MIRA QUE LA TE DURA, EN DURAN.

Ja fa més d’ un mes que no havia tornat a escriure al bloc, encara que si ho he fet a “El Triangle”, a on m’ han convidat a fer un article cada mes. Amés he hagut d’ atendre als nord-americans que ens han visitat en correspondència amb la visita que van fer a Califòrnia el mes de Maig.

Tot això ve a col•lació de que vaig constatant que a poc a poc s’ estan obrint multitud de “finestres” i de relacions a on podem compartir les nostres inquietuds, i intercanviar les nostres maneres de viure i entendre la vida i les situacions que es produeixen.

Estem a punt d’ arribar a un esdeveniment electoral, que si tot va com es diu ha de portar-nos als peus d’ un govern conservador que porta la “navalla d’ afaitar” ben amagada a la faltriquera. Una vegada canviat aquest govern i a punt de donar-li “escacs i mat” al de Grècia, s’ haurà complert l’objectiu d’ anihilar totes les vel•leïtats progressistes als Països Europeus. La socialdemocràcia ja es un destorb, més que un “apany” per contrapesar el comunisme; ara, els antics, o no tant, comunistes de l’ Est son els valedors més significats del capitalisme salvatge, el que en fa pensar que potser no eren tant diferents. Tot i després d’ haver llegit recentment “Vida i destí” del rus Vasili Grosmann, o podria corroborar.

Per acabar-ho d’ adobar aquí a casa nostra, l’amic Duran Lleida, fa oposicions a ser el personatge polític, més retrògrad, mal educat i ofensiu que puguem tenir en el nostre País. La seva actitud i llenguatge es mostra com la cara més barroera del nacionalisme català en la seva versió més sectària, classista i excloent. Es veu que el fet d’ aparèixer en les enquestes espanyoles com el polític més valorat se l’ ha pujat al cap i li fa dir bajanades, o pot ser mostrar-se com realment és. 

Duran demostra tenir poca prudència, no es un personatge que destaqui per ser un exemple com a representant democràtic ni com ciutadà, i ni tant sols com cristià practicant, potser el fet de poder ser perdonat i alliberat dels seus pecats amb una confessió, ho tingui més com un privilegi que no com un acte de penediment.

Si CDC, i UDC, pretenen anar per aquesta via, per justificar una vegada més pactes inconfessables, s’ obrirà una escletxa que repercutirà fortament en la seva representació política i en el seu poder econòmic, i a més en la relació entre les diferents forces polítiques catalanes, que precisament no passen pel seu millor moment.

Els meus, els Socialistes de Catalunya(PSC),com passa últimament a veure-les venir, i amb una actitud força tova. Crec que la companya Chacòn, està posant tot el que està a les seves mans però el col•lectiu global es troba poc mobilitzat deixant que els mitjans de comunicació i uns pocs mítings cobreixin la papereta. El resultat a Catalunya es força incert, però si una cosa està clara es que pinten “bastos” pels “sociates” i no veig que estiguem fent el suficient.

Rubalcaba seria un excel•lent President, en un moment en que diguin el que diguin la política d’ austeritat ens porta directament a la recessió i només polítiques d’ inversió publiques ens poden treure del forat del que no som responsables.

El que esta quedant retratat es el Governador del Banc d’ Espanya Fernández-Ordoñez,  que s’amaga quan li pregunten que ha estat fent i dient respecte dels Bancs i Caixes espanyols, i com ha pogut consentir tants abusos en la gestió. Ben ve que no es tallava una mica quan demanava retalls als salaris i a les pensions, no les dels directius i executius, no. Més val que dimiteixi ja, per dignitat i no s’ esperi a que li paguin els serveis prestats amb alguna direcció o consell d’ administració i amb una bona indemnització i pensió.

Sembla mentida que aquestes alçades no ens donem que ens hem caigut de l’ arbre; per que mira que les coses estan clares, no paga ni deu que pugui deixar de pagar i a sobre ens atraquen i es volen quedar amb tot el que tants “quartos” ens han costat a tots. O ens revelem d’ una punyetera vegada o ens faran pringar.

Com he dit a la socialdemocràcia li esta anant molt malament, i cal que el PSE (Partit Socialista Europeu) s’ ho agafi en serio i convoqui un Congrés extraordinari per tractar d’ elaborar un programa alternatiu a la dreta i que defensi l’ Estat del Benestar, desterri els paradisos fiscals d’ Europa i combati la resta, tot i deixant en evidència als que s’ omplen la boca de patriotisme del nivell que sigui i l’ únic que fan es assegurar-se un  que espai propi per depredar tot el que pugui.