NO JUGUEU AM AIXÒ, SI US PLAU!

El PP en dues setmanes ha estat capaç de donar-li la volta mediàtica a la situació de dificultat en que es trobava per les nombrosos processos judicials en que es troba implicat. Al PP l’ importa poc si la seva actitud posa en risc l’ imatge d’estabilitat i de confiança en el nostre País, ni les conseqüències que això ens pugi suposar.

Com sempre aquestes coses només passen a casa nostra. El PP tracta com sigui de treure rèdits electorals o posicions d’ avantatge, intentant demostrar que ens trobem en la pitjor situació possible i que tot es responsabilitat d’un Govern i d’ un President que son una colla d’ incompetents i de mentiders.

Per acabar-ho d’ adobar i com ha estat una constant en el seu tarannà, l’ amic García Albiol, cap de llista dels “peperos” de Badalona, es deixa anar per la deriva de la demagògia i el racisme i la xenofòbia, no de la forma que el seus “jefes” ho acostumen a fer, deixant el treball brut de carrer a l’ extrema dreta, si no protagonitzant ell mateix aquesta campanya, tot i deixant en evidència a la seva pròpia sec. gral. que se l’ hagut d’ empassar de la pitjor manera. Hem de reconèixer malgrat tot la seva rectificació pública.

En García Albiol no s’ ha arronsat per aquest fet i continua amb la seva línea com quan la factoria de la FAES i els tècnics d’ en Bush li va regalar el famós vídeo “xernobilero” que va presentar en la darrera campanya municipal. A aquest deixeble de Zaplana no l’ importa un rave si el que diu te solidesa o no, o si les conseqüències de la seva actitud poguin afectar a l’ imatge de la Ciutat, ja fortament castigada per la crisi econòmica, i no suficientment ben tractada per les Institucions. Malgrat tot i el que diu Sánchez- Camacho, ell sap que està en línea amb la política general del PP de Madrid i les seves posicions extremistes.

El que em sap greu es que persones amb les que mantinc una bona relació com el president de la meva associació i regidor independent del PP a Badalona, faci costat a aquest tipus de política, tot pensant que el canvi polític a Badalona passarà necessariament pel PP, forçant un acord amb CiU, i que després això farà millorar les coses a la Ciutat. Ningú mitjanament informat pot creure que això sigui possible, es doncs una pèrdua de temps i energies, dedicar-li el mínim esforç a aqueixa estratègia. Fer-se l’ il•lusió de que el PP pot posar fre als interessos especulatius a la nostra Ciutat, es creure que els Reis Mags no son els pares.

Jo no estic gens content amb el que passa a la meva Ciutat. La crisi està afectant durament a moltes de les famílies badalonines, i la seva situació no sembla que estigui molt present a l’agenda dels nostres polítics, especialment en la del PP, al que ja li agradaria que es produís una explosió social per rentabilitzar-la . La resta no està fent el suficient per molt que diguin el contrari, i la situació s’ està deteriorant progressivament. La metròpoli es va alliberant de problemes socials que es transporten a la perifèria, com ha fet sempre. La desaparició de la Corporació Metropolitana de Barcelona al 1983 provocada pel President Pujol ens va deixar sense un instrument que ens permetia parlar de tu a tu, i impulsar politiques de reequilibri territorial. Ara, es vulgui admetre o no, tenim inversions pendents des de fa mes de 20 anys que no s’ acaben de concretar mai , a saber: Passeig marítim, laterals de l’ autopista, reforma de la mateixa, trasllat de la línia del tren etc... Aquestes inversions permetrien posar a la Ciutat en el nivell de la resta de Ciutats i Caps de Comarca en les que ja fa temps que obres similars s’ han, o s’ estan realitzant. Podríem així mitigar l’ atur galopant que sumat a la situació de les arques municipals , ens poden posar a la picota en menys de 6 mesos.

He sentit que l’ Alcalde Serra, no veu en bons ulls el Fòrum de Municipis del Barcelonès Nord, que es l’ únic projecte col•lectiu que hem sigut capaços d’ organitzar i que va comptar amb l’ acord unànime del PSC i de les altres forces polítiques. Si Badalona no creu que els nostres interessos passen per consolidar al màxims acords possibles amb els nostres veïns, mal anirem, i perdrem oportunitats històriques com la de la constitució d’ una zona d’ excel•lència universitària, que ens ha estat planteixada per la Sec d’ Estat del nostre veí Màrius Rubiralta.

No ens hem de deixar emportar per animadversions personals ni protagonismes estèrils, tothom té alguna cosa que aportar en bé general de tots i totes

Per sort el President Montilla governa amb mà sòlida, totes les vicissituds que es deriven d’ aquest eterna incomprensió cap el que som i signifiquem, que tenen molts "mesetaris irredents". Em sento força motivat per treballar a favor de la continuació a la Presidència de Montilla. Qualsevol altre escenari només donarà ales als més extremistes.

I, aneu amb compte, el PP l’ ha llençat un “òrdago” a les burgesies catalana i basca per l’ hegemonia a la dreta, a Catalunya i Euskadi. Es una guerra sorda, però que serà constant i metòdica fins que l’ aristocràcia nacionalista et sotmeti als interessos globals del sistema.

FILIBUSTERISME

Es diu filibusterisme a una tècnica específica de obstruccionisme parlamentari, amb la que es pretén bloquejar l’aprovació de una llei o acte legislatiu.

Per extensió s’ ha denominat filibusterisme a qualsevol forma d‘obstruccionisme parlamentari o d’ interpretació interessada dels reglaments i/o usos parlamentaris que resultin favorables a un ban.

A algú li sona la cosa?. No serà que els poderosos d’ aquest País (Espanya), o si voleu Catalunya, quan les coses no li avenen, utilitzen tots els ardits que poden perquè no avancin determinades qüestions que els puguin perjudicar o considerar inacceptables, perquè puguin posar en qüestió el seu estatus de domini social?

De fa temps, i ja que els cops d’ Estat han començat ha ser poc recomanables, que les tècniques filibusteres s’ han perfeccionat. S’ utilitzen sense cap mirament ni criteri d’ ètica professional en mitjans de comunicació que enreden i fan aparèixer com veritats inqüestionables, a mentides barroeres que tenen como a missió desorientar a l’ opinió pública, per salvar mediàticament els mobles a veritables facinerosos. Només caldria anomenar-los “sirs” com van fer la reina d’ Anglaterra al conegut pirata “Francis Drake”. Per si de cas, i els Reis actuals no estan per la qüestió, alguns s’ han reservat presidències d’ Estat, o d' organismes pùblics de projecció internacional, o qualsevol lloc de suficient influença.

No es d’ estranyar doncs que passi els que esta passant a les nostres Institucions Democràtiques, especialment a aquelles en les que hem dipositat la confiança de repartir justícia. La divisió de poders que promogué Montesquiu, i que es l’ essència de l’ equilibri democràtic es una entelèquia en aquests moments.

Els partits politics estan imbuïts en un intent desaforat per aconseguir equilibris en Institucions com el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem, i no diguem ja en els Tribunals Superiors o l’ Audiència Nacional, que els hi permetin posar en dificultats al contrari i/o protegir-se al mateix temps.

Els jutges si el si queda una mica de sentit d’ Estat i d’ Independència s’ han de revelar contra aquesta situació, deixar els seus interessos corporatius, no deixar-se emportar per les seves conviccions ideològiques i religioses, i comportar-se com el que han de ser, els garants de la Justícia en el nostre País. Han de protegir a aquells que estan més desfavorits per manca de recursos davant de la Llei , reclamar al Parlament la modificació de les Lleis inoperants, i al poder executiu els recursos necessaris per exercir una Justícia igualitària, ràpida i sobretot justa.

L’ espectacle que estem vivint amb el debat sobre la resolució sobre l’ Estatut de Catalunya, el processament del jutge Garzón, o els casos de corrupció, esta posant en clara evidència les febleses del nostre sistema polític i Institucional. Cal que aquells que estan demostrant la seva mes clara incapacitat, abandonin ja els seus càrrecs en un exercici de responsabilitat, per evitar el deteriorament galopant de les Institucions a que representen.

Com sempre els responsables màxims son els polítics, i especialment els diputats que componen la cambra on resideix la sobirania popular delegada pels ciutadans i ciutadanes. Si cal s’ han de deslliurar de les disciplines partidàries i realitzar un acte de responsabilitat i de sobirania, perquè el que està en qüestió no son les posicions i l’ estatus d`ells mateixos o de les organitzacions de les que formen part, si no l`essència mateixa del funcionament democràtic.

Son patètiques les algarades que se senten a les tertúlies dels mitjans de comunicació i les declaracions públiques que realitzen els dirigents, salvades algunes excepcions.

Als demòcrates del PP els vull dir que es hora de que demostrin que no estan disposats a amparar el desmuntatge i la putrefacció del sistema, i si cal muntin un altre partit per oxigenar la dreta.

Als progressistes i especialment als del meu partit,els socialistes, recordar- lis que a la dreta reaccionària ja li va bé aquest “sarau”, ja que la democràcia consideren que es un mal que s’ha d’ acotar per evitar que les coses vagin a més i els ciutadans s’ acabin creient allò del “sufragi universal”. Per això tenen els especialistes en agitar la cosa, com l’extrema dreta militant i novament reforçada, i voluntaris per “mangoneixar” els beneficis fent llocs de mans o simplement canviant-los d`una a l’ altre des de llocs executius ben remunerats. Si no tenen suficient ja sortiren voluntaris entre les files progressistes, disposats a vendre-hi l’ ànima, els principis i la mare si arribés a ser necessari.

Encara tenim temps, diputats i diputades no ens traïu, i poseu-vos les piles. A la fi no hi sereu tota la vida, i no val la pena que us puguin arribar a dir que miràveu cap un altre part quan les coses es van posar complicades.

Son d' agraïr casos com el del diputat Daniel Fernàndez, amb la publicació valenta d' un nou llibre: "A favor d' Espanya i del Catalanisme."

ESTADO DEL MALESTAR

Fernandez Ordóñez, gobernador del Banco de España vuelve a la carga con el tema de la contratación; parece que es una fijación obsesiva que no deja ni a la de tres. Para él solo existe la reforma laboral como solución a la crisis económica, no importa que sus competencias y su atención debiera estar mas dirigidas a controlar a las entidades financieras y a los flujos de capital; sería deseable que hablará de que planes tiene sobre aplicar un impuesto a las entidades financieras para garantizar futuros fiascos de sus directivos como están haciendo en Alemania y Francia, o de controlar los sueldos y bonus de los mismos, o de las regulaciones de empleo que cargan ostensiblemente los números del paro y esquimal los recursos públicos. A mí me parece que este chico no hace los deberes que le pertocan al cargo, y que mira para otro lado cuando le hablan del fraude fiscal , del dinero que va y viene de los paraísos fiscales y de los movimientos especulativos contra la economía española provocados por ellos mismos. En mi opinión ya hacemos tarde en no mandarlo a él también a la cola del INEM, aunque probablemente de producirse su cese, no tardarían en ofrecerle un puesto bien remunerado, con contrato blindado y buenos bonus y no como los que el pregona como si le fuera la vida en ello.

A Rouco Varela, se le oye poco, más bien nada, sobre el tema de los abusos sexuales generalizados que se van descubriendo cada día en el seno de la Iglesia Católica. Si pusiera el mismo énfasis en este tema como en el del aborto, otro gallo nos cantaría como a San Pedro, sobretodo ahora que estamos en Semana Santa. A más de uno le convendría cargarse de grilletes y azotarse, como hacen otros gratuitamente en las procesiones. La hipocresía siempre ha sido patrimonio de los poderosos, aunque si les dices algo se dejan llevar por la ira, el cinismo o la soberbia. De la corrupción de la especulación y del fraude tampoco esperamos que digan mucho, al fin y al cabo nunca han pagado impuestos. De la violencia doméstica solo hay que releer a monseñor Escrivá de Balaguer, que por cierto es casi Santo, para ver que piensa de todo eso.

A Rajoy y los suyos del PP, la boca se les ha quedado pequeña con postemas que le van saliendo, pero por debajo de la mesa están dispuestos a reventar la judicatura si siguen hurgando en sus bolsillos; para eso tienen a los mercenarios clásicos de la derecha que a través de diferentes organizaciones extremistas se encargar de mover el cotarro, y descubrir hasta dónde llegan las raíces del pensamiento reaccionario. ¡Es que no acabamos de enterrar nunca a Fernando VII!.

Los míos, los socialistas tratan de desembarazarse como pueden de las consecuencias de la crisis, intentando pisar los menos callos privilegiados posibles para no espantar al personal, pero no se dan cuenta de que cada vez mas esta actitud nos aleja más de los ciudadanos que pretendemos representar. No es una cuestión de estética o de propaganda, se trata de actuar con principios y contundencia, para que todo el mundo tenga claro que sin nosotros los avances democráticos y la justicia social brillaran por su ausencia, y no es un acto de arrogancia. Si no, pararos a pensar un momento quien universalizó la asistencia sanitaria y la seguridad social para todos hace ya mas de 25 años. Ahora se considera que la tímida reforma sanitaria de Obama en Estados Unidos es casi una revolución izquierdista.

Parece que últimamente me repito, pero es que no acabo de entender porque no acabamos de reaccionar ante tanto despropósito. Cuando nos queramos dar cuenta, acabaran con el Estado del Bienestar que tanto nos ha costado construir y que todavía está a años luz de muchos Países Europeos. El dinero del Estado es algo muy apetecible para los acaparadores de beneficios cuya codicia es ilimitada.

Lo de la foto que he colgado no es gratuito, esta misma semana me hablaban de como se realizan los castings con algunos adolescentes. Creía que mi capacidad para no escandalizarme era ilimitada...