ESTIMATS DIPUTATS I DIPUTADES (Publicat a “El Triangle” el 16/03/2012)

Com sabeu, sou els representants legítims de la sobirania popular, que es la forma més avançada de representació, en tant que ho es de la totalitat del cos social que compon l’estructura política d’ un País. Aquesta forma de representació fonamentada en el sufragi universal es va formular enfront de l’ anomenada “sobirania nacional” que s’interpretava de forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, que com també sabeu es un terme de més difícil definició, i que es emprat en molts moments amb la voluntat de restringir-ne la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat, o el que es ve anomenant com “sufragi censatari”, i aquí ve la qüestió de fons.

De vegades la vostra actuació política, i em perdonareu, es mes a prop de la representació censatària que la que us correspon per la representació que manteniu, es a dir, sembla que esteu més a prop de tractar de forma prioritària els assumptes que afecten als sectors més poderosos de la nostra societat que als interessos generals del conjunt dels ciutadans i ciutadanes que representeu.Només donar una ullada als debats que realitzeu en el sí dels Parlaments dels que formeu part, i adonar-se que en les formes sembla que el centre del debat es troba situat en les preocupacions mes importants dels ciutadans, però en el fons les resolucions acaben sent molt allunyades, quan no perjudicials pel conjunt de la ciutadania.

L’exemple mes recent que estem vivint, son els debats sobre els ajustos pressupostaris en l’ apartat de les despeses públiques, especialment aquelles que afecten a l’ Estat del Benestar de tots, en contraposició a les facilitats pressupostaries milionàries per l’ estat del benestar d’ uns quants, que al mateix temps son els responsables de la situació en que ens trobem. En romà palatí, que hi ha calers pels bancs, reduccions impositives pels rics i retallades per la resta. Sobre l’ apartat dels ingressos, silenci sepulcral, es a dir, de que paguin més els rics com succeeix a la major part dels Països mes importants d’Europa ni un paraula, i sobre mesures coercitives contundents contra la corrupció i el frau fiscal ni una iniciativa sòlida. Si se sap fermament que el frau fiscal es d’ una quantitat estratosfèrica (al conjunt d’Espanya d’un mínim de 44.000 milions d’ euros), suficient per mantenir el mínim Estat de Benestar del que gaudim i per realitzar inversions públiques que permetin rellançar l’ economia, no s’ entén que no tingueu la lluita contra aquestes lacres com a objectiu preferent.

Teniu les armes legislatives per fer-ho i la legitimitat suficient per emprar-ho. Els ciutadans i les ciutadanes estem farts de veure cada dia com l’ augment exponencial del podriment de la política es menja la credibilitat democràtica de les nostres Institucions i de com uns quants es continuen enriquint a costa de tots sense assumir responsabilitats per les seves malifetes, mentre vosaltres mireu cap un altre lloc. Em perdonareu la vehemència en el que dic i escric, però estem passant de l’ indignació a la desesperació.

El País fa aigües, l’ economia productiva està desapareixent, i com li vaig escriure recientment a un alt representant polític del nostre País, això es el principi de la dissolució de la Nació. Les famílies estan patint durament les conseqüències de las crisi, els centres d’ atenció social estan desbordats. Ens trobem davant d’ una crisi social molt important, vulgueu admetre-ho o no, i no veig que això estigui a l’ agenda prioritària dels vostres debats. Es respira un aire economicista mogut per tecnòcrates ortodoxes fills del sistema, que distreuen i enverinen interessadament el debat per no arribar al fons de la qüestió, i pels representants dels poders econòmics interessats en apoderar-se dels recursos públics en el seu benefici, que cada vegada es troben mes incrustats en les estructures Institucionals per preparar la liquidació intensiva i ruïnosa dels serveis públics. Us coneix-ho i tinc una excel·lent opinió sobre molts de vosaltres, alguns sou bons amics i se que no us trobeu allunyats d’ aquesta manera de pensar, i es per això que intento agitar les vostres consciències. Mireu de ser coherents amb les polítiques que heu promès defensar.

Doneu un volt pels indrets on sobreviuen els ciutadans que representeu, escolteu-los, i traslladeu a les àgores democràtiques dels Parlaments la seva veu. Deixeu que la Sobirania Popular s’expressi lliure i democràticament allà on s’ ha previst que així sigui. Recupereu el to i la fermesa, debateu i legisleu, sobretot legisleu, que per això us hem elegit. Si no trobeu la majoria suficient, us posen entrebancs els vostres Partits o rebeu pressions dels poders dominants, rebel·leu-vos, i si necessiteu els nostre suport, demaneu-lo, però no us quedeu quiets perquè deixareu de ser necessaris.