ICEBERG CATALÀ

Bé, l’ iceberg català comença a deixar-se veure amb l’ esclat del afer Adigsa. Penseu que això només es el principi. Poc a poc el que és conegut a les tertúlies ciutadanes i forma part de l'història real del nostre País anirà aflorant i posant cadascú al seu lloc. Encara veurem com un cor d’ indignats ciutadans posaran al crit al cel, dient que tot això es un “indigne atac a Catalunya” seguint l’ exemple del President Pujol.

Fa temps que persones assenyades, prudents i lleials pateixen en silenci el rumb que les coses han anant tenint en el nostre País respecte de les nombroses irregularitats que s’ han anant produint en la gestió de la cosa pública. Tots recordem els diferents casos que han tingut ressò mediàtic, alguns ja jutjats i altres amb sumaris que mai han estat conclosos, com el de Banca Catalana.

Persones molt vinculades a membres molt significats del govern de CiU, han anant passant pels jutjats i alguns romanen a les presons o gaudeixen de generoses llibertats condicionals, però vet aquí, com l’ opinió pública fa veure que no ha passat res, i que la cosa forma part dels “danys col·laterals que té l’ exercici de la política”.

Maragall no sol va advertir del 3%, indignat per la brutal campanya de difamació personal que ha vingut patint, si no que feia temps ja va dir que “no hi havia un pam de net”. No es nou que els nostres dirigents estiguin al cas del que hi ha, però no disposen de les proves necessàries i això genera distància i desconfiança dels ciutadans envers els seus governs.

Ara sembla que el treball de la Fiscalia ( que a la fi es a qui competeix l’ investigació d’ aquests afers ) esta donant fruits. Esperar i veure.

Salvant el dret de presumpció d’ innocència, cal que Felip Puig i Oriol Pujol donin la cara; sobretot Felip Puig al que li agrada molt se el martell de les coses del Govern, i ja va amagar l’ ou amb el tema del Carmel. Puig te molt que dir i mes tard o mes d’ hora es veurà el veritable rostre d’ aquest polític camaleònic de CDC. Els nostres dirigents han de ser implacables i contundents. L' explicació d' Artur Màs ha estat patètica, passant el mort als funcionaris de menor nivell.

Respecte de Ferran Falcò, per el moment hauria de deixar en suspens les seves responsabilitats a l’ Ajuntament de Badalona per pròpia voluntat, i si no fos així, Maite Arqué hauria d’ actuar sense dilacions per evitar els danys col·laterals al govern de Badalona, que ja esta suficientment afectat.

D’ altra banda Jordi Serra, com 1er. secretari del PSC de Badalona hauria de convocar una assemblea urgent per donar explicacions de quines han estat les raons de fons que van portar a promoure la coalició amb CiU, sabent de l’ instrucció d’ aquest expedient i de les conseqüències que podrien portar, tot i coneixent també l’ informe elaborat a instàncies de la Federació d’ Associacions de Veïns de Badalona, en el que es reflecteixen suposades irregularitats en les adjudicacions d’ habitatges d’ Adigsa i que ha estat reclamat pel Síndic de Greuges, en tant de que la Federació no ha volgut fer-lo públic.

Si no actuem amb celeritat, un dia o un altra s’ ens menjaran els esdeveniments i acabarem patint les conseqüències.