Han pasado 25 años desde que un buen día mi partido me encomendó la grata tarea de que, conjuntamente con otros compañeros fundaramos el colectivo "Crisol". Desde entonces he tenido la oportunidad y el privilegio de relacionarme con multitud de entidades y personas de las que he aprendido un montón de cosas extraordinarias, relativas a mis y a sus culturas populares.
Ciudadanos de mi Comunidad, de otras Comunidades o Países me han aportado un sinfín de elementos culturales que ya formarán parte para siempre de mi identidad personal y la de los que más quiero.
La Cultura Popular, es dinámica y recoge todos aquellos elementos positivos que cada uno de los miembros de la sociedad en la que se ve reflejada han ido aportando a través de los tiempos.Su utilidad es innegable, y es fundamental para la supervivencia y la paz entre los pueblos, sobretodo ahora que todo se ha puesto en riesgo.
La fusión de diversas realidades culturales, se puede mostrar simbólicamente como la fusión de los metales. Cada uno de ellos necesita una temperatura determinada para que la aleación resultante se pueda llevar a cabo. He aquí la habilidad del forjador, de la que depende que el resultado final sea gratificante para todos. Siempre cabe el riesgo de que por no medir correctamente las acciones a tomar, algunos de esos metales nobles se evapore, y perdamos la oportunidad de integrarlo.
La decantación se ha de hacer con mucho mimo para que el producto fusionado llegue en plenitud hasta el molde que hemos preparado, y tenga la utilidad que nos proponemos.
Eso es lo que he tratado de hacer toda mi vida, con mejor o peor resultado, sin tratar de competir con nadie, ni buscando la gloria ni mi propio beneficio. Entiendo que se pueda interpretar lo contrario, pero os puedo asegurar que ese no ha sido mi deseo.
Ahora, y después de todo ese tiempo, he querido realizar un acto simbólico que integre todos vuestros afectos, que un día u otro me hicísteis llegar, directamente de vosotros mismos o a través de algunos objetos. Los hemos fundido y este es el resultado
Ahora solo me queda, pulir lo que ha quedado, y guardar y transmitir todo lo que me habéis enseñado. La ventaja de todo esto es,que lo logrado, se puede volver a fundir, y alearlo con otras aportaciones nuevas, y gratificantes. Muchas grácias a todos!. Moltes gràcies a tots!. Merçi a toute le Mond!. Tank' s for all!....
2 comentarios:
Els nous aliatges, han de ser compatibles amb l’ús que es vol fer d’ells i coherents amb les virtuts dels metalls que els composen. Doncs quant tot s’ha barrejat tant, es perden moltes de les grans virtuts de cada metall que hi forma part. I no sempre
el resultat es la suma del millor de cada metall.
Sobre tot si el fonedor desprès no utilitza cada virtut per a un fi compartit, si no que a sobre en fa un us incorrecte. Es cert que moltes vegades es vol la ductilitat doncs tot es mes
mal•leable i d’altres la virtut es la rigidesa o l’aparença brillant
i esplendorosa, tot engany , doncs com sabem res es el que sembla.
Al final cada metall te el valor intrínsec a les seves virtuts i defectes i l’ús es una qüestió temporal, de l’edat del ferro
varem passar a la del coure, aram, etc ara ja anem a l’edat dels aliatges amb compostos ceràmics integrats amb altres minerals que com el coltan , fan possible les comunicacions i la civilització del lleure, encara que paguem un preu molt alt a vegades de sang.
Sempre ha estat així i la feina es del fonedor i del qui li compra, no tenim temps per mirar enrere , tenim molt per fer davant i tinc clar, que cal foc nou, metalls nobles, motllos (nous i vells ) i mans expertes que estiguin disposades a fondre de nou i a treballar i modelar el metall pel futur, val a dir que no ens
podem permetre que els fonedors experts es jubilin sense transmetre llurs experiències i sense deixar net l’obrador preparat per una nova fosa.Gracies fonedor pel que ens has ensenyat i per les peces fetes. JJR
m´ha frapat molt el comentari i el símil hem sembla que té una profunditat tremenda que m´agradaria de poguer interpretar una mica més amb vosaltres,fixeu-vos que el ordre de les edats dona pas a una nova era, nova peró millor , i que es superada per la nova realitat el símil edat del aram,edat del bronze i edat del ferro ens parla de un procés evolutiu de milers d´anys on es forja les millores mica a mica ,pas a pas de cada petit avenç en les cultures i en l´evolució del home (esser humá) peró vull aprofitar el simil perque veieu que cada un dels petits avenços no es cap cosa petita en dimensió sino que comporta tot alló que les propies cultures han desenvolupat les sumes de les que han desaparegut amb els nous invasors ó ocupadors de les terras ,cada detall petit representa importantíssims esforços al llarg de molts anys per acconseguir que semblin coses propies de una sola cultura ó raça uns trets que son suma de molts trets diferents.Tornan al símil que hem utilitzat , la edat del ferro no hagues aportat res més sino apareixen nous procesos que alteren el resultat , la presencia del carbó i la má ferme d´un forjador que li donara al nou acer noves formes i caracteristiques associan la maleabilitat amb la duresa la necesitat de molta escalfor ( calor) la presencia del carbono i el fred subtat del aigua ó a voltes de la sang per poder trempar aquell acer treballat a martell a l´incluse. Si repensem el símil penso que seria molt escaient pensar en tot aquest treball de molts homes de la cultura popular com als nous creadors-iniciadors de una nova "FARGA CATALANA" SOCIAL I DEL SEGLE XXI . SALUTiFORÇA.
Publicar un comentario