11 de SETEMBRE, ESTÚPIDS O MALVATS ?

Recentment i casualment, he anat a veure l’ exposició “Human Bodie (cos humà)” que hi ha a la 5ª planta del centre comercial “les arenes”. Es una exposició molt instructiva i impactant i que d’ una forma molt curosa presenta disseccions de  cossos humans i alguns d’ altres animals , mostrant  la complexa matèria de la que estem formats. Aquesta visita amb va fer reflexionar sobre la condició humana i la seva influença en el desenvolupament dels esdeveniments que s’ han vingut produint al llarg de l’Historia.

El cos humà inert no es diferència pràcticament en res de la resta de cossos, i la diferència mes significativa entre ells es el tracte a que s’ ha vist sotmès. A les societats humanes u organismes socials creats pel ésser humà, passa tres quarts del mateix, segons el tracte que els seus components l’ han donat, i així els hi anat.

Quan analitzem l’ Historia, veiem societats i cultures inerts, que no van sobreviure, tant per l' acció d'elements externs com interns. Les podem disseccionar, de fet ho fem continuadament, per tractar d’ esbrinar que eren, com eren, i si li podem trobar algun profit actual; però poques vegades podem treure lliçons sobre les circumstàncies que van provocar la seva desaparició o la seva decadència.

A Espanya i Catalunya, passa això molt sovint. Les disputes entre els grups mes poderosos per mantenir o millorar el seu estatus, posen moltes vegades al conjunt de la població en situacions de molta dificultat. Si analitzem l’ Història minuciosament veurem que el protagonisme del que anomenen moltes vegades despectivament “el poble” no té es més que el que li concedeixen i/o obliguen per la força, els que es disputen les “garrofes”. De vegades fins i tot, el poble s’apunta joiosament a “causes” prefabricades i ben ornamentades per preceptes religiosos o consagrats amb promeses de mons millors o paradisos meravellosos. Hi ha milions de fossars plens d’il·lusions trencades fruit de temps ignominiosos.

Ara podria baixar, com faig en moltes ocasions, al terreny del quotidià i tornar a analitzar la situació actual i advertir, segons el meu curt entendre, dels riscos que estem corrent per no saber analitzar amb objectivitat el que s’ està cuinant i qui en seran els beneficiaris. El que es ben segur que no serem els ciutadans, o “el poble” o “la gent” com els hi agrada anomenar-nos. Sempre ha estat així, els presumptes líders revolucionaris im mmessiànics acaben integrant-se en el grup dels administradors del sistema, o ja ho estan. Si no ho creieu repasseu l’ Historia recent i la molt recent i estareu d’ acord.

L’ Historia es repeteix, i no per qüestions esotèriques, si no perquè ja saben com acaba, i no cal improvisar.  L’ actual meritocràcia governant, si cal, serà rellevada sense contemplacions, per substituir-la per una nova que s’ adapti a les reformes que es posin en marxa i que ja estan planificades. Això si, sempre hi ha algun estúpid al que se l’ hi anirà la mà i ens ficarà en algun problema, els costos del qual ja estan també descomptats.  

Els éssers humans que ara apareixen com inqüestionables, cabdills de causes pretessament legítimes, seran escombrats com víctimes propiciatòries per advertir als súbdits que ningú es immune ni etern.

Em pregunto: Val la pena fer tant de mal a tanta gent, per acabar inert, i disseccionat i interpretat per l’ Historia quan ja no ets res ?

11 de Setembre,  record a les víctimes oblidades i anònimes dels despropòsits d’uns governants estúpids que ja no son res.