22M- AL FIL DE LA REFLEXIÓ

Al fil de la reflexió, tots els ciutadans d’ una manera o d’ un altre ens veiem en la tessitura de posicionar-nos en cada moment electoral. Es el que reforça i consolida el procediment democràtic que tant ens ha costat recuperar.

No ens enganyem, quan ens adonem que hi ha masses poders fàctics, que no accepten que els ciutadans, puguem decidir en peu d’ igualtat quina es la forma de govern, i quin govern volem per les nostres Institucions. Estan acostumats a decidir per nosaltres, quines son les normes morals per les que ens hem de regir, quan ells mateixos no estan disposats a complir-les (...fes el que et digui i no el que jo faci...). També ho estan d’ imposar les condicions econòmiques i de benestar que mes els hi afavoreixin, i els hi permetin enriquir-se encara més, apropiant-se de la major part de les plusvàlues que genera l’ economia productiva, tot i desballestant si es necessari l’ Estat de protecció col•lectiu.

Com ho he vingut dient de fa molt temps, només la democràcia participativa i l’ autogestió ens permetran canviar les coses. Es per tant molt reconfortant tornar a veure florir de nou aquestes idees de forma espontània en un indret que es diu Plaça (Àgora) i Catalunya (el meu País). Em fa veure que no tot està perdut.

Aquets dies que he pogut constatar la desprotecció en que viuen els ciutadans de l’ Estat més poderós del món, m’ he acabat de convèncer de a on ens volen fer anar.

Els que militem en un Partit de fa anys, sabem que malgrat totes les qüestions internes i discrepàncies que podem mantenir , es un acte de coherència votar sempre, i al Partit de que formes part. Potser m’ entristeix, que molts militants i càrrecs vinculats al meu Partit, no participin en el procés electoral i s’ amaguin quan poden venir mal dades. Fins i tot s’ excusen de les seves obligacions directes o dels seus compromisos. He pogut sentir com a l’ Ajuntament de BCN (abans ja ho he vist a la Generalitat o algun Ajuntament), com càrrecs actuals es presenten en petit comitè, com professionals no polítics que estan al servei de l’ Institució i disposats a col•laborar amb el que sigui mentre els hi mantingui el seu estatus. Fins hi tot he sentit com alguns militants s’ escaqueixaven, falseixaven els papers on s’ havien d’ anotar les visites del porta a porta, o una candidata preferent excusava la seva no participació en la mateixa activitat dient que no havia tingut temps de fer-ho. Si es pogués aixecar algun militant històric els correria a cops de gorra pels carrers.

A Badalona ens trobem davant d’ una situació excepcional, en tant que el PP té possibilitats reals de fer-se amb la victòria. Amb tot el respecte que sento per la voluntat dels ciutadans si en García Albiol arriba a ser alcalde serà una desgràcia molt grossa per aquesta Ciutat. Un Partit que ha fent tant de mal als Catalans d’ un manera tan barroera, no té força moral per reclamar el govern d’ una Ciutat de treballadors com Badalona, víctimes del saqueig que han comés las persones i poders més vinculats a aqueixa organització política. Un Partit que té la pretensió de trencar l’ unitat civil i la pau social no té legitimitat, per demanar-nos el seu recolzament per suïcidar-nos com societat civil.

La resta de partits han de tenir present el risc que correm, i per sobre dels interessos vinculats a partits com CiU, els seus membres han saber prioritzar els dels nostres ciutadans.

No compto amb la candidatura encapçalada per en Joan Blanch, perquè hores d’ ara el que no sàpiga de que va la cosa, es que no s’ entera de res, per molts motius objectius que puguin tenir. No es pot passar de considerar als ciutadans “xusma” a pretendre ser el millors representants dels seus interessos. Les revenges personals als quadrilàters, no utilitzant els processos democràtics. L’ amic García Albiol podria explicar de primera mà les seves excel•lents relacions polítiques personals i familiars que sempre l’ han vinculat amb membres del Partit Socialista, i els favors de que de vegades a realitzat. Ja li està bé aquesta candidatura.

Dels meus amics, quasi tots ells membres de Ciutadans pel Canvi, que han organitzat un candidatura, el PSBAD, amb raons objectives producte de les moltes desconsideracions, i jo diria que maltractes polítics i personals que han rebut, tinc que dir, com ells saben perfectament que em sembla un acte purament testimonial que no té possibilitats reals, i que no farà més que abonar la demagògia dels mes sectaris, obligats a justificar la seva pròpia incompetència, que tants mals ens estan portant. Entenc que no hagin volgut seguir el joc dels més espavilats, als que ja els hi venia bé que es tornessin a presentar-se sota la fórmula de Ciutadans de Badalona, per perjudicar a l’ altra candidatura de similar nom, i que no seguissin els cants de sirena d’ en Blanch i els seus, ara crítics, ex socialistes i frustrats independentistes. Però, sincerament, crec que l’ acte simbòlic ja l’ han fet i que haurien de retirar la candidatura.

En fi, queda clar QUE VOTARÉ LA CANDIDATURA DELS SOCIALISTES DE BADALONA (EL PSC PERQUÉ NO HAGI DUBTES INTERESSADES), cosa que segur que no faran molts dels que s’ omplen la poca dient que sí i que "sotovoce", ja estan preparats per canviar de camissa I dir-lis als bocamolls que es passen el dia interpretant i criticant amb mala bava el que dic, i inventant el que no faig, que tururú!, que ja no em donen ni fred ni calor.

Que sigui el que els ciutadans vulguin, i que no governin els que no ens estimem i ens poden fer mal.