-los es obligar-los a un acord polític i institucional que marqui les regles del lloc i l’ ordenació racional del nostre País. Veurem.

Potser la solució es que tinguin raó els que interpreten que el 2012 tot s’ acabarà definitivament i la terra s’ alliberi d’ aquesta plaga que es l’ espècie humana. Malgrat tot, jo crec més en que finalment la raó s’ imposarà i el canvi de cicle a millor es farà evident. Necessitarem doncs un nou Dante que reescrigui la Divina Comèdia i posi a cadascú al seu lloc. Seguirà trobant a la primera cornisa als superbs, a la segona als envejosos, a la tercera els colèrics, a la quarta els ganduls, i a la cinquena els avars i els dilapidadors.