LA CORT DEL REI ARTUR (Publicat a "El Triangle" el 19/10/12)

El rei Artur va ser un destacat personatge de la literatura europea, a on apareix com el monarca ideal, tant a la guerra com a la pau. Vaja, un cabdill que defensà la Gran Bretanya de l’ invasió dels sacsons, que per cert no li va servir de res segons certifica la seva història.

 

El nostre Artur, l’ Arturo Mas (Artur des de 2003), podia haver elegit el paper d’ Aaron,o “lleó guerrer” progenitor dels màrtirs, en tant que el seu preceptor polític , en Jordi Pujol sempre s’ ha volgut emmirallar en la figura de Moisés. Seria un forma coherent de continuïtat del “pujolisme” tradicional que tants beneficis a donat a les classes dominants de Catalunya i d’ Espanya, seguint l’ exemple de pragmatisme històric de l’aristocràcia i la burgesia catalana. El problema es que Aaron va haver de passejar al poble israelià pel desert al llarg de 40 anys, segons explica la bíblia, havent-los permès prèviament de construir i adorar el “vedell d’or”. Doncs no, el nostre inefable President actual, vol formar part de la mitologia, i s’ha agafat a l’ espasa “excalibur”, al crit de “desperta ferro!”, amb el millor estil almogàver. Es clar, l’ espasa la va forjar el Mag Merlín, i trobar un personatge actual que s’ ajusti al seu perfil es una mica difícil, per la competència que hi ha a la Cort del nostre Artur. Podia ser el mateix Jordi Pujol per la capacitat que ha tingut sempre en el “joc de mans”, fent veure i creure el que no és. També ho podia ser en Lluís Prenafeta, el millor alquimista que ha tingut Catalunya de fa molts anys; fins i tot en Josep Antón (José Antonio pels amics) Duran Lleida podria o desitjaria cobrir aquest paper, doncs... tampoc. A mi em va més bé l’ excel·lentissim Comte de Godò, Grande de España, que fa mes patxoca i està mes ben col·locat.

 

Ja que tenim el centre de l’ assumpte situat, cal que les grans companyies siguin catalanes o espanyoles ( si es que les corporacions tenen pàtria, que ho dubto), estiguin en un lloc entretingudes i on es pugui parlar tranquil·lament, fins i tot presidint un Borbó, per tenir ben avalada la cosa. Per això ja tenim la Fundació Príncep de Girona,tindrem així una bona posició en el procés de successió, no sigui de cas que ens passi com el 1714 i a la primera de canvi ens abandonin. Per arrodonir-ho ja tenim elements auxiliars a través de distintes Fundacions ben esteses per tot el territori i ben farcides de subvencions. No cal que las vagi nomenant perquè no hem quedaria lloc en aquest article i podria destapar aliances inconfessables.

 

Per acabar necessitem aliances internacionals, sobretot dels que mes manen i entre elles amb les parts que tinguin mes diners, o sigui dels Estats Units i de Alemanya. No debades el nostre pretenent al tron de Catalunya no para de reunir-se amb uns i altres; fins i tot els va convidar al Parlament de Catalunya, a on van estar molt atents parlamentaris d’ ambdós Països. La llàstima es que els “ianquis” ja han pactat l’escut antimíssils amb Espanya i ja no queda gaire cosa, ni tan sols els casinos, i els alemanys van sortir esparverats quan en Mas va gosar comparar Catalunya amb Alemanya. Ens queda el Regne Unit, que son els que mes entenen de paradisos fiscals, però creieu-me, aquests no reparteixen amb ningú i no volen competència, encara que a casa nostra tenim grans especialistes en escaqueixar-se dels impostos i bordar com si fossin els millors patriotes. Així que a on anem a parar Artur? .

 

Vostè senyor President diu ara, després de fer nombroses comparacions desafortunades com la de Irlanda o Massachusetts, que vol que siguem com Dinamarca; jo signo ara mateix si tenim els mateixos salaris, i el mateix grau d’ estat de benestar, però em sembla que amb el programa de retalls que vostè porta a sobre tenim poques esperances d’ arribar-hi en 40 anys. Si interpreto que quan diu Alemanya vol dir una mena d’ Estat associat a la Gran Alemanya o el que es el mateix el nou Imperi econòmic Austrohungar com el 1714, jo m’ apunto a les condicions de Baviera , o millor les Baden-Wurttemberg, com l’ agradaria a Jordi Pujol, i així aniríem tots en Mercedes. Em temo que quedaríem per sota d’ Eslovènia i sota la tutela de Txèquia com passa amb ells.

 

Miri Sr.President, bromes les justes, que a aquest Poble que ha patit tant al llarg de la seva història, no està per invents ni per reproduir mes moments de dificultats. Se que a Espanya hi ha molta incomprensió vers nosaltres, injusta i desproporcionada, però el que necessitem son dirigents que parlin clar, es juguin la cara i el que calgui i es plantin davant de les injustícies; actuïn amb intel·ligència i al servei dels ciutadans, que per cert vostè no nomena mai , i no al dictat dels interessos del mes poderosos.

 

Els Grans d’ Espanya no canviaran el seu estatus per afegir-se a la seva Cort, son el que son i ho seran per sempre més, per tant l’ enganyen, si es que vostè encara no ho sap que m’ estranya. Del seu entorn si no s’ allibera dels que només pensen que en la seva butxaca, mala pesa al teler. I no, no pensi que ho dic solament pels seus, que per desgràcia a totes les cases tenim lo nostre...

 

Au! Deixi l’ espasa una altra vegada a la roca i pensi amb claredat i en l’ unitat civil de Catalunya que del demés ja ens ocuparem els ciutadans, que no deixarem que ens aixequin la camisa. Ah! I no agafi el paper d’Aaron que en el desert hi fa molta calor.

 

No li semblaria mes bé el de President democràtic de tots els Ciutadans de Catalunya?