SAE OM SHEE MAG

En un lloc de l’ orient, havia una persona que tenia un camp, un cavall, una dona, un fill, i un treballador. Un dia va venir esverat el treballador dient: “..Hem perdut el cavall, no se on és, estem perduts…” l’ home li va respondre : “..no et preocupis, pot ser per bé o pot ser per mal…”. Al cap d’ un temps el cavall va tornar amb 10 cavalls més, i el treballador va dir: “…que bé ara tindrem mes cavalls, tot anirà bé…” i l’ home va respondre: “…pot ser per bé o pot ser per mal…”. Un dia el fill, que es passava el dia cavalcant amb els cavalls, va caure, es va trencar un braç i va quedar esgarrat. El treballador es va espantar molt, preocupat per el futur de la família, però l’ home li va dir: “..pot ser mal o pot ser bé…” ...va venir la guerra i el noi no va anar perquè estava esgarrat...

No se si el que passa en aquesta ciutat serà per bé o per mal , però em continua preocupant, alhora que no se perquè continuu sent optimista.

Avui abans que el meu partit decideixi qui serà el nùm 2 de la llista, anem veient com alguns regidors i regidores comencen a recollir les seves pertinences personals i finalitzen la seva vida institucional a l’ Ajuntament de Badalona. Uns amb discreció, altres arronsant el nas. Uns han sabut actuar amb astúcia prioritzant el seus interessos, altres esperaven la providència que no ha arribat ( no sabem si per be o per mal).

Aquesta decisió no es irrellevant, ens al contrari, pot determinar una inflexió en un sentit o un altre. Mentrestant posaré una espelma a Sta. Rita a veure si te un detall.

Els que quedem en el dic sec, anem rebent bufetades. Aquests dies he rebut dos atacs directes a la línia de flotació, que m’ han deixat igual, ja que tinc força experiència en aquestes situacions i no es fàcil enviar-me a la deixallería. Es esperpèntic que algú se l’ hagi acudit involucrar-me en una operació especulativa en el meu propi barri. En castellà hi ha un dit : “..cree el ladrón que todos son de su condición...”. Com no saben que fer, posen pel mig en Rafa Salanova, el que han expulsat per “incòmode” del projecte de la “Penya” amb l’ arribada de Sacresa al mateix. En Rafa no te un duro com jo, i en el fons es un idealista incorregible. ¡ Ai, Senyor, el que hem d’ aguantar per no tenir la boca tancada...”.

També m’ envien E_mails sobre la vida i virtuts de destacats dirigents locals, que si són certes, i molt em temo que ho són, es per sucar-hi pa i no parar. Les denúncies no han de ser anònimes, i un dia o un altre el que es tingui que saber es sabrà, però de forma oberta, directe i sense manipulacions. Mentrestant la presumpció d’ innocència s’ ha de preservar per bé de tots.

No se si serà per bé o per mal. Wait and See.