
Murdoch, el mes aferrissat portaveu de les polítiques agressives dels Bush, sempre s’ ha destacat pel seu posicionament mes radical en les polítiques intervencionistes, i l’ assetjament als polítics progressistes. En la guerra de L' Irak no parava de dir que “...el derrocament de Sadam Hussein i la guerra , abaratiria el petroli i seria la cosa mes gran per l’ economia...” suposo que volia dir la d’ uns quants.
Aquest model de defensa de les posicions mes ultralliberals, que estan posant a l’ economia mundial al llindar del precipici, i d’una forma d’ agressivitat política extrema, es la que el PP a Espanya i el seu líder principal, en José Mª Aznar, practiquen. No es d’ estranyar doncs la connivència que Murdoch i el seu servidor Aznar mantenen, fins al punt que el magnat va compensar els seus serveis nomenant-lo un dels principals dirigents de la corporació que presideix. Una ullada a l’ organigrama ens revela la posició preeminent que Aznar ostenta. No per res el seu bon amic Murdoch, va estar convidat al casament de la seva filla, fen costat al “bigotes”. La traca final de regal de noces d’ en Berlusconi, de cedir-los el seu avió privat per anar de viatge de noces, i les comissions d’ intermediació pel seu gendre Agag, ens parla dels lligams internacionals que aquesta gent manté.
Els nous dirigents conservadors del Regne Unit i el seu president Cameron, hauran de donar explicacions sobre les estretes relacions que mantenen amb aquesta corporació i els beneficis polítics i personals que han obtingut, i sobre la seva implicació en l’ assetjament dels dirigents laboristes, tant sigui en Brown com l’ exalcalde de Londres que va ser literalment triturat pels tabloides d’ en Murdoch.
Aquí Aznar i el PP també s’ han d’ explicar sobre els tractes que es deriven d’ aquesta intima relació, i el seu comportament d’ assetjament contra l’ estabilitat econòmica d’ Espanya i Europa, amb una clara connivència amb els especuladors internacionals. Només cal seguir les andanades del World Street Journal contra la economia espanyola i les declaracions d’ Aznar en el mateix sentit per veure de que pal van i el que ens espera. No veig que L’ Aznar davant de l’ escàndol del News of the Wolrd hagi fet cap declaració.
Jo puc entendre que estigueu farts de tanta merda, però no us enganyeu, fer política no es fàcil, desfer-se del facinerosos molt difícil, i introduir canvis en el sistema que garantitzin un model de solidaritat i justícia social una feina de titans. Si amés ens deixem portar per les polítiques populistes i ensarronar per crides nacionalistes que només amaguen que privilegis i interessos privats, anem donats.
El més fresc i va,lent que he sentit aquest dies es el discurs de Rubalcaba, que si té una característica es que es una persona solvent i informada, i no disposat a combregar amb rodes de molí. Donem-li una oportunitat perquè no tindrem moltes més.
Aquest mes rondarem l’ ambient de pressió financera i especulativa més fort dels que hem viscut. No es una situació justificable com ens volen fer creure alguns “experts” econòmics que només l’ encertat a toro passat, es un atac en tota regle a la política i a la democràcia. Ens volen posar de genolls per obligant-se a vendre tot allò que hem creat i construït al llarg de molts anys de treball de tots. Ens volen obligar a acceptar que només uns quants poden ser propietaris i que els demés només som que un “recurs de la producció”, sense mes drets que els que ells ens concedeixin. Les primeres notícies les tenim amb els anuncis de venda dels hospitals per part de CiU i de tot allò que puguin, només caldrà veure qui compra per saber qui mana, mentrestant nosaltres a aumentar la despesa corrent per pagar-lis “lloguers” o la renta i el delma com als millors temps del feudalisme. L’ Església catòlica que te força experiència, ja fa temps que d’ acord amb la llei del PP de 1998 està posant al seu nom tot tipus de bens mobles i immobles i terrenys molts d’ ells conservats per els ciutadans dels indrets on es troben. Ja es preparen per la propera especulació immobiliària.
Llavors que hem de fer, tragar? O plantar cara des d`on puguem. Jo li dono un vot de confiança a Rubalcaba , al temps que m’ agradaria que tots els ciutadans iniciéssim una forta campanya de denuncia del frau fiscal, de la corrupció i de les manipulacions dels poderosos. Això es mes rentable que queixar-se, es únicament fer que la llei es compleixi, es aguantar el sistema democràtic que es l’ única garantía de supervivència digna que podem tenir.
El contrari serà mes merda, menys benestar i l’ antesala d’ un conflicte generalitzat i provocat del que no podem conèixer les conseqüències.
FORA ELS “VENDE- PÀTRIES” !!!!
ÙLTIMA HORA: Perquè veieu que no exagero, Gordon Brown (exprimer ministre) acusa a Murdoch i als deus col·laboradors de relacionarse amb coneguts criminals. Que dirà ara en Aznar?.
Malgrat tot cada vegada es relaciona més els poderosos amb el blanqueix de diners del crimen organitzat. I els nostres banquers com en Botín resguardant els seus calers als paradisos fiscals i a nosaltres ens demanen que ens fem clientes del seu Banc. I encara li riem les gràcies,.
La cosa no va de broma: Acaben de trobar mort el experiodista que va denunciar les escoltes il·legals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario