LA CAIXA DE PANDORA

Bé, ja s’ ha obert la caixa de pandora. Els ciutadans ens hem entregat de ple al PP, o el que es el mateix, als representants mes fidedignes dels que ens han estat escurant les butxaques.Els poderosos es deuen estar petant de riure.

Aquí, a Catalunya els hem entregat el poder absolut a la versió catalana del mateix, ja ho deia en Duran Lleida: “ hem de votar pensant-hi amb la cartera”, això i l’ afany de reforçar-se davant del PP ha fet que un bon grapat de catalans s’hagi posicionat amb CiU en línia de defensa. I em pregunto de què, si els que ens estoven ja els tenim a casa. El nou pacte del Majestic es a tocar, i les seves conseqüències es veuran de forma immediata.

Als socialistes ens ha passat el que ens havia de passar i ja els havia passat als socialistes europeus. La socialdemocràcia europea no té alternativa i per tant no es creïble davant dels ciutadans, si el resultat no ha sigut mes desastrós es perquè molts milions de ciutadans encara creuen que podem reaccionar. En un article anterior ja vaig demanar que s’ havia de convocar un congrés d’ urgència del Partit Socialista Europeu, d’ on hauria de sortir una proposta comuna per tota Europa.

La socialdemocràcia no ha de mirar cap un altre lloc davant dels abusos del sistema, de la corrupció i del frau fiscal. L’ Estat del Benestar no s’ ha de convertir en un negoci per uns pocs, d’uns serveis dirigits als que ho puguin pagar. El treball es un dret i no un recurs humà de la producció. La dignitat humana i els drets que s’ en deriven no es una mercaderia si no el centre d’ una democràcia real sostinguda per la justícia social. Els socialdemòcrates que es un concepte que va més enllà del Partit Socialista no podem ser simples administradors parcials dels sistema capitalista.

Ara, els més pragmàtics del meu Partit, intentaran tancar files, per travessar el desert; diran: “La crisi econòmica passarà, l’ atur també, i tornarem més tard o més d’ hora al govern”, “i el que no hi sigui d’ acord que s’ en vagi a prendre l’ aire, que per travessar el desert contra menys millor”. Això dit des d’una sinecura per aixoplugar-se, no em fa ni fred ni calor, perquè ja ni tant sols m’ indigna. Jo soc del parer, que hem entrat de ple en un altre època, i que les passarem magres, que la desconfiança no a fet terra encara, i que si no espavilem, acabarem a la picota.

Defensar i consolidar la democràcia es el primer objectiu, perquè aquesta està força amenaçada. Després a banda del que he proposat pels socialdemòcrates europeus, hem de retornar a apropant-se als sectors polítics i socials progressistes, per reforçar la base sociopolítica, que ens empenti a construir una alternativa sòlida, coherent i creïble. Poden semblar paraules idealistes, però o comencem a construir un nou camí o ho faran uns altres.